FONTS DE LA
HISTÒRIA DE L'ART DE L'ANTIGUITAT A L'EDAT MODERNA
Guia Docent (curs 2008-09)
Continguts
INTRODUCCIÓ
Les Fonts de
- L’obra d’art com objecte i font principal.
- Les fonts escrites:
- Classificació i crítica
- La documentació arxivística
- La literatura artística
- Les fonts gràfiques: la iconografia.
- Terminologia dels estudis
iconogràfics
I.- L'ANTIGUITAT CLÀSSICA
- Panorama General
- Vitruvi, la vessant teòrica
- Plini, la vessant històrica
- Documents
Imatge i paraula:
la representació del contingut literari
- El mètode simultani.
- El mètode monoescènic.
- El mètode cíclic de l’Hel.lenisme:
- Modalitats
- Relació formal entre les
diferents escenes
- L’Odissea com
exemple de representació del contingut literari:
- Consideracions generals
- Calipso allibera Ulisses i
aquest aplega a Feàcia
- El cicle de Polifem
- Ulisses en el país dels
lestrígons
- La màgica Circe
- La devallada als Inferns
- Les Sirenes
- Escil.la
- Retorn a Ítaca
II.- LA CULTURA CRISTIANA
- Origen i contingut dels texts bíblics
- L'Antic Testament
- El Nou Testament
- Els escrits apòcrifs del Nou
Testament
-
Les antigues versions de la Bíblia
- Exègesi bíblica i
iconografia
- L'exègesi al.legòrica
- La iconografia tipològica
- Sel.lecció
del Speculum humanar salvationis
La litúrgia
- Concepte
- Etapes de la formació litúrgica
cristiana
- Els orígens
- El desenvolupament local (ss. IV-VI)
-
El predomini francogermànic (ss. VI-IX)
-
La decadencia (ss. XI-XIV)
-
La uniformitat (ss. XV-XIX)
-
El Moviment Litúrgic
- Rites i famílies litúrgiques
- La
litúrgia hispànica
- Expressió i elements de la
litúrgia
-
Actituds i gestos
-
Els ornaments
-
Els vasos sagrats
-
El cant i la música
- L’any liturgic
-
Formació
-
Parts de l’any litúrgic
- El ritual eucarístic:
-
-
Evolució posterior
- El ritual sacramental
- Els Sacraments majors
- Els Sacramentals
-
L’Ofici diví
-
Documents (els liturgistes medievals)
El
simbolisme del temple cristià
-
Precisions prèvies sobre el simbolisme
- Orígen
celeste
-
Simbolisme cosmològic
-
Harmonies geomètriques i numerals
- L’orientació ritual
- Cos de Déu-Home i Cos Místic
- Els elements del temple
-
El campanar
-
Les campanes
-
El baptisteri i l’aigua beneïda
-
La porta
-
L’altar
La imatge cristiana
- Formació: les bases estètiques
-
Canvis en el món hel.lenístic i romà
-
La representació figurada d’idees
- L’aportació de Bizanci: les icones
-
Una teologia de la presència
-
La icona en la litúrgia: el Iconostasi
-
Icones de Jesucrist
-
Icones de
III.- EL MÓN MEDIEVAL
L'herència del
Món Antic
- Consideracions generals
- El mite com a fenomen històric: l’evemerisme
- El mite com a símbol còsmic
- El mite com a revestiment d’idees morals
La representació
del contigut literari en el còdex
- El pas del rotllo al còdex
- Els còdexs il.luminats del cristianisme
- Adequació i procés d'independència de la miniatura
- Les transformacions monacals
- Rellevància de Cluny
- Reformes del monacat
- Concepte i significat del
monestir
- La predicació
Les fonts de la
iconografia
- La descripció i la definició
en l'art medieval
- Les fonts iconogràfiques i la
cultura medieval
- La naturalesa: Speculum Naturae
- El saber i la ciència: Speculum Scientiae
- Vicis i virtuts: Speculum Morale
- El regne animal i la
iconografia
- El Phisiologus
- Importància dels bestiaris
- El bestiari de Crist
- Animals al.lusius a les virtuts i als vicis
- El bestiari de Satanàs
- Els temes de
- La pietat patètica
- L’Eucaristia
- Temes marians
- Els llibres d’Hores.
IV.- L’EDAT MODERNA
La producció del llibre: la impremta
-
Inicis de la impremta
-
Producció i comerç del llibre
-
El llibre en el segle XVI
-
Impressors i editors
-
El llibre i la societat
-
L’edició de llibres a Espanya
-
El llibre en els dominis de la monarquía hispánica
-
Panorama general del llibre en el segle XVII
-
Les obres
-
La impremta i els elements interiors del llibre
-
Situació legal del llibre
Els tractats mitogràfics
- Boccacio
-
- Gyraldi, Conti i Cartari
-
Les fonts
- L’exègesi mitològica
- Finalitat i
valor dels tractats mitogràfics
Síntesi de retòrica i art
La
imatge en la tradició didàctica
-
Relacions entre conceptes
-
Els atributs
-
Ripa i la tradició aristotèlica
La
imatge en la tradició platònica
-
El símbol platònic i la seua interpretació cristiana
-
Simbolisme analògic
-
La imatge de misteri
Confluència
de tradicions: l’emblemàtica
-
Els Hieroglyphica d’Horapol.lo
-
Horapol.lo
-
Concepte dels Hieroglyphica
-
Impacte dels Hieroglyphica en l’humanisme
-
- L’Emblematum
liber d’Andrea Alciati
-
Concepte de l’obra
-
L’emblema: les seues parts i el seu sentit
-
Caràcter de la impresa
Vanitas: exemple de continuïtat de fonts
-
Pessimisme i hedonisme de l’Antiguitat
-
La mort
-
Símbols de la destrucció
-
Jeroglífics sobre el nostres darrers dies
-
Arcadia
-
Eros
-
L’art
Informació bàsica
Requisits generals
Les obligacions de l’estudiant son
essencialment tres:
1.- Assistència a les classes i
dedicació a l’estudi personal propi, cosa que haurà de reflectir-se en el
portafulls personal.
