Saltar
Audio

Valencià

|

Castellano

L'Experiment
com a obra d'art

125 anys creant química
en la Universitat de València

L’exposició L’experiment com a obra d’art celebra el 125è aniversari de la Facultat de Ciències de la Universitat de València recuperant l’estatus artístic que mereix la seua cultura material. És una tria d’objectes, llibres, imatges i textos que dialoguen entre ells per tal de proposar noves mirades als instruments científics de la Universitat de València. L’exposició perfora les fronteres de les ciències i les arts per ressituar l’objecte tecnocientífic dins dels seus valors estètics. Aquests objectes han estat construïts i emprats amb moltes finalitats científiques i tecnològiques; ara és el moment de pensar-los com a formes artístiques amb la perspectiva de les belles arts. És un homenatge a les diferents persones que els han utilitzats i un reconeixement del treball de totes les persones que han lluitat contra la indolència institucional per tal de conservar-los, restaurar-los i transformar-los així en un patrimoni viu, al servei de l’educació pública i la reflexió crítica. Els llibres que els acompanyen van ser publicats gairebé en les mateixes dates de creació de la Facultat de Ciències de la Universitat de València. Permeten així adquirir una idea raonable de la varietat d'activitats relacionades amb la química a les darreries del segle XIX.

TOT

|

Objectes

|

Biblioteca

|

Idees

  1. 1825

    Thomas de Quincey, L’assassinat considerat com una de les belles arts, 1827

    “Suposem que l'assassinat ja s'ha consumat. Suposem que la pobra víctima ha deixat de patir, i que el bergant que va cometre el crim, se l’ha engolit la terra… Ja n’hem fet un gra massa, de la moralitat; ara arriba el torn al gust i a les belles arts. I ha sigut una cosa trista, no n’hi ha dubte, molt trista, però no podem remeiar-la. […] Eixuguem-nos les llàgrimes i tinguem la satisfacció, potser, de descobrir que una operació que, moralment considerada, era pertorbadora i que no n’hi ha per on agafar-la, en ser jutjada segons els principis del gust, resulta que és una actuació molt meritòria.”

  2. 1830

  3. 1835

  4. 1840

    Charles-Adolphe Wurtz

  5. 1845

  6. 1850

  7. 1855

    Gustave Flauber, Madame Bovary, 1857

    “Com si la plenitud de l'ànima no es desbordés a vegades per les més buides metàfores, perquè ningú, mai, no pot donar la mesura exacta de les seves necessitats ni de les seves concepcions ni dels seus dolors i que la paraula humana és com un calder rovellat en què toquem melodies per fer ballar els ossos, quan hom voldria entendrir els estels.”

  8. 1860

  9. 1865

  10. 1870

  11. 1875

  12. 1880

    Polarímetre

  13. 1885

  14. 1890

    Jean-Joseph Langlebert

    Charles-Adolphe Wurtz

  15. Sacarímetre

  16. 1895

    Ernest Barillot

    Armand Gautier

    Albert Hénocque

    Louis-Joseph Troost

    Louis-Joseph Troost

    Paul Yvon

    Robert Otto

    Albert Hénocque

    Charles-Edmond Drincourt

    Gabriel de la Puerta

  17. 1900

    Tomás Escriche y Mieg

    Tomás Escriche y Mieg

    Eugenio Piñerúa Álvarez

    José Rodríguez Carracido

    Hans von Pechmann

    Theodor Heinrich Behrens

  18. Espectroscopi

  19. 1905

    Conrad Granell Modesto

  20. 1910

  21. 1915

    Balança analítica

    Piròmetre òptic

  22. 1920

  23. 1925

    Paul Klee, Conferència a Jena, 1924

    “Quin artista no voldria habitar allí on l'òrgan central, tant del temps com de l'espai, no importa si es diu cervell o cor, que determina totes les funcions? [...] En l'úter de la naturalesa, en el fons primitiu de la creació, on es troba la clau secreta de tot? Però no totes les persones hi poden entrar. Cadascuna haurà d'avançar pel camí que el pols del seu cor li assenyale”.

