PER LA COEDUCACIÓ, CONTRA LA LOCE
 
 
La coeducació és una pràctica que un important nombre de professores i professors realitza des de fa ja diversos anys, encara que en cap cas podem dir que el model coeducatiu estiga implantat de forma generalitzada en els nostres centres escolars. A pesar que la legislació anterior desenvolupava la necessitat de la superació de les discriminacions per raó de sexe des de l'educació, les diferents administracions educatives no han demostrat la suficient voluntat per formar al professorat, ni per elaborar ni difondre materials que animaren, orientaren i ajudaren a la coeducació

 En aquest sentit, la nova llei, la LOCE, ve a a agreujar la situació.

 Moltes han estat les mobilitzacions realitzades contra aquesta llei segregadora, que pretén distribuir l'alumnat d'acord amb la situació socioeconòmica de la seua família, que parteix d'un concepte educatiu altament competitiu, orientat a l'èxit social entès com rendiment professional, que només dóna importància a un ensenyament memorístic i no a una educació integral; una llei que perjudicarà l'ensenyament públic per a beneficiar el privat... i que significarà un pas endarrere en el desenvolupament de la coeducació, així com en la conquesta de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. En un tema tan complex com és el gènere les lleis educatives deurien, no només eliminar les barreres explícites que discriminen directa o indirectament les dones, sinó adoptar noves solucions que facen possible la formació de persones que desenvolupen les seues capacitats en tots els aspectes de la vida social, afectiva, cultural i professional. Vegem-ho amb detall.
 
 

EL QUE DIU LA LOCE:
 
 
El text de la LOCE, en tot el seu desenvolupament, fa referència únicament i exclusivament a alumnes, professors, directors de centre, experts, ciutadans..., oblidant que l'ús del masculí, com genèric que suposadament engloba totes les persones independentment del seu sexe, oculta, invisibiliza, subordina, infravalora i exclou les dones.
La LOCE  reconeix, per omissió, que el sexe pot ser causa de discriminació per a l'admissió de l'alumnat en els centres públics, contradient clarament el precepte constitucional que deixa ben clar que no pot prevaler discriminació alguna per raó de sexe. Amb aquesta omissió s'obri la porta a l'educació segregada per raó de sexe i això inclou la possibilitat de sostenir amb fons públics centres que mantinguen aquesta característica amb idearis que poden defensar una educació diferenciada per a xics i xiques.

La LOCE acaba amb l'ensenyament comprensiu fins els 16 anys i introdueix eleccions primerenques d'itineraris acadèmic-professionals. L'anàlisi dels sistemes educatius europeus ha demostrat que com més prompte es produeix la diversificació curricular i, per tant, abans es produeix la presa de decisions per part de l'alumnat, més estereotipades són aquestes decisions d'acord amb el sexe. És a dir, amb menor edat l'alumnat està més condicionat pels estereotips de gènere, estereotips que es van relativitzant amb la maduresa i amb el major coneixement de les possibilitats i les capacitats personals.

 La LOCE dóna a les autoritats religioses totes les competències en matèria de determinació del currículum de l'assignatura de religió, així com de decisió, supervisió i aprovació dels llibres de text i materials didàctics a utilitzar. Això és un aval per a la utilització dels desafortunadament famosos vídeos antiavortament o altres materials difosos en algunes classes de religió i que tan nefasta repercussió tenen entre l'alumnat, sobretot el femení.

 La LOCE  rebutja una educació intercultural, que discriminarà especialment les xiquetes, en exigir a l'alumnat estranger l'acceptació de les normes establides amb caràcter general en els centres educatius, i negant així la possibilitat de qualsevol expressió de la seua especificitat cultural.
 
 

EL QUE LA LOCE  NO TÉ EN COMPTE:
 
 
La perspectiva de gènere en l'Educació. La LOCE  ignora que xiquetes i xiquets parteixen de situacions de socialització diferents que incorporen a la seua experiència escolar i que influiran en la seua elecció professional i vital i no té en compte que són necessàries mesures específiques per a avançar en la igualtat dels sexes.
 Que l'escola ha de constituir un espai de canvi i progrés social pel que fa a l'aprenentatge de noves actituds de ciutadania, convivència i igualtat. En aquest sentit, s'oblida que és necessari plantejar una formació integral basada en l'educació en valors.

