AVANTPROJECTE D'ESCOLES INFANTILS PER A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

SECCIÓ SINDICAL CGT-Universitat de València

2. OBJECTIUS

2.A. PEDAGÒGICS

2.B. LINGÜÍSTICS

2.C. SOCIALS

5. NECESSITATS

5.A. AGRUPAMENTS

5.B. PERSONAL

5.C. ESPAI

5.D. MATERIALS

6. DESPESES

6.A. LOCALS

6.B. MATERIALS

6.C. PERSONAL

6.D. MENJAR

6.E. ALTRES

1. JUSTIFICACIÓ

1.A. SOCIAL

L'avantprojecte que a continuació s'exposa pretén dotar la Universitat de València d'un servei d'escola infantil als distints campus universitaris. Els destinataris d'aquest servei serien els fills de qualsevol membre de la comunitat universitària (PAS, PDI i estudiants), ampliant la possibilitat d'accés, fins i tot, al públic en general en cas de disponibilitat de places.

En la situació actual els pares i les mares deixen els seus fills, en alguns casos de pocs mesos, en escoles infantils pròximes al lloc de residència però allunyades del lloc de treball. Açò implica: un grau d'estrès afegit al ja existent de compaginar el treball amb les obligacions familiars d'aquesta difícil època; allunyament durant tota la jornada laboral, que de vegades és de tot el dia; impossibilitat de personar-se a la llar d'infants amb rapidesa en cas de sorgir algun problema.

En altres casos alguna persona es fa càrrec dels menuts mentre els pares treballen, en aquest cas la despesa econòmica resulta més considerable.

Aquest servei comportarà un augment en la qualitat de vida per la millora en les condicions de treball d'aquelles persones que es troben en la delicada etapa dels primers anys de criança.

Què implicaria la creació d'escoles infantils a la Universitat de València?

1- Per als pares i les mares que hi treballen suposaria una millora en la qualitat de vida pels motius següents:

La proximitat a l'escola infantil en cas que els menuts es posen malalts o simplement la possibilitat de visitar els infants en els períodes de descans (esmorzar o dinar).
La possibilitat de tenir una estreta relació amb el personal educador dels centres infantils. En aquestes edats l'acció educadora se centra en el treball dels hàbits infantils per fomentar en els menuts una independència personal, en fixar les bases de la convivència, i en una sèrie d'objectius que requereixen un treball harmonitzat a casa i a l'escola.
A més, aquesta coordinació és especialment imprescindible en casos de xiquets amb malalties, amb períodes conflictius, amb problemes específics, etc.
La possibilitat de tenir els nostres fills a un centre de qualitat, ja que la Universitat vetllaria pel bon funcionament d'aquesta escola, en disposar d'especialistes formats en la mateixa institució i amb la facilitat de tenir més personal que atenga els xiquets ja que els futurs mestres podrien acudir-hi en el seu període de pràctiques.
La possibilitat que tots els xiquets gaudesquen d'igualtat d'oportunitats educatives, independentment de la seua procedència social. És precisament en Educació Infantil on es senten els fonaments d'aquesta igualtat d'oportunitats ja que és l'etapa de formació més intensa en la vida d'un individu.
Un estalvi econòmic, ja que els pares només es farien càrrec de les despeses de menjar, bolquers i material didàctic.

2- Per a la Universitat suposa una manifestació de la seua predisposició a millorar els aspectes socials al seu si. La Universitat ha de manifestar la seua modernitat (precisament ara que complim 500 anys), la seua voluntat ferma díactualització, amb fets, amb actuacions reclamades reiteradament pels col·lectius que la constitueixen.

No ens podem quedar encara més endarrerits a altres universitats que ja han mostrat la seua sensibilitat en aquesta qüestió, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Màlaga, la Universitat d'Oviedo, etc., alguna d'elles des de fa ja 22 anys, com és el cas de la Universitat Politècnica de València.

També hem de considerar el que pot representar aquesta escola infantil de cara a l'exterior, serà l'Escola Infantil de la Universitat i comportarà un ensenyament de qualitat . Serà un model d'escola infantil pública i de qualitat. Hem de considerar que actualment, a València, la major part de l'educació infantil de 0 a 3 anys està en mans de l'escola privada, després de les actuacions privatitzadores que en aquest sentit féu el govern conservador de la ciutat, fa ja alguns anys.

