Dia D: 27 de novembre. Hora H: 9 del vespre. La guerra pacífica del MOC contra la mili guanya una important batalla a Figueres.
Malgrat el poc suport (6 vots de 21) que va tenir la proposta d'IC de posicionar l'Ajuntament de Figueres en el camí de la insubmissió, va ser suficient per a que prosperés. La frase de Joan Armangué cloent aquest punt, sintetitza en certa manera el que va pasar: "Felicitem la coherència dels grups que han votat d'acord amb el seu programa polític -IC, FC, ERC, PSC- i als altres... que Déu els jutgi".
La discussió de la proposta presentada per Iniciativa per Catalunya-Els Verds, en va tenir una de prèvia en què l'alcalde va denegar la intervenció d'un membre del Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), adduint que en el ROM, el reglament orgànic municipal que, entre altres regula les intervencions dels ciutadans en el ple, s'especifica que les entitats que ho vulguin han d'estar inscrites en el registre corresponent o han d'haver intervingut en el procediment que es debat, cosa que no es donava en el cas del MOC. Únicament, Alfons Romero va fer, posteriorment, una reflexió sobre les disfuncions d'aquest ROM, afirmant que " a l'Ajuntament la participació dels ciutadans no està encara prou resolta".
Albert Blasco va aprofitar per recordar a Romero i la resta, que el Fòrum també pertany a l'Equip de Govern, i per instar aquest que s'afanyi a fer la reforma del ROM.
Les explicacions
Llegida la proposta d'IC, i plantejada des de l'Alcaldia la desestimació, els grups van fer explicació del seu vot. Albert Domínguez es mostrava reticent al dictamen, considerant que es qüestionava l'Exèrcit, essent replicat per l'Albert Blasco (IC) dient que "no qüestionem l'Exèrcit, sí l'Exèrcit no professional".
Despres del preambul, Domínguez va anunciar l'abstenció perquè "discrepem en part de la proposta. Nosaltres diríem que sí a l'objecció, no a la insubmissió". Domínguez pensava que es podia estar d'acord amb suspendre el tallatge, "tot i el buit legal que hi ha en aquest punt", no es mostrava d'acord amb donar cobertura legal només als insubmissos, perquè, digué "també hi ha joves objectors, o altres que volen fer el servei", sí que estava d'acord amb el punt C (veure quadre adjunt) pensava que "des de l'Ajuntament no ens podem negar a oferir places", i concloïa pensant que la petició d'excarceració era un tema polític que no competia a l'Ajuntament.
Albert Blasco es va mostrar preocupat pel que, segons ell, cada vegada més "la prestació social substitutòria seveix per treure llocs de treball". Pere Prats, va anunciar el seu posicionament al costat d'IC, per "coherència amb el nostre programa" i, després de recordar l'enduriment del Codi Penal, perquè "la prestació social és una mena de càstig que reben els joves per a no ser jutjats si es fan insubmisos". El Fòrum Cívic també va recordar que la proposta era recollida en el seu programa.
Les votacions
Els únics que no van donar cap mena d'explicació, van ser els tres regidors del PP.
A l'hora dels resultats, el mateix Blasco explicava amb signes als objectors que havien perdut, quan aquests començaren a aplaudir i a donar forts crits d'"insubmissió". De fet, la votació va ser confusa, ja que votar "sí" era fer-ho en contra de la proposta d'IC, i "no" a favor. Quan els objectors van haver callat, Armangué va deixar anar la seva lapidària frase.
Amb tot el seguit de commemoracions, al llarg del passat mes de novembre, del 20è. aniversari d'un fet biològic, m'he adonat que, properament, els objectors i la gent de Figueres també tenim un esdeveniment a recordar, aviat farà 20 anys.
