MARIA JOSEP ESCRIVÀ
 
REMOR ALÈ, Tres i Quatre. 1993
 
 

        MATERNITAT

D'un fil d'aranya invisible

com l'amor que apropa els astres

penja un aestrella minúscula.

A dalt, el bressol de claredats

s'ha quedat,

mentre de l'úter matern naix

un plany de cristalls romputs.
 
 

        NOTA AL MARGE

Explique llatí a una doneta

de mil rulls en caigudes rosses.

Prepare el dinar minuciosament,

sense oblidar cap detall

del ritual diari.

Agrane la pols perquè ningú no pense

que m'agrada veure el temps,

trepitjat a sota

dels meus passos.

Amague objectes desagradables

a la vista ( a la meua sobretot).

Classifique cartes a dintre una caixa

de sabates i apunte "comprar carpeta",

per tal de fer-hi el mateix,

amb les factures que se'm descontrolen.

( De tant en tant em deture

en les meues ocupacions i et mire

el cos de paper que avui he inclòs

entre tots els objectes caríssims

que conformen ma casa.)

Em repasse fotografies entelades

per centenars de canvis de lluna

i en faig un collage , de rojos

i grisos i vores dentades.

Després encara tinc temps d'escriure

i, de llegir en veu alta,

per sentir-me la veu quan toca

les parets. I em canse

de no badar ja

paraula

ni amb les hores que van estimbamt-se

rellotge avall.
 
 

        LLUM I TU

La llum cau a cabassos

de la cúpula de cristall

més alta.

Arbres, ocells, ulls,

finestres

clouen les parpelles encegades.

Reverberen els fulls

blancor infinita que enlluerna

les paraules.