La decisió de crear una escola infantil per campus o bé començar instal·lant-ne una que puga utilitzar-se conjuntament pel campus de Blasco Ibáñez i el dels Tarongers, i una altra per a Burjassot, depèn de la resposta que la universitat vulga donar a la demanda existent.

1.B. PEDAGÒGICA

Per què és important l'assistència dels xiquets a les escoles infantils?

En l'Enciclopedia Internacional de Educación, Husen, 1985, pàgs. 1483-84, en el capítol dedicat a l'educació preescolar es recullen les conclusions referides a la revisió de programes educatius de preescolar, i es donen les cinc conclusions següents:

L'educació preescolar redueix significativament el nombre de xiquets que ha d'anar a classes o grups de recuperació.
L'educació preescolar té efectes positius a l'hora de promoure de curs a aquests alumnes endarrerits. Promocionen més aquells que han rebut educació preescolar.
Els xiquets que han rebut aquesta formació obtenen el nivell de notes que s'espera d'ells.
L'educació preescolar afecta positivament al rendiment escolar posterior, independentment de les condicions de l'ambient inicial que tingués el xiquet.
De la comparació entre 10 programes distints ( que varien pel que fa a la longitud, participació de pares, etc.) es desprèn que cap d'ells es mostra més infuent que altre.

Autors com Schweinhart, K. Beler (1981), Clark- Stewart, M. Chazan (1978), exposen distints arguments que avalen la importància de l'educació infantil.

L'interès que pot tenir per a la pròpia universitat és que aquesta escola infantil pot esdevenir una escola innovadora que repercutirà en els propis professors i alumnes universitaris que hi estudien aquesta especialitat.

El contacte directe que pot tenir l'escola infantil amb els diversos departaments de Pedagogia, amb tots els departaments de l'Escola de Magisteri, i, en general, amb tots els de la Universitat, pot comportar que aquesta iniciativa es convertesca, en un futur, en un centre capdavanter en aspectes didàctics, tècnics i una sèrie de possibilitats infinites que es podran determinar quan s'aborde el tema amb la suficient profunditat. .

Altre aspecte important a tenir en compte és la possible utilització de l'escola infantil com un espai que facilite un aprenentatge més pràctic als estudiants de Pedagogia o Magisteri, en poder estar-hi en contacte contínuament. D'aquesta manera la Universitat potenciarà una concepció educativa arrelada en la realitat de les aules, amb destinataris i problemes reals.

2. OBJECTIUS

2.A. PEDAGÒGICS

L'educació infantil (EI) és important, fonamentalment, per dos motius:

Repercuteix positivament en el desenvolupament personal integral de l'individu.
Millora el procés d'aprenentatge en els nivells educatius posteriors.

Segons la LOGSE l'educació infantil, que comprendrà fins als 6 anys d'edat, contribuirà al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels xiquets. En concret aquest nivell educatiu contribuirà a desenvolupar en els xiquets les següents capacitats:

Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d'acció.
Relacionar-se amb els altres a través de les distintes formes d'expressió i de comunicació.
Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social.
Adquirir progressivament autonomia en les seues activitats habituals.

L'educació infantil comprendrà dos cicles. El primer cicle, que abraçarà fins als tres anys i el segon des dels tres fins als sis anys.

En el primer cicle de l'educació infantil s'atendrà al desenvolupament del moviment, al control corporal, a les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de la convivència i la relació social, i al descobriment de l'entorn immediat.

En el segon cicle es procurarà que el xiquet aprenga a fer ús del llenguatge, descobresca les característiques físiques i socials del medi en què viu , elabore una imatge positiva i equilibrada d'ell mateix, i adquiresca els hàbits bàsics de comportament que li permeten una elemental autonomia personal.

Els continguts educatius s'organitzen en tres àrees, que es corresponen amb els àmbits propis de l'experiència i desenvolupaments infantils, i s'abordaran a partir d'activitats globalitzades que tinguen interès i significat per al xiquet.

La metodologia educativa es basarà en les experiències , les activitats i el joc, en un ambient d'afecte i de confiança.

