MARTA

La primera vegada que vaig escriure alguna cosa sobre la Marta, ho vaig fer en segona persona del singular. Era una mena d'agraïment, una "carta oberta" privada però que volia compartir amb algú. Aquell escrit, que encara es pot trobar per internet, era una retrospectiva i una constatació, i estava ple de la retòrica que les emocions calentes, acabades de traure del forn, sovint imposen.

Per a què tantes paraules? Potser és cert que les coses importants, quan les convertim en discurs, les degradem. Doncs això. Entre 2006 i 2015, el capítol més important de la meua vida té el seu nom. Després, el buit.