HISTÒRIA DEL PENSAMENT CONTEMPORANI

Mòdul optatiu de segon cicle.

PROGRAMA

1. La revolució científica (mai va existir, però aquest apartat la tracta)

2. El cicle de les revolucions: “Com que les Revolucions han començat –escrivia Tom Paine— és natural esperar que seguiran altres Revolucions (...). Les Revolucions han esdevingut el tema de qualsevol conversa y podem considerar-les com l’ordre del dia”.

2.1 Pensar des de l’individu (l’Estat, la societat, l’economia...)

2.2 La veritat esdevé subjectiva i relativa (el romanticisme), però...

2.3 L’origen de les espècies ha restat establert (o això va dir Darwin)

3. Liberals i socialistes (al voltant de Marx)

4. La societat de masses. Pensar d’una manera diferent (Freud, Nietsche, Einstein...)

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

ARGEMÍ, Ll., Las raíces de una ciencia económica: una introducción histórica. Barcelona. Barcanova. 1987. GEYMONAT, L., Historia de la filosofía y de la ciencia. Crítica (Mondadori). 1998 (1985).
GINER, S., Historia del pensamiento social. Barcelona. Ariel. 1994 (1967).
MOSSE, G.L., La cultura europea del siglo XIX. Barcelona. Ariel. 1997
MOSSE, G.L., La cultura europea del siglo XX. Barcelona. Ariel. 1997

Lectures obligatòries sobre les que cal fer un treball:

1r trimestre: Robinson Crusoe de Defoe o Segon Tractat sobre el govern civil de Locke (o altre)
2n trimestre: El Manifest Comunista de Marx (o altre)
3r trimestre: El malestar en la cultura de Freud (o altre)

OBJECTIUS I AVALUACIÓ

Es tracta d’un mòdul de segon cicle que abraça la història del pensament econòmic, social, polític i cultural de l'edat contemporània. Es tracta, doncs, d'assolir uns coneixements que permetesquen lligar els fets i les transformacions que hom estudia en altres matèries amb el món de les idees. Aquesta assignatura no deu entendre's com una successió ordenada dels pensadors més destacats. Del que es tracta és de triar aquelles idees (econòmiques, socials, polítiques, culturals) que han tingut més importància en la configuració de la societat contemporània i de veure-les dins d'una evolució històricament determinada. En aquest sentit, s'intentarà fer especial incidència en determinats "corpus" teòrics tot veient la seua configuració i les seues variacions, és a dir, ens centrarem en les dues tradicions més importants: el liberalisme i el marxisme, amb la seua evolució. Des d'aquestes gran línies de pensament, s'incidirà en el naixement i consolidació de tres disciplines: la filosofia política, l'economia i la sociologia.

Així, l'assignatura es divideix en quatre parts fonamentals. La primera presenta la primera fita de la modernitat: la revolució científica, una època i unes idees on situem les bases del pensament contemporani. Aquesta idea moderna de revolució, així com el que significa, s’intensifica al segon apartat: el cicle de les revolucions. Es tracta, d’insistir en aquesta modernitat revolucionària que abraça els segles XVIII i XIX i al voltant de la qual hi tenim, per exemple, l'aparició de la filosofia política moderna, amb la teorització de l'Estat i la societat civil tal i com avui els entenem, el naixement de l'economia política, tot al voltant de la revolució industrial, i l'aparició de l'anàlisi sociològica. Tot això sense oblidar el que significa la il·lustració, una manera d’entendre el món i l’home que marcarà la contemporaneïtat. Uns principis, però, que ben aviat seran trasbalsats des d’altres perspectives, bé la reaccionària o la romàntica. Tot això té el seu complement i la seua contrapartida a la tercera part, on s'ofereix la visió més crítica del liberalisme, la que ens ofereix l'obra de Marx i Engels. De tota manera, més que centrar-se exclusivament a l’obra d’aquests autors, del que es tracta és de veure alhora la pròpia evolució del liberalisme en contacte amb les crítiques marxistes. Per acabar, el darrer epígraf vol incidir sobre el tombant del segle: el canvi d’una societat liberal i censitària a una altra de masses i democràtica. En aquest cas, això es farà prenent com a punt de partida alguns dels pensador que millor palesen la crisi que ens porta d’un segle al altre i que preparen el que serà el segle XX.