Els centres d'educació infantil podran impartir el primer cicle, el segon o ambdós. (LOGSE art. del 7 a l'11).

Alguna vegada la Universitat ha manifestat, com a argument contrari a la creació d'una escola infantil, la dificultat que podria suposar als xiquets que hi assistiren l'escolarització posterior en primària perquè a gran part de col·legis públics està implantat-se el segon cicle d'EI i el pas d'EI a primària es realitza directament. Aquesta qüestió no representa cap problema per als possibles assistents a l'escola infantil ja que en el segon cicle la Universitat pot signar convenis amb altres centres públics, en els quals els alumnes puguen continuar l'ensenyament de primària.

2.B. LINGÜÍSTICS

En aquest apartat d'objectius és important que fem referència als objectius lingüístics. Les EI hauran de potenciar la utilització del valencià a les seues aules. És clar que no tots els xiquets seran valencianoparlants i també que la llengua espontània dels xiquets ha de ser la llengua materna de cadascun. Però convé que la llengua vehicular siga el valencià que és la llengua pròpia del lloc on resideixen i de la institució que crea l'escola infantil.

L'escolarització en valencià comporta un element valencianitzador força important perquè els xiquets castellanoparlants aprenen valencià pel contacte directe amb xiquets valencianoparlants, pràcticament sense adonar-se'n. Aquest focus valencianitzador transcendeix a la família, tant a les valencianoparlants com a les castellanoparlants, ja que moltes mares i molts pares s'inscriuen en cursos de valencià -alguns col×legis n'organitzen- per la necessitat de posseir certs coneixements de valencià i poder d'aquesta manera ajudar els fills en els seus estudis, o el que és millor encara aprendre els uns dels altres.

També comporta la fonamentació del concepte d'identitat col·lectiva. Aquesta identitat condueix a sentir i expressar el lligams de l'individu amb la seua comunitat i serà de vital importància per a la posterior integració de l'individu a la seua societat.

Per altra banda, influeix positivament en la percepció que l'infant tindrà del seu idioma.

Per tots és coneguda la situació de desigualtat que encara hui pateix la nostra llengua respecte el castellà, tant a la Universitat, com a la societat en general. Una de les manifestacions més importants que aquesta situació té al món infantil és que els principals productes de consum dels menuts, pel que fa al món de la comunicació, com són els programes televisius i les pel·lícules infantils són en castellà. Açò crea en els xiquets la idea que el castellà és la llengua del divertiment i el gaudi, i aquesta idea té com a continuïtat en el futur -quan les xiquetes i els xiquets siguen dones i homes adults- la idea que el castellà és la llengua de prestigi i d'utilitat social. Que l'EI de la Universitat utilitze el valencià com a llengua vehicular pot ajudar a pal·liar aquest problema, ja que és important que els futurs adults comencen a viure en valencià amb normalitat des de la infantesa.

L'aprenentatge en valencià afavoreix també el posterior aprenentatge d'altres llengües, és a la fi una manera de millorar la formació lingüística dels nostres menuts.

Totes aquestes directrius en matèria lingüística s'adiuen a allò que marca la normativa legal universitària i escolar -els Estatuts de la Universitat de València i el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària- que podeu consultar a l'annex 1.

Hem de considerar també la possibilitat que al segon nivell es contemple la introducció d'una llengua estrangera, ja que és l'edat òptima per fer-ho, sempre amb un plantejament lúdic que en potencie l'interès.

2.C. SOCIALS

L'Escola Infantil de la Universitat hauria de considerar també una sèrie d'objectius indispensables si pensem en una educació progressista, com serien:

L'educació per a la pau: procurarem que els xiquets descobresquen que per a tot conflicte pot haver una o més solucions, i que sempre hauran de ser no violentes. Hem de mostrar els models perquè els menuts troben per ells mateixos les solucions als conflictes que se'ls plantegen.
L'educació per al pluralisme, el respecte i la solidaritat. És important educar en la no-discriminació per raó d'ètnia, creences o capacitats intel·lectuals.
L'educació no sexista que rebutge els estereotips tradicionals i que acoste els menuts a una concepció d'igualtat i de cooperació entre ambdós sexes.
Una educació de respecte pel medi ambient, que acoste els xiquets al seu medi més immediat i que hi treballe les normes bàsiques de comportament.

