Més coneguda pel pseudònim de SOLEDAD GUSTAVO, va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1865 en el si d’una família que regentava la Fonda del jardí, coneguda com "la de les tres noies", ja que eren las tres filles les que s’ocupaven d’atendre la clientela. El seu pare era un fidel partidari de Pi i Margall i se sentia força orgullós de la relació que amb ell hi mantenia.

Teresa estudià Magisteri l’any 1883 a Barcelona. Més tard, al 1886, amb l’ajuda del lliurepensador Bartomeu Gabarró, obrí la primera escola laica a Vilanova.

Mitjançant els seus contactes amb lliurepensadors arriba a conèixer a Josep Llunes i Pujals, Tarrida del Marmol, Teresa Claramunt, etc. La qual cosa la condueix indefectiblement cap a l’anarquisme, participant amb ells en gires i actes públics i col.laborant en les publicacions que dirigien com "La Tramontana", "El Productor", "La Tronada", ...

L’any 1889 guanya un premi en el Segon Certamen Socialista, celebrat a Barcelona, pel seu treball "EL AMOR LIBRE" i es converteix en portaveu de les idees anarquistes juntament amb en Ricardo Mella, n’Anselmo Lorenzo i d’altres.

Un fet anecdòtic, una poesia llegida en un enterrament laic, la posà en contacte amb Juan Montseny, qu serà més conegut com a Federico Urales, amb qui es casà civilment l’any 1891, poc temps després que els matrimonis civils haguèssin estat legalitzats. El matrimoni es traslladà a viure a Reus, pàtria xica de Montseny, on obriren una escola laica mixta, en la que tots dos fan de professors. A Reus també s’hi troba Carme, una de les germanes de laTeresa, que viurà amb ells totes les dificultats de la seva militància anarquista fins a la seva mort.

Pocs mesos després de casats, mentre proven de celebrar el 1r. de Maig, Juan Montseny es detingut per haver publicat un full a favor de Pallás, el qual estava acusat de l’atemptat del carrer Cambios Nuevos de Barcelona. Teresa inicia aleshores un periode de gestions per aconseguir la seva llibertat. Però poc els va durar l’alegria del seu alliberament. No gaire després, al 1896, torna a ser detingut implicat en el "Proceso de Montjuich".

Des de la presó de Montjuich Juan Montseny escriu, amb diversos pseudònims, cartes a la premsa on reivindica la innocència dels processats. La Teresa s’encarrega de treure aquestes cartes i fer-les arribar als seus destins i de fer noves gestions per aconseguir la llibertat del seu marit i dels altres companys detinguts. És a partir d’aquestes cartes que Juan Montseny serà conegut com a Federico Urales.

Teresa aconsegueix que el seu marit sigui alliberat, però és desterrat a Londres. L’any 1897, la Teresa va a reuinir-se amb ell, i poc temps després decideixen tornar a Espanya clandestinament per reivindicar la revisió del procés. En passar la frontera se separen. Urales va a Madrid i la Teresa a Vilanova, on hi estarà un curt temps.

Després, juntament amb els seus pares, Lorenzo i Antònia, i la seva germana Carme es trasllada a Madrid per reunir-se amb el seu marit malgrat les precàries condicions de vida que els esperen. Allà moriren els seus pares i va néixer la seva filla Federica Montseny, que anys més tard fou la primera dona ministre d’Espanya ocupant la cartera de sanitat.

Durant la seva estança a Madrid, editen "La Revista Blanca" (1898-1905) i poc temps després "Tierra y Libertad"(1902-1905). Sent ella l’administradora, malgrat que pel fet de ser dona la llei no li ho permetia. En aquestes publicacions hi podem trobar les signatures d’autors de la Generació del 98: Unamuno, Azorín, Baroja, Maeztu; Jaume Brossa, Pere Coromines, Felip Cortiella, ... L’any 1901 la Teresa participa juntament amb Azorín, Mendinaveitia i Urales en un cicle de comferències en l’Ateneu de Madrid sobre "La Sociedad Futura", en representació de les idees anarquistes.

La Teresa no va parar quieta ni un moment. A més de realitzar tot tipus d’activitats i escrits a favor dels encausats en "el proceso de Jerez" i de la "Mano Negra", participà en una gira per Andalusia a favor dels detinguts en ambdós processos. També marit i muller participaren activament en la defensa de Ferrer i Guardia acusat injustament pels successos de la Setmana Tràgica i finalment condemnat a mort.

Federico Urales manté un fort conflicte amb Arturo Soria, el creador de la "Ciudad Lineal de Madrid", al qual acusa d’estafa i engany. Perseguits i angoixats per les pressions legals i les denúncies d’Arturo Soria, el matrimoni decideix traslladar-se a Catalunya, corre l’any 1912.

Un cop a Catalunya, tornen a editar "La Revista Blanca" (1923), "Tierra y Libertad", i inicien diverses col.leccions . "La Novela Ideal" que publicava dues novel.les cada quinze dies, amb una tirada de 50.000 exemplars i que arribà a comptar amb 600 números; "La Novela Libre" amb relats més extensos arribà a 30.000 exemplars de tirada; "El Mundo al Día" tenia una periodicitat mensual i finalment incorpora un nou diari: "El Luchador"que duren fins a la Guerra Civil.

