HISTÒRIA DEL PENSAMENT CONTEMPORANI
Mòdul optatiu de segon
cicle.
PROGRAMA
1.
La revolució científica (mai va existir,
però aquest apartat la tracta)
2.
El cicle de les revolucions:
Com que les Revolucions han començat escrivia Tom Paine és natural
esperar que seguiran altres Revolucions (...). Les Revolucions han esdevingut el tema de
qualsevol conversa y podem considerar-les com lordre del dia.
2.1
Pensar des de lindividu (lEstat, la societat, leconomia...)
2.2
La veritat esdevé subjectiva i relativa (el romanticisme), però...
2.3
Lorigen de les espècies ha restat establert (o això va dir Darwin)
3.
Liberals i socialistes (al voltant de Marx)
4. La societat de masses. Pensar duna manera
diferent (Freud, Nietsche, Einstein...)
BIBLIOGRAFIA
BÀSICA
ARGEMÍ,
Ll., Las raíces de una ciencia económica: una introducción histórica.
Barcelona. Barcanova. 1987. GEYMONAT, L., Historia de la filosofía y de la ciencia.
Crítica (Mondadori). 1998 (1985).
GINER, S., Historia del pensamiento social. Barcelona. Ariel. 1994 (1967).
MOSSE, G.L., La cultura europea del siglo XIX. Barcelona. Ariel. 1997
MOSSE, G.L., La cultura europea del siglo XX. Barcelona. Ariel. 1997
Lectures obligatòries sobre les que cal fer un
treball:
1r trimestre: Robinson
Crusoe
de Defoe o Segon
Tractat sobre el govern civil de Locke (o
altre)
2n trimestre: El
Manifest Comunista de
Marx (o altre)
3r
trimestre: El
malestar en la cultura
de Freud (o altre)
OBJECTIUS I AVALUACIÓ
Es tracta dun mòdul de
segon cicle que abraça la història del pensament econòmic, social, polític i cultural
de l'edat contemporània. Es tracta, doncs, d'assolir uns coneixements que permetesquen
lligar els fets i les transformacions que hom estudia en altres matèries amb el món de
les idees. Aquesta assignatura no deu
entendre's com una successió ordenada dels pensadors més destacats. Del que es tracta
és de triar aquelles idees (econòmiques, socials, polítiques, culturals) que han tingut
més importància en la configuració de la societat contemporània i de veure-les dins
d'una evolució històricament determinada. En aquest sentit, s'intentarà fer especial
incidència en determinats "corpus" teòrics tot veient la seua configuració i
les seues variacions, és a dir, ens centrarem en les dues tradicions més importants: el
liberalisme i el marxisme, amb la seua evolució. Des d'aquestes gran línies de
pensament, s'incidirà en el naixement i consolidació de tres disciplines: la filosofia
política, l'economia i la sociologia.
Així, l'assignatura es divideix en quatre parts fonamentals. La primera presenta
la primera fita de la modernitat: la revolució científica, una època i unes idees on
situem les bases del pensament contemporani. Aquesta idea moderna de revolució, així com
el que significa, sintensifica al segon apartat: el cicle de les revolucions. Es
tracta, dinsistir en aquesta modernitat revolucionària que abraça els segles XVIII
i XIX i al voltant de la qual hi tenim, per exemple,
l'aparició de la filosofia política moderna, amb la teorització de l'Estat i la
societat civil tal i com avui els entenem, el
naixement de l'economia política, tot al
voltant de la revolució industrial, i l'aparició de l'anàlisi sociològica. Tot això
sense oblidar el que significa la il·lustració, una manera dentendre el món i
lhome que marcarà la contemporaneïtat. Uns principis, però, que ben aviat seran
trasbalsats des daltres perspectives, bé la reaccionària o la romàntica.