El sistema d'avaluació constarà d'una prova final escrita, a la qual s'afegiran, si es considera adient, altres fórmules complementàries: comentaris de text, treballs, la participació i assistència a classe, etc.

Historia Contemporània d’Àsia i Àfrica

Mòdul optatiu de primer Cicle

1.- OBJECTIUS

Aprofundir en el coneixement de la història contemporània d’Àsia i Àfrica en les seues diverses etapes: precolonial, colonial i posterior al colonialisme.

2.- PROGRAMA

1.    1. Occident i els altres

2. Àfrica i Àsia al segle XIX

          2.1 Exploradors i colonitzadors. El repartiment d’Àfrica
          2.2 Expansió asiàtica. L’impacte occidental a la Xina i al Japó

3.    El segle XX.
          3.1. La descolonització.
          3.2. El problema de la fronteres

4. . El colonialisme avui

3.- SISTEMA D’AVALUACIÓ

Examen escrit, que representa el 80% de la nota final. El 20 % restant correspon a l’avaluació de les activitats acadèmiques (treballs, etc.).

4.- BIBLIOGRAFIA

4.1- Manuals

AA.VV., Historia Universal, Madrid, Siglo XXI (diversos volums)
BERTAUX, P., África. Desde la Prehistoria hasta los Estados actuales, Madrid, 1971.
BIANCO, L., Asia contemporánea, Madrid, 1976.
CHESNEAUX, J., Asia oriental en los siglos XIX y XX, Barcelona, 1976.
COQUERY-VIDROVITCH, C., África Negra de 1800 a nuestros días, Barcelona, 1976.
DAVIDSON, B., Historia de África, Barcelona, 1992.
ILIFFE, J., África. Historia de un continente, Madrid, 1998.
KI-ZERBO, J., Historia del África Negra. De los orígenes al siglo XIX, Madrid, 1980.
OLIVER, R. y FAGE, J.D., Breve historia de África, Madrid, 1972.
OLIVER, R. i ATMORE, A., África desde 1800, Madrid, 1997

4.2 Altres materials de consulta

ALLEN, G.C., Breve historia económica del Japón moderno (1867-1939), Madrid, 1980.
BEASLEY, B.G., Historia contemporánea de Japón, Madrid, 1995.
BIANCO, L., Los orígenes de la revolución china (1915-1949), Barcelona, 1999.
CHAMBERLAIN, M.E., La descolonización. La caída de los imperios europeos. Barcelona, 1997.
FAIRBANK, J.V., Historia de China. Siglos XIX y XX, Madrid, 1990.
FAIRBANK, J.V., China: una nueva historia, Barcelona, 1996.
HOURANI, A., Historia de los pueblos árabes, Barcelona, 1992.
LARAQUI, A., Historia del Magreb. Desde los orígenes hasta el despertar magrebí, Madrid, 1994.
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U., Historia de la descolonización, 1919-1986. Las independencias de Asia y África, Madrid, 1987.
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U., Colonialismo y descolonización. Siglos XIX y XX, Madrid, 1992.
MIÈGE, J.L., Expansión europea y descolonización, de 1870 a nuestros días, Barcelona, 1975.
MORALES LEZCANO, V., Africanismo y orientalismo en el siglo XIX, Madrid, 1989.
SHOUJI, B., Breve historia de China: desde 1919 hasta 1949, Beijing,1992.
SIMEON, J.D., El mite d´Àfrica, València, 2002.
TOGORES SÁNCHEZ, L.E., Japón en el siglo XX: de imperio militar a potencia económica, Madrid, 2000.
^{WESSELIN, H.L., Divide y vencerás. El reparto de África,
1880-1914, Península, 1999.}