3. DESTINATARIS

L'ideal és que siga un servei d'abast general, en primera instància per al personal de la Universitat, entès en el sentit més ampli, o siga que tant el PAS com el PDI o els estudiants puguen utilitzar aquest servei. Es pot seguir un barem en el qual es prioritze la matrícula d'aquelles persones amb uns ingressos més baixos.

Una vegada cobertes totes les demandes i, en cas que encara quedaren places lliures, es podrien oferir al públic en general.

4. ACTIVITATS

Les activitats que es realitzaran a les EI giraran al voltant de les àrees curriculars pròpies de l'educació infantil, que ha de potenciar el desenvolupament de les xiquetes i els xiquets en el llenguatge, la motricitat global i fina, la sociabilitat, els hàbits i la higiene per a l' autonomia personal i el desenvolupament cognitiu i creatiu. Per aconseguir-ho, les xiquetes i els xiquets realitzaran activitats -jocs- on s'estimule l'autoconfiança, la fantasia, la creació, etc. Totes aquestes activitats estaran orientades per professionals que estimulen els xiquets amb una pedagogia de l'èxit i que destaque el protagonisme infantil.

5. NECESSITATS

5.A. AGRUPAMENTS

Els centres d'Educació Infantil han de tenir, com a màxim, el següent nombre d'alumnes per unitat escolar :

Unitats per a xiquets menors d'un any: 1/8
Unitats per a xiquets de un a dos anys: 1/13
Unitats per a xiquets de dos a tres anys: 1/20
Unitats per a xiquets de tres a sis anys: 1/25

Hem de matisar que aquests agrupaments responen a allò que marca la LOGSE, però especialistes en la matèria consideren que a les unitats per a xiquets de dos a tres anys el nombre ideal d'alumnes hauria de ser inferior a 20, perquè a aquesta edat els xiquets encara no posseeixen una autonomia suficient i la dependència dels educadors és força elevada.

5.B. PERSONAL

L'Educació Infantil serà impartida per mestres especialitzats en Educació Infantil. En el primer cicle, els centres disposaran d'altres professionals amb la qualificació adequada -tècnics en Educació Infantil- per a l'atenció educativa adequada dels xiquets d'aquesta edat.

Als centres on s'impartesca exclusivament el primer cicle (0-3) per cada tres unitats ha d'haver-hi almenys un mestre especialista en educació infantil o professor d'EGB, especialista en preescolar.

Al segon cicle l'educació infantil serà impartida per mestres especialistes en educació infantil o professors d'EGB especialitzats en preescolar.

Pel que fa al personal de serveis, els de neteja poden ser els mateixos que tinga la Universitat a l'edifici en qüestió; els de cuina poden ser serveis contractats de la Universitat per a altres centres, una contracta particular o fins i tot ( açò ja depèn de la qualitat que la universitat vulga que tinga el menjador infantil) una cuina particular .

5.C. ESPAI

L'espai en educació infantil és altre element important a tenir en compte. Els xiquets coneixen i aprenen a través de l'ambient, i se'ls ha de possibilitar un medi on puguen moure's lliurement i també que servesca per compartir l'espai entre ells en activitats diverses organitzades al mateix temps per possibilitar experiències múltiples i també per respectar els ritmes personals.

Se sap que els xiquets en un espai amb més metres quadrats tenen més activitat física i són menys agressius que en un espai reduït. Per tot açò és important un estudi detallat sobre aquest aspecte. Ara bé, hem de comptar almenys amb el que marca la llei: l'art.10 dels Reial Decret 1004/1991 diu que per impartir el primer cicle d'educació infantil els centres hauran de comptar amb un mínim de 3 unitats i reunir els següents espais, referits a instal·lacions i condicions materials:

