RONDA DE CERVESES

AL PATIO REAL

Aquest és el segon i últim reportatge gràfic sobre el Patio real, sobre aquest recer intel·lectual i humà que és la nostra vella tertúlia. Com que pense que tothom qui vulga saber què és el Patio, com és el nostre grup i qui el forma, crec que esperarem uns quants anys més abans de fer la pròxima ronda de fotos. Al cap i a la fi, l'única manera de practicar el vici de la nostàlgia és deixar passar el temps...

El Barbut, posant en cursiva les seues paraules. Amb procediments manuals, és clar.

La llum que es veu a l'esquerra no és l'aura de santedat, sinó una idea en plena gestació.
(En plena gestació de la idea, vull dir.)

La preparació d'una glossa a les paraules del Barbut, tal com l'hauria vista l'Orson.

L'esperit que sempre nega, durant un descans durant la polèmica sobre el relativisme cultural.

No es pot dir que el nostre patriarca no gaudeix d'aquest ping-pong argumental...

"Això que he dit té un preu. Paga!", sembla que estiga dient l'Exemplator.

El Magister, immediatament després d'esquivar un projectil de rudimentària papiroflèxia. Un clàssic!

Exercicis de moderació, per contrapesar les idees forçadament radicalotes del Penetrator.

Gestos de circumspecció, especialment quan el tema és delicat. Confidencial.

Cap al final de la sessió: "Me'n vaig a pensar". Producció fisiològica d'idees en un entorn hostil.