Thomas de Quincey, L’assassinat considerat com una de les belles arts, 1827

“Suposem que l'assassinat ja s'ha consumat. Suposem que la pobra víctima ha deixat de patir, i que el bergant que va cometre el crim, se l’ha engolit la terra… Ja n’hem fet un gra massa, de la moralitat; ara arriba el torn al gust i a les belles arts. I ha sigut una cosa trista, no n’hi ha dubte, molt trista, però no podem remeiar-la. […] Eixuguem-nos les llàgrimes i tinguem la satisfacció, potser, de descobrir que una operació que, moralment considerada, era pertorbadora i que no n’hi ha per on agafar-la, en ser jutjada segons els principis del gust, resulta que és una actuació molt meritòria.”

Gustave Flauber, Madame Bovary, 1857

“Com si la plenitud de l'ànima no es desbordés a vegades per les més buides metàfores, perquè ningú, mai, no pot donar la mesura exacta de les seves necessitats ni de les seves concepcions ni dels seus dolors i que la paraula humana és com un calder rovellat en què toquem melodies per fer ballar els ossos, quan hom voldria entendrir els estels.”

Paul Klee, Conferència a Jena, 1924

“Quin artista no voldria habitar allí on l'òrgan central, tant del temps com de l'espai, no importa si es diu cervell o cor, que determina totes les funcions? [...] En l'úter de la naturalesa, en el fons primitiu de la creació, on es troba la clau secreta de tot? Però no totes les persones hi poden entrar. Cadascuna haurà d'avançar pel camí que el pols del seu cor li assenyale”.

Luis Buñuel, Mi último suspiro. Memorias, 1982

“Com que em negue a fer intervenir una divinitat organitzadora, l'acció de la qual em sembla més misteriosa que el misteri, no em queda sinó viure en una certa tenebra. Ho accepte: cap explicació, ni fins i tot la més simple, no val per a tots. Se’m diu: I la ciència? No intenta, per altres camins, reduir el misteri que ens envolta? Potser. Però la ciència no m'interessa. Em sembla presumptuosa, analítica i superficial. Ignora el somni, l'atzar, el riure, el sentiment i la contradicció, coses totes que em són precioses”.

Piotr Kowalski, Entrevistat por Pierre Musso, 18 de maig de 1993

“El meu parer és que la tècnica és el nostre inconscient col·lectiu actual, i no tant la ciència. Per mitjà de la tècnica es llegeixen les coses que no es troben en la superfície, aquelles que no es veuen i de les quals no es parla. És la meua hipòtesi de treball. M’apassiona servir-me de la tècnica perquè crec que és la que millor expressa, a través de l’art, allò que se’ns oculta.”

Jean-Marc Lévy-Leblond, La science n’est pas l’art, 2010

“L’art i, en concret, l’art contemporani, m’atrau en relació directa per les seues diferències amb la ciència i no pas per les similituds ocasionals. Jo no sent gens de nostàlgia per la unitat perduda de la creació, tant humana com natural. La bellesa sorgeix de la diversitat del món, de les pedres, les flors, els ocells.”