Ubicació en locals d'ús exclusivament educatiu i amb accés independent des de l'exterior.
Una sala per cada unitat amb una superfície de 2 m² per cada lloc escolar i que tindrà, com a mínim) 30 m². Les sales destinades a xiquets menors de dos anys disposaran d'àrees diferenciades per al descans i la higiene del xiquet.
Un espai adequat per a la preparació d'aliments, quan hi haja xiquets menors d'un any, amb capacitat per als equipaments que determine la normativa vigent.
Una sala d'usos múltiples de 30 m² que, si cal, podrà usar-se com a menjador.
Un pati de jocs per cada 9 unitats o fracció, d'ús exclusiu del centre, amb una superfície que, en cap cas, podrà ser inferior a 75 m².
Una cambra de bany per sala, destinada a xiquets de dos a tres anys, que hi haurà de ser visible i accessible i que comptarà amb dos lavabos i dos wàters.
Una cambra de bany per al personal , separada de les unitats i dels serveis dels xiquets que comptarà amb un lavabo, un wàter i una dutxa.

Per impartir el segon cicle d'educació infantil, els centres hauran de comptar amb un mínim de tres unitats i tenir, a més de les condicions marcades a les lletres a), d), i g), les següents (art. 11, RD 1004/1991):

Una aula per cada unitat amb una superfície de 2 m² per lloc escolar, i que tindrà com a mínim 30 m².
Un pati de jocs, d'ús exclusiu del centre, amb una superfície que en cap cas, podrà ser inferior a 150 m².

Els centres d'educació infantil en què s'impartesquen els dos cicles d'aquest nivell educatiu, hauran de comptar amb un mínim de 6 unitats, 3 per a cadascun dels cicles d'educació infantil, sense perjudici d'allò regulat en la disposició addicional quarta del Reial Decret 1004/1991, i tenir els requisits necessaris pel que fa a instal·lacions i condicions materials.

Pel que fa a la ubicació física de les escoles, és l'administració la que coneix la seua disponibilitat de locals, i en cas de no disposar-ne, sempre es pot considerar l'opció de llogar-ne algun, pràctica usual en la nostra universitat.

5.D. MATERIALS

El material en Educació Infantil és imprescindible, per una part perquè el xiquet ha de tenir experiències i vivenciar accions. El xiquet construeix el seu aprenentatge amb l'acció (constructivisme), manipulant instruments, comparant objectes, seriant, etc. També s'ha de potenciar la seua autonomia i creativitat, per fer-ho calen materials disposats per l'aula de manera que els xiquets puguen jugar amb ells lliurement, amb activitats lliures o estructurades.

Per altra banda, és important perquè servirà perquè el mestre puga projectar determinades accions, necessàries pedagògicament. També se sap que poc de material potencia agressivitat en els xiquets.

Per tot açò els centres que projectem per a la Universitat han de tenir suficient material i a més, diversificat: materials grans- caixes, tricicles, etc.- que estimulen la sociabilitat, la motricitat global, etc., material xicotet que potencie la motricitat fina, l'atenció continuada i l'acció individual.

Podem distingir distints tipus de materials:

Materials per a la construcció: blocs, trossos de catifes, caixes, tubs, cordes, etc.
Materials per a muntar i desmuntar: vehicles de plàstic o de fusta, mecànics, etc.
Materials per a omplir i buidar: vehicles, cases, carretes, blocs, etc.
Materials per a simular: vehicles de tot tipus, jocs de senyals de tràfic, nines, mobiliari de la casa de nines, animals, etc.
Equip de cuina per a manipular, classificar, omplir i buidar.
Papers de distintes mides, textures i colors.
Materials per a barrejar i pintar: pintures de distints tipus, pinzells, esponges, flascons, etc.
Materials per a mantenir coses unides i per a separar-les: engrapadores, cinta adhesiva, clips, corda, goma d'enganxar, etc.
Materials per fer representacions tridimensionals: fang, plastilina, guix, bosses, cotó, etc.
Materials per fer representacions bidimensionals: llapis, llapis de colors, colors de pastís, coixins de tinta i segells, papers per a calcar, etc.
Materials per a classificar i construir: cubs, dòminos, caixes, blocs, etc.
Materials per a acoblar i separar: taulers amb perforacions i peces, anelles per a insertar, classificadors de figures, engranatges, etc.
Materials per desxifrar i simular: jocs de loteria, jocs de cartes, poble de joguet, llibres de dibuixos, etc.
Equip per a l'àrea de música i moviment: equip de música, enregistradora i cintes, triangles, campanes, maraques, xilòfon, etc.
Materials per a l'àrea de joc exterior: coses per enfilar-se, per a engronsar-se, per a relliscar, per a posar-se dins i passar per sota, per a saltar sobre elles, per a empentar i muntar-hi, per a trepitjar, muntar i dirigir, coses per al joc amb arena i aigua, coses per a construir amb elles.

