Analitzat l'Avantprojecte d'escoles infantils, la comissió considera que els objectius pedagògics, lingüístics i socials que es proposen en relació amb l'educació infantil reflecteixen una concepció de l'educació infantil pedagògicament i metodològicament rigorosa, socialment progressista i, alhora, integradora lingüísticament i culturalment.

Quant a l'estudi de necessitats que preveu l'Avantprojecte, a més de recollir els criteris marcats per la normativa vigent, inclou els resultats d'una enquesta que la comissió entén a manera d'orientació, ja que es tracta d'una presa de dades de caràcter orientador respecte de la situació en un moment determinat, situació que per raons demogràfiques és per naturalesa dinàmica. Com que no es tracta d'un mostreig estadístic, aquesta presa de dades requeriria, en tot cas, una anàlisi més detallada de la demanda real d'aquest servei.

Quant a la justificació social de l'avantprojecte, la comissió es manifesta bàsicament d'acord amb els arguments de millora de la qualitat de vida per a les famílies arnb xiquets en edat preescolar que, sens dubte, aportaria aquest tipus de servei; això no obstant, es plantegen les matisacions següents:
 

L'extensió progressiva de l'oferta educativa pública a partir dels tres anys introdueix un canvi substantiu respecte de la situació en els anys 80, moment en què algunes universitats (les que s'esmenten en l'avantprojecte, entre altres) van abordar la implantació de serveis d'educació infantil en un intent d'esmenar el dèficit de l'oferta pública per als trams d'edat inferiors al llindar establert per a l'educació obligatòria (6 anys).

Un projecte educatiu específic de tres a sis anys, segons el parer dels experts, haurà d'incloure, a més dels objectius estrictament pedagògics, els aspectes d'integració i projecció de futur en els centres formatius on s'inicie l'itinerari de l'educació obligatòria.

Des d'una perspectiva interna, dues són les qüestions l'Avantprojecte que aquesta comissió considera matisables:
 

D'una banda, la implicació i/o participació dels pares en aquest tipus de serveis, tal com es descriu en l'Avantprojecte, pot donar lloc a algunes situacions no desitjades, tant des del punt de vista pedagògic com des del punt de vista de les relacions laborals.

Si bé és cert que la participació i coordinació amb els pares és un element consubstancial a l'educació infantil, no és menys cert que aquesta participació troba els seus límits en l'autonomia i la professionalitat de l'educador a l'hora de desenvolupar un projecte educatiu en l'interior de l'aula.

D'altra banda, les possibilitats que un centre d'aquestes característiques incremente l'oferta de pràctiques curriculars per als estudiants de l'àrea d'educació matriculats en la nostra Universitat, resulta escassament significativa, ja que l'admissió d'estudiants en pràctiques hauria de ser en les mateixes condicions que en altres centres que en aquests moments acullen estudiants, entre altres raons perquè en aquestes edats no és convenient per als xiquets un continu canvi en els adults de referència.

Tenint en compte els dos cicles en què es desglossa l'educació infantil, la comissió considera que respecte al segon cicle (3- anys) hi ha dubtes raonables quant a l'oportunitat i la conveniència de la seua implantació, fonamentalment per les raons següents:

1.De política educativa.

L'administració educativa assumeix en l'actualitat aquesta oferta educativa. A més, la tendència de l'administració conservadora a incentivar les empreses i organitzacions que implanten aquest tipus de serveis no està exempta d'intencionalitat ideològica en la línia privatitzadora de serveis públics, aspecte envers el qual una universitat progressista com la Universitat de València no pot deixar de ser sensible.

Des del punt de vista pedagògic és aconsellable, com ja s'ha dit en la introducció, que es produïsca la integració en els centres on se seguirà l'itinerari formatiu.

En aquest sentit, la informació recollida en algunes de les universitats que presten aquest tipus de serveis així ho confirma, de manera que és habitual que els pares a partir dels tres anys busquen un centre on integrar els seus fills. En aquest aspecte, als factors pedagògics i d'integració s'afigen factors com la disponibilitat de places ofertes per la xarxa obligatòria, ja que és més difícil trobar una placa en el centre desitjat si es retarda la incorporació.

3. De caràcter social

Una escola infantil pública ha de ser accessible per a tothom, sense més restriccions que les que indique la normativa vigent i la capacitat d'oferta de places, per la qual cosa, en el cas que ens ocupa, perd el seu caràcter de servei específic als integrants de la comunitat universitària. D'altra banda, la implantació, d'una escola infantil privada en el si d'una entitat pública i finançada amb fons públics reflectiria incoherència contradicció ideològica de difícil justificació social.