Tot això té el seu complement i la seua contrapartida a la tercera part, on
s'ofereix la visió més crítica del liberalisme, la que ens ofereix l'obra de Marx i
Engels. De tota manera, més que centrar-se exclusivament a lobra daquests
autors, del que es tracta és de veure
alhora la pròpia evolució del liberalisme en contacte amb les crítiques marxistes. Per
acabar, el darrer epígraf vol incidir sobre el tombant del segle: el canvi duna
societat liberal i censitària a una altra de
masses i democràtica. En aquest cas, això es farà prenent com a punt de partida alguns
dels pensador que millor palesen la crisi que ens porta dun segle al altre i que
preparen el que serà el segle XX.
El sistema d'avaluació constarà d'una prova final escrita, a la qual s'afegiran,
si es considera adient, altres fórmules complementàries:
comentaris de text, treballs, la participació i assistència a classe, etc.
|
Historia Contemporània
dÀsia i Àfrica
Mòdul optatiu de primer Cicle
1.- OBJECTIUS
Aprofundir en el coneixement de
la història contemporània dÀsia i Àfrica en les seues diverses etapes:
precolonial, colonial i posterior al colonialisme.
2.- PROGRAMA
1.
1. Occident i
els altres
2. Àfrica i Àsia
al segle XIX
2.1
Exploradors i colonitzadors. El repartiment dÀfrica
2.2
Expansió asiàtica. Limpacte occidental a la Xina i al Japó
3. El segle XX.
3.1.
La descolonització.
3.2.
El problema de la fronteres
4. . El colonialisme avui
3.- SISTEMA DAVALUACIÓ
Examen escrit, que
representa el 80% de la nota final. El 20 % restant correspon a lavaluació de les
activitats acadèmiques (treballs, etc.).
4.-
BIBLIOGRAFIA
4.1- Manuals
AA.VV., Historia
Universal, Madrid, Siglo XXI (diversos volums)
BERTAUX, P., África. Desde la Prehistoria hasta los Estados actuales, Madrid, 1971.
BIANCO, L., Asia contemporánea, Madrid, 1976.
CHESNEAUX, J., Asia oriental en los siglos XIX y XX, Barcelona, 1976.
COQUERY-VIDROVITCH, C., África Negra de 1800 a nuestros días, Barcelona, 1976.
DAVIDSON, B., Historia de África, Barcelona, 1992.
ILIFFE, J., África. Historia de un continente, Madrid, 1998.
KI-ZERBO, J., Historia del África Negra. De los orígenes al siglo XIX, Madrid, 1980.
OLIVER, R. y FAGE, J.D., Breve historia de África, Madrid, 1972.
OLIVER, R. i ATMORE, A., África desde 1800, Madrid, 1997
4.2 Altres materials de
consulta
ALLEN, G.C., Breve historia
económica del Japón moderno (1867-1939), Madrid, 1980.
BEASLEY, B.G., Historia contemporánea de Japón, Madrid, 1995.
BIANCO, L., Los orígenes de la revolución china (1915-1949), Barcelona, 1999.
CHAMBERLAIN, M.E., La descolonización. La caída de los imperios europeos. Barcelona,
1997.
FAIRBANK, J.V., Historia de China. Siglos XIX y XX, Madrid, 1990.
FAIRBANK, J.V., China: una nueva historia, Barcelona, 1996.
HOURANI, A., Historia de los pueblos árabes, Barcelona, 1992.
LARAQUI, A., Historia del Magreb. Desde los orígenes hasta el despertar magrebí, Madrid,
1994.
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U., Historia de la descolonización, 1919-1986. Las independencias
de Asia y África, Madrid, 1987.
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U., Colonialismo y descolonización. Siglos XIX y XX, Madrid, 1992.
MIÈGE, J.L., Expansión europea y descolonización, de 1870 a nuestros días, Barcelona,
1975.
MORALES LEZCANO, V., Africanismo y orientalismo en el siglo XIX, Madrid, 1989.
SHOUJI, B., Breve historia de China: desde 1919 hasta 1949, Beijing,1992.
SIMEON, J.D., El mite d´Àfrica, València, 2002.
TOGORES SÁNCHEZ, L.E., Japón en el siglo XX: de imperio militar a potencia económica,
Madrid, 2000.
WESSELIN, H.L., Divide y vencerás. El reparto de África,
1880-1914, Península, 1999. |