______________________________________________________________________________________________

Dextrarum iunctio [Entalla]

Calcedònia-nicolo

S. I-II dC

Núm. inv.: UV/1521

Aquest tipus d’entalla emblemàtica és el resultat de la fusió i mescla d’imatges molt més antigues, però que ara es romanitzen i prenen un caràcter i significat propis a través dels seus esquemes iconogràfics. Sobre dues mans que s’entrellacen se situa un perfecte crater flanqujeat per sengles cornucòpies en canelobre. Damunt de cada cornucòpia es posa un gall, i sobre el crater una àguila imperial.El tema de les mans entrellaçades va ser ben valorat en el complex simbolisme cesarià; significa concòrdia, el sossec que proporciona la Fides, divinitat que simbolitza la bona fe que regna entre dos que signen un acord.

La dextrarum iunctio no s’ha de considerar com una simple salutació, sinó com un signe de confiança entre vencedors i vençuts, entre persones que realitzen una transacció o un pacte, i també representa la promesa o l’enllaç entre amants i la concòrdia entre cònjuges.

El vas o crater central simbolitza la victòria. En aquesta peça, el rerefons polític s’accentua amb la col·locació, sobre el mateix crater, de l’àguila imperial. La representació d’una parella de galls enfrontats fa al·lusió a l’orgull de pertànyer a un estat fort que compta les seues lluites i batalles com a triomfs. El simbolisme de la lluita de galls representa l’ardor guerrer, al·legoria de la victòria, fins i tot victòria sobre la mort, la immortalitat. Cal destacar-hi, a més a més, la presència de dues petites esferes o globus celestes, que simbolitzarien la bona política universal realitzada per Roma; tot i que també s’han interpretat com a càpsules de cascall (Papaver somniferum), opiaci comú en la cultura culinària de l’època. Ens trobem, per tant, davant un segell propiciatori de tota mena de béns i felicitat, carregat d’intenció i de missatge polític en conjuminar els temes del bon govern, de la pau i de la prosperitat sota un règim victoriós.

______________________________________________________________________________________________

Àguila imperial [Entalla]

Or massís

S. I aC - S. I dC

Núm. inv.: UV/1509

El tema de l’àguila, molt freqüent en època imperial, representa el poder i la força de l’emperador i de l’imperi com a sistema polític. Se li atribueix una gran força que s’identifica amb el poder absolut, triomfadora sobre la terrenal serp i sobre tots els altres ocells: l’àguila apareix en la poesia llatina associada, com el lleó, a la idea de victòria. Aquesta forma i tipus d’anell, tot d’or, segueix un estil molt estès en la gliptografia romana. L’àguila apareix com una incisió directament sobre l’or, i això ens fa pensar, a més de l’estretor de l’orifici, en un ús com a penjoll-segell i no com a anell-segell per dur-lo a la mà. Aquesta classe d’anells es destinaven eminentment a la certificació de documents i, per tant, hem de pensar que la peça va pertànyer a alguna persona al servei de les oficines o de l’administració imperial, idea ratificada per la inscripció que podem llegir sobre la superfície llisa de l’anell: c[a]es[ar].

______________________________________________________________________________________________

Retrat de l’emperador Calígula [Camafeu]

Sardònix

S. I dC

Núm. inv.: UV/1552

Són molt famosos els trets definidors de Calígula: deliris de grandeses, crueltat monstruosa, tendència als excessos. Es considerava superior a la seua família i als déus, exigia la veneració de les seues estàtues fins i tot al temple de Jerusalem, humiliava els senadors, sacrificava els seus pretesos adversaris sense dubtar.

Calígula, membre de la família Júlia Clàudia, hi és representat llorejat, seguint l’esquema de les monedes de l’època (37-41 dC). És un exemple excel·lent de camafeu realitzat a partir d’una moneda encunyada els anys 40-41 dC.

______________________________________________________________________________________________

Retrat de l’emperador Galba [Camafeu]

Ònix de dues bandes

S. XVI

Núm. inv.: UV/1558

S’hi ha representat Galba amb corona de llorer, ínfules i paludamentum subjecte sobre el muscle dret amb l’ajuda d’una fíbula redona. El gravador que el va fer degué prendre com a model alguna moneda amb l’efígie de l’emperador. És molt difícil datar aquesta sèrie de retrats amb una clara iconografia antiga; sabem que des del segle xvi es van començar a refer com a conseqüència de l’apogeu de l’afició per les antiguitats.

______________________________________________________________________________________________

Retrat de Lívia [Camafeu]

Sardònix

S. XIX

Núm. inv.: UV1589

______________________________________________________________________________________________

Retrat de l’emperador Adrià [Camafeu]

Ònix de bandes

S. XVI (?)

Núm. inv.: UV/1564

Des del 85 restà sota la custòdia de Trajà, a qui succeí posteriorment en el govern imperial. Sembla que la relació entre tots dos va ser sempre problemàtica. A la mort de Trajà (117), Adrià era governador de Síria, les seues tropes el van proclamar emperador i el Senat el va ratificar. A Roma va saber imposar respecte pel sanejament ràpid i eficaç de la situació política i financera, i també produeixen admiració les seues enormes activitats constructives a totes les províncies romanes. Durant un viatge per l’Àsia Menor va conèixer, a Bitínia, Antínous, que esdevindrà el seu amant i company fidel; set anys després es va ofegar al Nil en circumstàncies obscures. Adrià el va declarar déu i fundà la ciutat d’Antinòpolis en memòria del seu amant.