  24. 1930

    Ernst Leybold

  25. 1935

  26. 1940

    Colorímetre Duboscq

    Refractòmetre

    Refractòmetre

    Colorímetre de Lange

    Balança de Westphal

  27. 1945

  28. 1950

    Espectroscopi de desviació constant

    Balança

    Fotòmetre de flama

    Espectrofotòmetre d’ultraviolada i visible

    Espectrofotòmetre

  29. 1955

    Oscil·loscopi

    Balança

    Balança analítica d’un braç

    Ph-metre model GS

    Ph-Metre Beckman g-2000

  30. 1960

    Gilbert Simondon, Du mode d'existence des objets techniques, 1958

    “L'oposició traçada entre cultura i tècnica, entre l'ésser humà i la màquina, és falsa i sense fonament. No recobreix més que ignorància o ressentiment. Oculta, darrere d’un humanisme simple, una realitat rica en esforços humans i en forces naturals, que constitueix el món dels objectes tècnics, mitjancers entre la natura i l'ésser humà. La cultura es comporta respecte a l'objecte tècnic com l'ésser humà enfront de l'estranger quan es deixa portar per la xenofòbia primitiva. La misogínia orientada contra les màquines no és tant un odi a la novetat com el rebuig de la realitat estrangera […]. La causa més forta d'alienació al món contemporani resideix en aquest desconeixement de la màquina. No és una alienació causada per la màquina sinó pel desconeixement de la seua naturalesa i la seua essència, per la desaparició del món dels significats i per l’omissió en la taula de valors i conceptes que formen part de la cultura. La cultura està així desequilibrada perquè reconeix certs objectes, com els objectes artístics, i els atorga dret de ciutadania en el món dels significats, mentre que en margina uns altres, i particularment els objectes tècnics, a viure en un món desproveït d'estructura i significats, en què sols existeix un ús, una funció útil.”

  31. Modelo H2

    Rotàmetre

  32. 1965

    Granatori

  33. 1970

  34. 1975

  35. 1980

    Luis Buñuel, Mi último suspiro. Memorias, 1982

    “Com que em negue a fer intervenir una divinitat organitzadora, l'acció de la qual em sembla més misteriosa que el misteri, no em queda sinó viure en una certa tenebra. Ho accepte: cap explicació, ni fins i tot la més simple, no val per a tots. Se’m diu: I la ciència? No intenta, per altres camins, reduir el misteri que ens envolta? Potser. Però la ciència no m'interessa. Em sembla presumptuosa, analítica i superficial. Ignora el somni, l'atzar, el riure, el sentiment i la contradicció, coses totes que em són precioses”.

  36. 1985

    Michel Foucault, Curs al Collège de France, 1 de febrer de 1984

    “La παρρησία, el coratge de dir la veritat, posa en risc no sols la relació establerta entre la persona que parla i aquella a qui es dirigeix la veritat, sinó també l'existència mateixa de la persona parlant, almenys en els casos en què la seua interlocutora té poder sobre ella i, a més, no pot suportar la veritat que se li diu.”

  37. 1990

    Piotr Kowalski, Entrevistat por Pierre Musso, 18 de maig de 1993

    “El meu parer és que la tècnica és el nostre inconscient col·lectiu actual, i no tant la ciència. Per mitjà de la tècnica es llegeixen les coses que no es troben en la superfície, aquelles que no es veuen i de les quals no es parla. És la meua hipòtesi de treball. M’apassiona servir-me de la tècnica perquè crec que és la que millor expressa, a través de l’art, allò que se’ns oculta.”

  38. 1995

  39. 2000

  40. 2005

  41. 2010

    Jean-Marc Lévy-Leblond, La science n’est pas l’art, 2010

    “L’art i, en concret, l’art contemporani, m’atrau en relació directa per les seues diferències amb la ciència i no pas per les similituds ocasionals. Jo no sent gens de nostàlgia per la unitat perduda de la creació, tant humana com natural. La bellesa sorgeix de la diversitat del món, de les pedres, les flors, els ocells.”

Tornar

Polarímetre

1880

Els polarímetres són instruments que mesuren els canvis en el pla de polarització de la llum produïts per determinades substàncies com ara el sucre. Com aquests canvis són proporcionals a la concentració d’aquestes substàncies òpticament actives, la mesura pot ser utilitzada per a anàlisis químiques. L’instrument que descrivim fou realitzat per Franz Schmidt & Hermann Haensch, una casa berlinesa que va ser una de les principals productores de polarímetres des dels anys seixanta del segle XIX. Aquesta casa comercial ha sobreviscut fins al segle XXI i encara comercialitza alguns models de polarímetre semblants als que descrivim ací, tot i que la seua finalitat és fonamentalment didàctica.

Ejemplo Ejemplo Ejemplo Ejemplo Ejemplo Ejemplo

Química

J. Langlebert

1893