El 8 de febrer de 1976 van ingressar a la presó militar del Castell de Figueres el primer grup d'objectors que col.lectivament desafiaven l'ordre d'incorporació al servei militars per raons estrictament pacifistes. Al llarg dels anys següents, serien una bona colla els joves que, per motius de no voler fer el servei militar, serien empresonats per períodes més o menys llargs. Molts d'ells, al Castell de Figueres.
Doncs bé, ara que el castell ha deixat de ser militar i es pot afirmar que ha passat a propietat del municipi i la comarca, crec que ja va essent hora de pensar a retre un homenatge als qui dins les parets del castell han patit el fet de ser conseqüents amb els seus principis i la seva consciència no violenta.
I no parlo només de l'inexcusable acte simbòlic de penjar-hi una placa de record. Si el febrer de 1976 eren 7 els objectors empresonats, avui, 20 anys més tard, són al voltant de 300 els presos i milers els joves que es troben pendents de judici pels mateixos motius que fa vint anys. No es pot dir que s'hagi avançat gaire...
Crec que Figueres, en desgreuge de la gent que l'únic que coneix de la ciutat és la seva antiga presó militar per dins, no ha de participar de l'anacronisme que representa a finals del segle XX el manteniment del reclutament obligatori. En record dels presos de consciència d'ahir i d'avui, s'ha de pendre una actitud decidida, la qual cosa vol dir, ara, renunciar a les places de Prestació Social Substitutòria del Servei Militar i a exercir el reclutament de joves.
Tal vegada d'aquí a uns altres 20 anys, quan es reflexioni sobre les darreries d'aquest mileni, es podrà parlar de l'inici d'un procés on els conflictes es resolen pacíficament; on les relacions entre les diverses regions el món han deixat de ser guiades pels criteris econòmics i geoestratègics i es regeixen per les idees de justícia i solidaritat. I llavors s'haurà de fer memòria dels joves que van ser empresonats per defensar aquests valors. I també de la societat i de les institucions, com podria ser l'Ajuntament de Figueres, que compartiren amb ells aquest desig de món millor.
Perquè, desenganyem-nos, no és enviant els joves a la mili com s'avança en aquest sentit. Ni tampoc amb l'engany d'un servei substitutori, que l'únic que fa és legitimar el servei militar, reproduint els seus mateixos defectes: és iscriminatori, amb prestacionistes de primera i de segona; amb abusos, amb la utilització dels joves per interessos privats, com es va denunciar a la Creu Roja gironina; i insolidari, amb la utilització dels prestacionistes com a mà d'obra gratuïta en un mercat de treball tan agreujat per l'atur. I aquí podríem fer referència a la denúncia contra l'Ajuntament d'Alcover, a l'Alt Camp, per part del prestacionista que era utilitzat per fer tota mena de feines.
Tant de bo que mai l'Ajuntament de Figueres no es vegi obligat a personar-se en un judici contra un objector, pel fet de no haver complert aquest amb el seu servei substitutori. Ara, teniu una immillorable ocasió per actuar en prevenció.
I per acabar, una reflexió. No he fet la mili i, per tant, vaig molt malament de disciplina militar, gràcies a Déu. Però a cops, en el debat d'un Parlament, per exemple, quan és l'hora de votar i veig el cap de grup apuntant a dreta o esquerra, i que tothom del mateix grup dispara fidelment en aquell sentit, penso que el s'ensenya a la mili deu anar per aquí. M'agradaria que avui això fos veritablement una assemblea de representants de la gent de Figueres més que uns grups sotmesos a una disciplina. I estic segur que, en consciència, no us podeu negar a recollir el que expressava l'Estatut de Núria de 1931: "El desig que els joves catalans siguin alliberats de l'esclavatge del servei militar". Gràcies.
Josep Maria Tegido i Mallart. (MOC).
La moció d'IC que es va aprovar, recorda que el nou codi penal, pena amb presó major la insubmissió al servei militar, i perquè "el nostre municipi no contribuexi a la penalització dels seus joves proposa:
Encarregar a l'Ajuntament que en la data d'entrada en vigor del nou codi penal:
