INDONESIA I TIMOR ORIENTAL

Pel MOC-València

En gener d'enguany, el cap d'Estat Major de les Forces Armades d'Indonesia, general Feisal Tanjung, estigué a l'Estat espanyol. Durant la seua visita va recòrrer les instal.lacions de diverses empreses d'armes i va ser solemnement condecorat pel Ministre de Defensa Julián García Vargas, amb la Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc.

Foto 1.

Amnistía Internacional ens ajuda a repassar els mèrits del govern d'Indonesia i de les seues Forces Armades, representades per l'esmentat general Tanjung, curriculum que l'ha fet mereixedor de tan distinguit guardó (La font és el document "Violaciones de derechos humanos en Indonesia y Timor Oriental" revista Amnistía, Octubre de 1994):
"En Indonesia, el colp militar de l'1 d'octubre de 1965 va constituir el preludi d'una de les pitjors matances d'aquest segle (...). En menys d'un any pergueren la vida entre mig milió i un milió de persones" (El general Suharto -foto de capçalera al costat del mapa de la zona-, qui encapçalà aquell colp militar, continua al front del govern indonesi). "En Timor Oriental (ocupat per les Forces Armades d'Indonesia en 1975), aproximadament 200.000 persones -un terç de la població- pergueren la vida, o moriren de fam o malalties després de la invasió indonesia". Pel que fa al posicionament dels governs occidentals, Amnistia Internacional continua assenyalant: "El govern del Nou Ordre indonesi ha estat un bon amic i aliat d'Occident. Els imperatius polítics de la guerra freda, una importància estratègica considerable, unit als beneficis econòmics que proporcionava l'immens mercat indonesi i el seu aport de mà d'obra barata, feren que s'oblidaren dels drets humans.

Foto 2.

Els governs extranjers han proporcionat a més a més assistència econòmica, equips i formació a les forces de seguretat responsables de 30 anys de greus abusos.

Molts governs que manifesten inquietud pels drets humans en Indonesia i Timor Oriental, continuen proporcionant al país equips militars que podenutilitzar-se per tal de violar-los".

La posició de l'Estat espanyol va quedar ben clara el novembre passat a Portugal, quan Felipe Gonzalez afirmà que els intercanvis comercials amb Indonesia, inclosa la venda d'armes, és compatible amb el respecte dels drets humans. L'escala de valors és evident: els beneficis econòmics "propis" estan per damunt de la supervivència de poblacions "alienes". Curiosament Gonzalez coincidia amb els seus col.legues indonesis; així ens ho conta Amnistia Internacional: "El govern (indonesi) ha atacat el concepte de drets humans universals en afirmar que les normes internacionals reflecteixen valors liberals occidentals i que els governs han de tenir llibertat per aplicar-los d'accord amb la cultura i la història de cada país. Ha adduit, també, que no es pot permetre que la preocupació per aquests drets impedeixca «el dret a desenvolupar-se» d'una nació ni que violen la seua sobirania". Sembla que l'administració espanyola i la del general Suharto segueixen un mateix catecisme de "relativisme moral".

Per acabar-ho d'adobar (gaudiu amb la foto 1) García Vargas imposa ara una medalleta militar honorífica al cap de la represió a Indonesia, convidant-lo ("de pas") a endur-se algun que altre "regalet" de les ben assortides empreses militars espanyoles. Potser siga un bon momen per recordar el discurs del ministre de defensa !! ?? el dia de la Pasqua Militar, quan es referia als insubmisos com "extravagants i insolidaris". Quan Garcia Vargas parla de solidaritat ja tenim una idea de a quina solidaritat es refereix.

Foto 3.

"INDONESIA Y TIMOR ORIENTAL.
PODER E IMPUNIDAD."

"Los derchos humanos bajo el Nuevo Orden."

Amnistia Internacional va editar aquest llibre de aproximàdament 100 pàgines, en setembre de 1994. Pots trobar el llibre (versió en castellà) al fons bibliogràfic del MOC-València només per a consulta. Si vols un exemplar, pots fer el teu encàrrec a Amnistia Internacional, Apartat de Correus 50318, 28080 Madrid.

"(...) SITUACIÓN DE LOS DERECHOS HUMANOS BAJO EL NUEVO ORDEN.

Los homicidios políticos son la prueba más dramática de la magnitud del problema de derchos humanos en Indonesia y Timor Oriental. La degollina que siguió al golpe de Estado de 1965, que ocasionó la pérdida de entre medio millón y un millón de vidas, parece haber sentado un precedente en el trato a opositores políticos. A la invasión de Timor Oriental en 1975 por parte de Indonesia sucedió la muerte de 200.000 personas, es decir, un tercio de la población de la región, bien por homicidio o a causa del hambre y las enfermedades. En Aceh se dio muerte a unos 2.000 civiles entre 1989 y 1993 en el curso de operaciones contrainsurgentes. En Irian Jaya, centenares de personas han sido ejecutadas extrajudicialmente a lo largo de los últimos 15 años.

Foto 4.

También se han producido muertes fuera de las operaciones de contrainsurgencia. Soldados y policías han abierto fuego contra manifestantes pacíficos, con el resultado de centenares de muertos a lo largo de los años.(...)

Foto 5.

AQUIESCENCIA INTERNACIONAL.

(...) Con todo, la reacción de la comunidad internacional ante el historial de Indonesia respecto a los derechos humanos deja bastante que desear. Numerosos gobiernos expresan públicamente preocupación por la situación de derechos humanos en Indonesia y Timor Oriental mientras continúan suministrando equipamiento militar a Indonesia, el cual podría ser utilizado para cometer nuevas violaciones. Otros han proporcionado formación militar (...)."

Peus de FOTO del llibre d'Amnistia Internacional :

Foto 2. Después del toque de queda en una calle de Yakarta, finales de 1965. Tras el golpe militar, centenares de miles de presuntos "comunistas" fueron perseguidos y muertos o puestos bajo custodia.
Foto 3. Preparándose para la marcha al cementerio de Santa Cruz. Los carteles rezan: "fuera los invasores - no a la integración".
Foto 4. Algunos de los heridos refugiándose en una capilla durante la matanza de Santa Cruz. El gobierno no ha dado cuenta de los muertos ni los "desaparecidos". Se cree que muchos de los cadáveres fueron eliminados clandestinamente.
Foto 5. Yeni Damayanti, uno de los 21 estudiantes condenados a cárcel por "insultar" al presidente en mayo de 1994. Los estudiantes fueron arrestados en el curso de una manifestación pacífica en Yacarta celebrada en diciembre de 1993. En ella pedían al presidente Shuarto que aceptara su responsabilidad en las violaciones de derechos humanos cometidas en el pasado.