UNA PENA DE DEMOCRÀCIA


El passat 8 de novembre el congrés dels diputats digué sí a una norma qualificada pels promotors com "codi penal de la democràcia". El nou codi entrarà en vigor el mes de maig de 1996.

Un punt especialment conflictiu en la elaboració del document ha estat el tractament que es dona a la insubmissió. La cosa ha quedat de la següent manera:

  • A qui es negue explicitament a realitzar el servei militar ("insubmís a la mili") s'el castigarà amb una pena de 6 mesos a 2 anys de presó, i de 10 a 14 anys d'inhabilitació absoluta.
  • A qui, reconegut legalment com objector de consciència, es negue explicitament a fer la prestació substitutòria del servei militar ("insubmís a la PSS") s'el castigarà amb una pena de 8 a 12 anys d'inhabilitació absoluta. A més se l'imposarà una multa de 12 a 24 mesos, la qual cosa implica entre 72.000 i 36.000.000 de pessetes segons la renda del condemnat, o, en cas de no pagar, un dia de privació de llibertat o de treball per a la comunitat per cada dos qüotes.diaries no satisfetes.

  • D'entrada resulta sorprenent la desigualtat entre el càstig als "insubmisos a la mili" i als "insubmisos a la PSS". I sorprén perquè la insubmissió sempre expressa una oposició doble, negativa a fer el servei militar i negativa a fer la prestació que el substitueix(PSS). És una qüestió purament biogràfica que un insubmís es declare com a tal en el moment d'incorporar-se a la mili o en el moment en que hauria de fer la PSS. De fet així es considera en el codi penal vigent, amb condemnes iguals per a ambdós casos que van de 2 anys, 4 mesos i 1 dia a 6 anys de presó.

    La major duresa del càstig als "insubmisos a la mili", a més de reflectir l'existència de pressions fetes des del Ministeri de "Defensa", ens informa de que aquesta modalitat d'insubmissió és la que més mal fa als plans militaristes de l'administració de l'Estat. La "insubmissió a la mili" dificulta eixe discurs manipulador de l'administració que identifica els termes "insubmís" i "insolidari". En aquest conflicte, com en molts altres, bona part de la "batalla" està en el llenguatge i és evident que la disfressa de "servei a la societat" li encaixa pitjor al servei militar que a la prestació substitutòria.

    Pense que, considerant-la en conjunt, la reforma del tractament penal de la insubmissió pretén trencar i impedir els vínculs de complicitat i solidaritat social amb els postulats antimilitaristes, vínculs generats a partir de l'existència d'insubmisos visiblement represaliats (hi ha més de 300 actualment empresonats arreu de l'Estat). Les noves penes faran que "sols" els "insubmisos a la mili" amb antecedents penals vagen a presó, ja que per no tractar-se de condemnes superiors a 2 anys els jutges tenen la potestat de declarar la llibertat condicional si l'acusat no ha tingut anteriorment altres conductes penades. Així, de pas, el nou codi solucionarà el problema d'imatge que representa l'existència de molts jutges qure actualment apliquen atenuants per evitar que els insubmisos entren en presó. Aquests magistrats qüestionen la penalització de la insubmissió esquivant el manament legislatiu de condemnar a un mínim de 2 anys, 4 mesos i 1 dia de presó.

    Per tal de reforçar el càstig i l'efecte disuasori de la pena, el nou codi penal incorpora unes durísimes inhabilitacions que deixen als insubmisos al marge d'una part importantíssima del mercat laboral i de les ajudes públiques. El text recull la significació d'inhabilitació absoluta com: "(...) incapacidad para desempeñar cualquier empleo o cargo al servicio de cualquiera de las Administraciones , Entidades o Empresas Públicas o sus Órganos Autónomos, y para obtener subvenciones, becas o ayudas de cualquier tipo". Açò ja ha estat qualificat en cercles político-jurídics com "mort civil" (jo diria més bé "assassinat"). Cal afegir , per acabar-ho d'adobar, la multa per als "insubmisos a la PSS".

    En la perversa modificació del tractament penal de la insubmissió veig exemplificat un procediment habitual dels poders "públics". Es tracta, al cap i al a fi, d'anul.lar la dinàmica de solidaritat generada per conductes contràries a la política hegemònica. I açò aïllant i reprimint "subtilment" a qui les practica L'evident i massiu empresonament d'insubmisos provoca més resposta social de la tolerable per un règim que pretén conservar el qualificatiu de democràtic. Per això s'ha fet una reforma penal de la insubmissió. Es pot castigar dura i democràticament amb la condició de que la repressió no siga visible: '"ulls que no veuen, protesta que s'estalvien".

    Qualsevol cosa menys acceptar un debat obert en el qual es possibilite la participáció de la població en la presa de decisions importants. De què o de qui ens hem de defensar?. Com hem de fer-ho? Aquest és el tipus de debat que plantejem amb eixa pràctica de desobediència civil anomenada insubmissió. Mentres els poders "públics", reunits a porta tancada, continuen buscant la manera de convencer-nos de que la sobirania resideix en el poble.

    Una pena de democràcia.

    MOC-València.


    Informació MOC - Información MOC - MOC Information