6. DESPESES

Pensem que aquest servei hauria de ser gratuït, la matrícula i les mensualitats podrien anar a càrrec de la Universitat i els usuaris i les usuàries pagar el menjador, els bolquers i part del material fungible.

6.A. LOCALS

Considerant la situació de canvis continus en què es troba la Universitat actualment, des de la nostra secció no es posseeix la informació suficient sobre quins seran els edificis que quedaran lliures i que, per tant, es podran fer servir per a aquest projecte, amb açò resulta molt difícil concretar les despeses d'instal·lació i adequació dels locals on es situaran les escoles infantils.

El que s'ha de tenir en compte per a l'adequació dels locals són les característiques específiques de les instal·lacions que s'han enunciat al punt 5.C.

6.B. MATERIALS

Hi haurà un material bàsic de l'escola, que s'haurà de renovar periòdicament, que l'adquirirà l'escola, i altre material fungible que pagarà cada xiquet mensualment o amb qualsevol altra periodicitat.

6.C. PERSONAL

Les despeses mensuals de personal variaran, evidentment, segons la quantitat d'unitats i la dotació de personal. El salari mensual de cada lloc de treball, segons l'última revisió salarial (Resolució de 5 de març de 1998, de la Direcció General de Treball, per la qual es disposa la inscripció en el Registre i posterior publicació de la revisió salarial del V conveni col·lectiu d'àmbit estatal de Centres d'Assistència i Educació Infantil) és el següent:

	SALARI	TRIENNI
Grup u: A.1 Director gerent	158.373	4.099
A.2 Subdirector	158.373	4.099
A.3 Director pedagògic	158.373	4.099
Grup dos: B.1 Pedagog B.2 Psicòleg B.3 Metge B.4 Assistent social B.5 Altres Grup tres: C.1 Professor/mestre C.2 Educador infantil Grup quatre: D.1 Tècnic especialista D.2 Assistent infantil	155.197 155.197 155.197 155.197 155.197 156.344 93.437 89.184 84.649	4.099 4.099 4.099 4.099 4.099 4.176 3.099 3.099 2.71

D'aquesta llista de possible personal aquell imprescindible és el/la professor/a o mestre/a i l'educador/a infantil.

6.D. MENJAR

Les despeses de menjador dependran de si es crea cuina pròpia o si l'abastament el proporciona una empresa de càtering.

6. E. ALTRES

S'han de considerar les despeses d'assegurança escolar, llum, telèfon, aigua i neteja i també les despeses que generaran les eixides extraescolars.

7. MODEL

A continuació mostrarem, a mode d'exemple, el pressupost orientatiu facilitat per una escola infantil de les consultades, amb unes característiques semblants a les que podria tenir la nostra.

XIQUETS/ES: 103 PTA

PAGAMENT MENSUAL: 17.600 PTA (8800 de menjador i 8.800 de despeses fixes: material escolar, bolquers i berenars).

DESPESA DE L'ESCOLA EN MENJADOR: 6.127.000 PTA per curs.

DESPESA DE L'ESCOLA EN BOLQUERS, MOCADORS, GOTS D'UN SOL ÚS I GUANTS DE LÀTEX: 1.430.00 PTA per curs

DESPESA DE L'ESCOLA EN REPOSICIÓ DE MATERIAL A PRINCIPI DE CURS: 300.000 PTA

DESPESES NO REFERENCIADES: Sous, activitats extraescolars, fotocòpies, neteja, llum, aigua i telèfon.

COST ANUAL PER A L'ESCOLA: 10.556.919 PTA

INGRESSOS ANUALS DE L'ESCOLA PER LES MENSUALITATS: 20.753.600 PTA

8. BIBLIOGRAFIA

-Artiga i Esplugues, C. El material Escolar. Parvulari i Cicle Inicial. Ed. Eumo. Vic. 1984.