Quant al primer cicle, de 0 a 3 anys, la comissió coincideix amb els redactors de l'avantprojecte quant als elements de qualitat de vida que aquest servei aportaria als membres de la comunitat universitària des del punt de vista de prestació de serveis, encara que no tant en relació amb un projecte educatiu singular, ja que les propostes pedagògiques i els estàndards de serveis per a aquest cicle formatiu estan nítidament definits pels experts en la matèria, de forma que el projecte en si mateix difícilment podria aportar elements diferenciadors, més enllà de la qualitat de les experiències que els xiquets puguen viure en el centre.

En aquest sentit, la comissió planteja un estudi de la situació que considere alternatives diferents, mantenint els objectius be millora de la qualitat de vida i prestació de serveis.

L'anàlisi d'alternatives possibles haurà de considerar els aspectes següents:

 
1. Anàlisi de la demanda real d'aquest tipus de servei en el si de la comunitat universitària.

Aquest és un aspecte fonamental: d'una banda, els usuaris del servei ho serien per un període molt curt de temps, i d'altra banda, l'estructura demogràfica dels treballadors de la Universitat i el manteniment sostingut de les tendències en les taxes de natalitat fan preveure una sensible disminució de la demanda potencial d'aquest tipus de serveis.

2. Elecció selectiva de la demanda

La demanda potencial d'aquest tipus de serveis per part dels diferents estaments universitaris potser no mostraria comportaments estàndards respecte de les preferències de localització, dels centres educatius a què prefereixen portar els seus fills.
La proximitat als entorns familiars i socials sol ser una dada rellevant a l'hora de prendre la decisió. A més, la distància del domicili familiar als centres de treball pot ser un factor dissuasiu a l'hora d'optar per fer ús del servei ofert.

Aquests dos aspectes no signifiquen necessàriament que el treballador o l'alumne renuncien a la prestació, la qual cosa significa que sobre la cobertura del servei pot haver-hi demandes de complementarietat en la línia d'ajudes directes per part d'aquells beneficiaris potencials que, complint els requisits que s'establisquen, preferisquen optar per centres pròxims als seus domicilis.
 

3. Recursos i finançament

La normativa que regula els requisits mínims per a la creació de centres d'educació, infantil (Reial Decret 100411991) estableix que els centres han de comptar, almenys, amb tres unitats i amb personal qualificar en els termes següents:
 
 

Direcció: 6.530.152

1 mestre especialista 4.911.078

3 educadors infantils 13.053.065

3 tècnics especialistes 10.759.943

Total/anual 35.254.238

Suposant que d'aquestes tres unitats una siga de l a 2 anys, amb un nombre màxim d'alumnes de 13, i dues de les unitats per al tram de 2 a 3 anys, amb 20 alumnes per unitat, el nombre màxim d'usuaris seria de 53, la qual cosa significa uns costos anuals (només de personal) per usuari de 665.174 ptes

Si aquesta partida pressupostària fóra distribuïda a través d'ajudes directes a usuaris amb una cobertura d'11 mesos i amb una dotació de 15.000 ptes./mes. el nombre de beneficiaris arribaria a 213.

Atès que el finançament no seria complet, amb el 50% d'aquests costos en ajudes directes serien 106 els beneficiàries, i amb el 33% el nombre hipotètic de beneficiàries seria de 71; en aquests dos casos, sensiblement superior al servei prestat en un centre propi.

La multiplicació per tres d'aquests serveis, així com les despeses de manteniment i les infraestructures necessàries per a prestar el servei de menjador, incrementarien lògicament aquests costos i, per consegüent, el cost de servei per beneficiari.

En aquests moments, i per les raons exposades, la comissió considera que un servei d'aquestes característiques hauria d'estar relacionat amb les accions dels programes del fons d'acció social.

Alternatives possibles

La comissió proposa que s'estudien dues accions possibles com a alternativa a la implantació d'unitats pròpies:

b.l) Elaboració del mapa d'escoles infantils Recollida d'inforrnació, que no s'haurà de circumscriure exclusivament a les àrees o barris on s'ubiquen els campus ja que, com s'ha assenyalat, els membres de la comunitat universitària resideixen en llocs geogràficament disperses.

b.2) Elaboració de criteris per a l'elecció de Centres col·laboradors Juntament amb aquesta informació, la comissió considera d'interès elaborar una relació de paràmetres de qualitat que servirien de marc per a establir possibles mecanismes de col·laboració amb centres d'educació infantil de primer cicle.

Per a l'elaboració d'aquest projecte alternatiu, la comissió proposa que s'inicien tant els treballs de camp apuntats com el disseny d'un model d'estàndards de qualitat d'aquest tipus de serveis, per a la qual cosa s'haurà d'habilitar la consegüent assignació pressupostària, així com elegir l'equip tècnic redactor del programa.

Aquesta comissió queda a la disposició de la institució per aclarir qualsevol dubte o suggeriment sobre l'informe presentat.

València, desembre de 2000