QUINES MESURES TROBEM DAVANT LA GLOBALITZACIÓ?
Maria Ferrer Martorell
La tendència imposada per la globalització no
és cap a la convergència sinó cap a l'augment de les
desigualtats. La globalització contribueix a la degradació ambiental,
accentua la pobresa, l'exclusió social i les desigualtats socials dintre
de cada país i entre països industrialitzats i en desenvolupament,
però és un fenomen irreversible, al que és difícil
combatre, i més aviat es deuria tractar de regular, per a impedir les
pitjors conseqüències, per a la societat i el medi ambient.
La globalització també ofereix grans oportunitats
per a eradicar la pobresa, estendre la democràcia, obligar a respectar
els drets humans i començar a caminar cap al desenvolupament sostenible.
En els últims anys s'han signat o s'estan negociant Convenis internacionals
sobre Protecció de la Capa d'Ozó, Canvi Climàtic, Biodiversitat,
Desertificació i Contaminants Orgànics Persistents, entre d'
altres. La Conferència de Rio en 1992 sobre Medi ambient i Desenvolupament
no va resoldre els problemes, però almenys els va posar sobre la taula,
primer pas per a la seva solució.
El desenvolupament tecnològic i l'actual grau de desenvolupament
permeten eradicar la pobresa i solucionar els problemes ambientals, però
per a això es requereixen canvis profunds i per descomptat gens fàcils
d'aconseguir. Les raons i les dades que avalen el pessimisme són enormes,
però també hi ha signes per a l'optimisme, com la fi de la guerra
freda i l'amenaça nuclear, el fre del creixement demogràfic
en la majoria dels països, el desenvolupament de les energies renovables,
les noves tecnologies de la informació, l'extensió de la democràcia
a més països que mai, el major respecte dels drets humans, la
major igualtat entre homes i dones, l'extensió de l'educació,
el major rebuig de la corrupció, o la generalització de les
ONG i la major participació de la societat civil. La indústria
nuclear ha entrat en un declivi irreversible, i els conreus i aliments transgènics
poden córrer igual sort, davant el massiu rebuig dels consumidors.
La generalització d'Internet i dels telèfons mòbils permet
donar a conèixer qualsevol denúncia de forma instantània
a tot el món. Internet no només és un instrument del
capital, sinó que pot servir, i serveix, per a lluitar per l'equitat
social i la sostenibilitat ambiental.
La tasca, com assenyala el PNUD no és combatre de forma
quimèrica l'irreversible procés de globalització, sinó
tractar de canalitzar-ho, perquè es produeixi amb:
Ètica: amb menys violació dels drets humans, no
amb més.
Equitat: amb menys desigualtats socials, entre països i
dintre de cada país.
Inclusió: amb menys marginació de pobles i països,
no amb més.
Sostenibilitat: menys destrucció ambiental, no més.
Desenvolupament: menys pobresa i privació, no més.
Entre les mesures a adoptar està la condonació dels deutes públics
exteriors dels països del Sud.
Transparència: El comportament de les empreses multinacionals i de
les grans institucions mundials, com el FMI, el Banc Mundial i l'Organització
Mundial de Comerç, deu ser més transparent i més regulat,
i en el cas de les institucions internacionals es fa necessari una major democratització,
augmentant la participació dels pobles dels països en desenvolupament,
que avui sofreixen les seves polítiques, sense participar en les seves
decisions. En el cas de les empreses multinacionals, els grans actors de la
globalització, no n'hi ha prou amb codis voluntaris de conducta, sinó
que és necessari controlar i regular els efectes de les seves activitats
econòmiques en el medi ambient, la salut, l'ocupació, els nivells
salarials i el respecte dels drets humans.
Per a canalitzar i humanitzar el procés de globalització és
necessari reforçar l'estructura de les Nacions Unides, al contrari del
que vol la nova administració de la dreta republicana en EEUU, crear
un Tribunal Penal Internacional per a castigar les violacions dels drets humans,
i elaborar un codi de conducta obligatori per a les multinacionals, en el marc
de l'Organització Mundial de Comerç.
A tal fi, segons el consens arribat en multitud de fòrums, es deuen
adoptar les següents mesures:
1.- Reducció del Deute Extern dels països del Sud i de l'Est. La
cancel·lació del deute extern oficial i privada és una
condició bàsica per a superar la pobresa i la degradació
ambiental en els països del Sud i de l'Est. La cancel·lació
del deute no deu ser supeditada a la implantació dels clàssics
programes d'ajustament estructural.
2.- Accés dels productes amb major valor afegit i menor impacte ambiental
dels països del Sud als mercats del Nord, excepte per a aquells productes
l'explotació dels quals no sostenible, siga lesiva per al medi ambient
o per a l'eradicació de la pobresa, reduint les barreres comercials i
no comercials així com els subsidis als béns produïts en
el Nord.
Igualment l'OMC (Organització Mundial de Comerç) deu ser reformada,
permetent als països en desenvolupament protegir els seus mercats interns
de la devastadora competència internacional, adoptant les mesures adequades
perquè els productes internalitzen els costos ambientals i socials i
prohibint els subsidis resultants d'externalitzar els costos ambientals i socials
d'alguns béns i serveis. La simple liberalització dels mercats
no va a resoldre els problemes socials i ambientals.
3.- Transferències financeres del Nord al Sud, generant fons addicionals
per al desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa i el compliment
dels compromisos del Sud, amb vista a preservar la diversitat biològica,
frenar el canvi climàtic, protegir la capa d'ozó, reduir la desforestació
i els processos de desertificació. El Nord deu incrementar la seva assistència
oficial al desenvolupament almenys fins el 0,7% del PIB, implicant a totes les
administracions (estatal, regional i local), així com a la societat civil.
Els fons addicionals deuen ser incrementats, gestionats democràticament
i es deu vetllar perquè efectivament serveixin per a superar la pobresa
i evitar la deterioració ambiental, i no per a enriquir a les élites
del Sud.
4.- Transferència de tecnologia al Sud, en condicions avantatjoses i
en molts casos sense contrapartides econòmiques, especialment d'aquelles
que milloren el medi ambient i redueixen l'emissió de contaminants i
gasos d'hivernacle, com les energies renovables, les quals incrementen l'eficiència
energètica, el transport col·lectiu, o la refrigeració
sense CFCs.
5.- Iniciativa contra la pobresa, eliminant la fam, augmentant l'autosuficiència
alimentària, i distribuint més equitativament l'ingrés,
en el Nord i en el Sud, on les diferències de renda són encara
majors que en el Nord. Els països del Nord deuen adoptar estils de vida
menys consumistes, eliminant el malbaratament d'energia i d'altres recursos
no renovables, el que no significa disminuir la qualitat de vida, i fins i tot
pot augmentar-la (millora de la salut, increment del temps lliure).
6.- Iniciativa per a aconseguir l'estabilització de la població, encara que per a això cal començar a atacar algunes de les causes últimes del creixement demogràfic en el Sud, com la pobresa (els fills garanteixen la pensió als pobres en la seva vellesa), l'accés a l'educació , a l'ocupació i a les cures primàries de la salut, especialment per a les dones pobres i els seus fills, posant a l'abast de tots els serveis d'una planificació familiar lliure i responsable.