És la Teresa qui es fa càrrec de la feina fosca de l’administració d’aquestes publicacions, mentrestant el marit i la filla no paraven d’escriure articles, novel.les, memòries, ...

De la Teresa , el marit i la filla, sempre afirmaren que era l’ autèntic cap pensant de la família. Va participar amb Urales en els actes públics on es defensava la idea anarquista. Però l’ascens de la seva filla Federica Montseny va anar ocultant i desdibuixant les seves activitats.

Durant la Guerra Civil un càncer de colon va començar a minar la vida de la Teresa. L’any 1939 la família creua la frontera de França on és disgregada. La Teresa , malalta, s’ha trencat una cama i es portada en ambulància a l’Hospital Saint Louis de Perpignan on morirà sola el 5 de febrer de 1939 víctima del càncer.

Teresa Mañé va deixar nombrosos escrits publicats a "La Revista Blanca", però també es troben col.laboracions seves en els principals diaris anarquistes de finals del segle XIX i principis del XX. Després de la seva mort s’han reeditat en diverses ocasions en forma de fotlletó "Sindicalismo y Anarquía", "Política y Sociología", textos que corresponen a l’època en la que es dilucidava el dilema del "col.lectivisme" o "comunisme" i de "anarco-comunisme" i "anarco-sindicalisme".

Per tal de conèixer una mica millor les idees d’aquesta dona tant avançada al temps que li va tocar de viure, hem extret uns fragments d’alguns dels seus textos que van ser publicats a "La Revista Blanca".

Malgrat que és una dada controvertida , aquesta vilanovina fou probablement la primera mestra laica de l'Estat espanyol, a partir d' una campanya de laïcització molt anterior a la de Ferrer i Guàrdia; treballà en una de les escoles sense ensenyament religiós fundades per Gabarró i, com queda dit, fou menbre de la Confederació de Mestres Laics de Catalunya , i va fundar escoles a Vilanova i Reus . Sobre les característiques de l'escola vilanovina trobem alguns detalls a El Vendaval, que ens permeten fer-nos una idea de com era; l'escola es trobava al Nº 17 del carrer de Sant Joan , era només per a nenes i es feien classes de dia i de nit , aquestes amb horari de 7 a 9 del vespre i, citem textualment,"a propósito para que los trabajadores puedan concurrir ". A l'escola li donava suport un nucli de lliurepensadors malgrat la militant oposició del clericalisme local , que en defensa de l'ensenyament religiós havia endegat una campanya duríssima en contra de l'ensenyament laic , fins al punt que l'escola va haber de defensar-sea les pàgines del ja citat El Vendaval.
 
 

No han de hacer mella a los padres ciertas propagandas que vienen haciéndose contra los Centros de Instrucción , por lo que respeta a las religiones . Las escuelas laicas no son semilleros ni de fanáticos católicos ni de fanáticos antirreligiosos . El maestro enseña y enseñar y despertar la inteligencia de los niños es su misión.

I encara en un altre apartat:

(...) las escuelas laicas , a pesar de que digan lo contrario los reaccionarios , no vienen a fomentar odios , ni a crear divisiones entre ninguna secta o religión o bando político. Estas escuelas están muy por encima de todo apasionamiento político y de toda lucha religiosa . No son ateas ni católicas . Obedecen a un fin espeecífico y no a un plan religioso. Lo mismo pueden concurrir a ellas los ateos que los creyentes , puesto que lo que en estas escuelas se hace es enseñar ; que de buena , libre y sólida enseñanza sale la buena y sólida educación.

L'escola laica fundada per Mañé tenia una escola paral-lela de nens , situada a l Rambla de Josep Tomàs Ventosa i dirigida el 1888 per Victor Ferrer un republicà federalista i catalanista , tambè col-laborador de El Vendaval.

Encara resulta més interesant l'opinió de la mateixa Teresa Mañé que , sobre la qüestió , reflecteix el sentit article "El laicismo no es ateo" que, amb el ja habitual pseudònim Soledad Gustavo, trobem publicat a la portada De El Vendaval de l'1 d'abril de 1888 i del qual reproduïm els seus paràgraf fonamentals.

La ruda y tenaz campaña que el clericalismo ha emprendido contra el laicismo nos demuestra una vez más que los que siempre fueron enemigos de la razón continúan siéndolo, y no solamente se contentan con serlo , sino que negando la evidencia , calumnian haciendo concebir la idea del laicismo como la de una corrupción de familias (...) todos los hombres son hermanos en naturaleza, de que todos los hombres deben recibir igual instrucción sin privilegios de castas, de que todas las escuelas deben ser neutrales en creencias religiosas y políticas , respetando la creencia religiosa del católico, del mahometano, del budista, del brahamano, del judío, etc.etc.; y siguiendo sólo la senda de la ilustración y del progreso , caminanado paso a paso a la perfección que tanto anhela , estoy segura, segurísima, de que el mismo clericalismo que hoy vocifera en contra del laicismo (...) estaría lejos, muy lejos de tocar las consecuencias de estar en abierta guerra de religión con la enseñanza(...) He ahí lo que hallará (el hombre) en el laicismo : ciencia , moral, justicia (...) Y hay que comprender que la Escuela laica es la escuela del pueblo, la única verdaderamente liberal y la única que puede converger con los ideales del siglo (...)la Escuela laica existirá porque lo pide el siglo, el progreso y el indiferentismo popular.

www.xtec.es.