 Que segons tots els estudis sociològics les metodologies participatives i el treball en equip afavoreixen la implicació i protagonisme de les xiquetes i repercuteixen en la seua autoestima i projecció futura.

 La importància de l'educació afectivo-sexual. La relació entre iguals en la vida pública i privada és completament ignorada en el curriculum escolar. No es té en compte el nombre d'embarassos no desitjats en adolescents, el creixement del nombre de famílies monoparentals o els estudis realitzats sobre la sexualitat dels xics i les xiques, que demostren la necessitat de la formació sexual i dels afectes.

 Que les responsabilitats domèstiques segueixen recaient majoritàriament en les dones. La Llei continua sense incorporar cap assignatura que permeta l'aprenentatge d'aspectes bàsics de la vida quotidiana, que possibilite l'autonomia personal i que permeta que homes i dones comparteixen les tasques domèstiques, una assignatura que done valor a l'àmbit privat i de cura de les persones.

 Que la formació del professorat és determinant per a la consecució de la igualtat d'oportunitats i la construcció d'una escola coeducativa. L'absència en el marc legal de qualsevol referència a la formació del professorat per a la coeducació, redunda en la desconsideració de les aportacions de les dones a la Història i a la Cultura, les actituds i continguts discriminatoris que actuen en el curriculum ocult... i mostra un autèntic desinterès per la consecució de la igualtat dels sexes.
 
 

DAVANT LA LOCE , PROPOSEM:
 
 
Una educació transformadora de la realitat, motor de canvi social, compensadora de les desigualtats socials, entre les quals es troba la desigualtat per raó de sexe.
Una educació integral, que done importància no només als conceptes, sinó a tots els aspectes de la vida de les persones i que, enfront de les diferents formes de violència, especialment enfront de la violència de gènere, fomente la convivència. Una educació que combine les llibertats i drets individuals de les persones amb els valors socials de solidaritat, cooperació i respecte mutu.

 Una educació que pose esment no només a les capacitats intel·lectuals de l'alumnat, sinó també als afectes i sentiments, que desenvolupe les distintes facultats de les persones en les seues diferents etapes i que ajude l'alumnat a desenvolupar una personalitat autònoma, que s'assumesca positivament com ser sexuat, visca el seu cos i la seua sexualitat de manera saludable i desenvolupe unes habilitats socials que contribueixen a crear unes relacions interpersonales gratificants. Una educació que gire entorn de la satisfacció de les necessitats personals i no del mercat.

 Una educació que partesca del reconeixement de la diversitat i no d'una homogeneïtat inexistent. L'educació ha d’acceptar les diferències com un punt de partida real i positiu i parar esment especial a les persones i grups més discriminats. Des d'aquesta perspectiva ha de plantejar-se l'objectiu d'aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.

 Una educació mixta obligatòria en els centres sostinguts amb fons públics que siga el punt de partida necessari per a una escola coeducativa.

 Una educació laica, que no segregue l'alumnat en catòlics i no catòlics, que no impose una determinada moral repressora ni valors com la submissió, la resignació o la passivitat que tants perjudicis han causat a les dones. El nostre és un Estat aconfessional i l'educació ha de ser aconfessional i plural.

 Una educació comprensiva en la qual l'alumnat prenga les decisions que afectaran la seua vida professional com més tard millor, el que facilitarà que ho faça amb més coneixement de causa i més autonomia i dependrà menys de l'entorn familiar i dels estereotips de gènere.

 Una educació que faça visibles les aportacions de les dones a la història de la humanitat, i als distints sabers. Una educació que valore les experiències de les dones, tant en l'àmbit públic com en el privat, que reconega la importància dels treballs fets tradicionalment per les dones, de les tasques de reproducció i de cures, i que fomente la participació dels homes en aquestes activitats.

 No ens resignem. Mantindrem una contínua denúncia i resistència a la LOCE, tan oposada al conjunt de característiques d'un model educatiu progressista i a favor de la igualtat d'homes i dones i intentarem contrarestar els seus efectes negatius. A pesar de la LOCE , seguirem treballant per una escola coeducativa com molts professors i professores fan a les seues aules o els seus centres.
 

CGT,   FE. CC.OO,   FETE-UGT,   STEs-i