- Feminario de Alicante. Elementos para una educación no sexista. Guia didáctica de la coeducación. Cuadernos didácticos. Víctor Orenga, Editores.1987.

- Hohmann, Mary i altres .Niños pequeños en acción. Manual para educadores. Ed. Trillas. Mèjico. Enero 1988.

- Husen. Enciclopedia Internacional de Educación . 1985.

- Infancia y aprendizaje. Núm.29. Madrid.

ANNEX 1

Estatuts de la Universitat de València:

Article 6.

1.- Són llengües oficials en la Universitat de València les reconegudes com a oficials en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

2.- És objecte fonamental de la Universitat de València aconseguir l'ús normalitzat de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, ço és, el desenvolupament de totes les funcions sociolingüístiques d'una llengua de cultura moderna.

3.- Les llengües oficials en la Universitat de València són vehicle d'expressió normal de qualsevol òrgan universitari de govern i de representació, així com de la docència i de les activitats acadèmiques, administratives i culturals.

El Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d'Educació Infantil i dels Col·legis d'Educació Primària, aprovat pel Decret 233/1997, de 2 de setembre, pel Govern Valencià, també fa referència a la normalització lingüística en aquests nivells educatius.

Art. 9- 1. Els òrgans de govern vetllaran per la qualitat de l'ensenyament i perquè les activitats dels centres es duguen a terme d'acord amb els principis constitucionals, i contribuiran al desenvolupament de l'escola valenciana, compromesa en la recuperació lingüística i cultural.

Art. 19- Són competències del director o directora:

(...)

12. Promoure l'ús vehicular i social del valencià en les activitats del centre, d'acord amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la normativa de desplegament.

Art. 24- Són competències del cap o de la cap d'estudis:

(...)

11. Vetllar pel compliment de les especificacions del pla de normalització lingüística pel que fa a l'ús acadèmic i social del valencià.

Art. 88- 1. El projecte educatiu del centre s'elaborarà a partir de l'anàlisi prèvia de les necessitats específiques de l'alumnat i del context escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic del centre. Aquest ha de garantir que la intervenció pedagògica siga coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre.

En els municipis de predomini lingüístic valencià, que figuren en l'article 35 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, tots els centres aplicaran un o més d'un dels programes d'educació bilingüe. Aquests programes són:

- Programa d'ensenyament en valencià.

- Programa d'immersió lingüística.

- Programa d'incorporació progressiva.(...)

2. El projecte educatiu del centre inclourà:

2.1. Els fins i les intencions educatives, d'acord amb la identitat del centre i atenent la consecució dels fins que estableixen la Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

2.2. El pla de normalització lingüística i, si escau, el disseny particular del programa d'educació bilingüe.(...)

Art. 90- 1. Els projectes curriculars concretaran i completaran el currículum oficial de la Comunitat Valenciana en el marc del programa d'educació bilingüe que cada centre tinga autoritzat i inclouran les següents directius generals i decisions que afecten el conjunt del centre: (...)

Art. 93- 1. La programació general anual estarà constituïda pel conjunt d'activitats derivades de les decisions adoptades en el projecte educatiu de centre i en els projectes curriculars, que es realitzarà cada curs acadèmic.

2. La programació general anual inclourà: (...)

2.5. La situació del procés d'aplicació del disseny particular del programa d'educació bilingüe al centre, tant pel que fa a l'ensenyament del valencià i la seua incorporació com a llengua vehicular, com a les activitats previstes durant el curs per a estendre l'ús acadèmic , administratiu i social del valencià.

NORMATIVA LEGAL CONSULTADA

- LLEI ORGÀNICA 1/1990, de 3 d'octubre, d' Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Publicada al BOE en dia 4 -10-90.

- REIAL DECRET 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels Centres que impartesquen ensenyances del règim general no universitàries. Publicat al BOE el 26-6-91.

- DECRET 233/1977, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de les Escoles d' Educació Infantil i dels Col·legis d' Educació Primària. Publicat al DOGV el 8-9-97.

- Resolució de 5 de març de 1998, de la Direcció General de Treball, per la qual es disposa la inscripció en el Registre i posterior publicació de la revisió salarial del V Conveni Col·lectiu d'àmbit estatal de Centres d' Assistència i Educació Infantil. Publicada al BOE el 31-3-98.