2.- Realització de d’un treball dirigit
durant el primer quadrimestre, amb data límit de lliurament, que suposa la
consulta personal al professor en horari de tutoria.
3.- Realització d’un exercici pràctic
durant el segon quadrimestre.
4.- Presentar-se a l’examen final.
Aula virtual
L’aula virtual de la Universitat de
València és una eina auxiliar que es farà servir en aquesta assignatura. En
ella es poden trobar els dossiers documentals corresponents al temari en format
pdf. Apareixeran també les notícies pròpies del desenvolupament del curs i on
l’estudiant tindrà una fitxa personal des d’on s’organitza l’avaluació.
És absolutament imprescindible que cada
estudiant pose la informació personal requerida en la seua fitxa personal, la qual únicament està a disposició del professor i
de l’interessat. En la fitxa personal ha de figurar una fotografia digital
(grandària ideal: 125 x 125 píxels) i les dades personals. Aquesta fitxa ve a
substituir la tradicional fitxa de cartolina. No s’admeten fotografies
diferents a les del tipus de carnet.
A través de la fitxa personal cada
estudiant tindrà la informació relativa als resultats de l’avaluació: notes
dels exàmens, dels treballs, etc., així com observacions privades del
professor. Aquesta serà l’única manera en què l’estudiant tindrà informació
dels resultats de l’avaluació. Vol dir això que no hi haurà llistes de notes en
el tauló del departament, ni en cap altre lloc d’internet. Cada estudiant
solament tindrà accés a aquesta informació de forma personal, a la qual podrà
accedir per mig del seu usuari i la
seua contrasenya de correu electrònic
de la universitat.
Podrà també l’estudiant per mig
d’aquesta fitxa informar al professor de tot allò que desitge o considere oportú.
L’accés a l’aula virtual és per mig
d’aquesta adreça: http://pizarra.uv.es/
El treball dirigit
Pla de
l’activitat:
elaborar l’explicació d’una obra d’art d’acord amb el criteri metodològic que
s’impartirà en classe.
Objectius: L’objectiu general d’aquest
treball és fer una reflexió metodològica i aplicar-la d’una manera pràctica.
Els objectius específics:
-
Elecció de l’obra. Es deixa al criteri i interès de cada estudiant. No
obstant això el professor podrà vetar obres concretes en funció de si han estat
triades per altres estudiants en cursos anteriors o bé degut a altres
interessos docents. Per tot això per a la tria de l’obra ha de ser consultat el
professor.
-
Indagació bibliogràfica. Tractat bibliogràfic: investigació bibliogràfica i
ús d’aquesta.
-
Comprensió de la metodologia. Coherència metodològica en el procés.
-
Elaboració i sistematització de la informació.
-
Redacció del treball seguint les pautes formals habituals de qualsevol treball
científic. Presentació: índex, notes a peu de plana, citacions i relacions
bibliogràfiques. Personalitat en la redacció i coherència expositiva.
-
Qualitat i quantitat dels continguts.
Lliurament: abans del 22 de desembre de 2006. El
treball haurà de ser presentat en format word o pdf per mig d’un cd-rom. El nom
del document ha de coincidir amb els cognoms i nom de l’estudiant. Exemple:
Tormo Martínez Anna.doc
L’exercici pràctic
Pla de
l’activitat:
localitzar els principals tipus iconogràfics i preparar les fonts literàries
bíbliques sobre els següents temes:
-
El llibre del Gènesi.
-
Els dos llibres de Samuel.
-
Els dos llibres dels Reis.
-
Els quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols
Objectius: L’objectiu general d’aquest
treball és conèixer i familiaritzar-se amb els temes bíblics més importants,
amb repercussió sobre la història de l’art. Els objectius específics:
-
Conèixer els principals tipus iconogràfics.
-
Descripció dels diferents tipus iconogràfics posant-los en relació amb
texts concrets.
-
Usar correctament la citació bíblica.
El «portafulls»
El portafulls és l’instrument bàsic del treball de
l’estudiant. És un conjunt manuscrit de notes personals que té sentit entès com
a exponent dels conceptes que aquest elabora i assimila. Funciona com una
espècie de memòria escrita: tot allò que l’estudiant pren dels dossiers
proporcionats pel professor, les explicacions de les classes, les lectures
personals... etc. Cada estudiant anirà confeccionant el seu portafulls al llarg
del curs d’una manera constant i continuada. El protafulls podrà ser observat
pel professor en qualsevol moment del curs a fi de procedir a la seua
avaluació.
És important tenir present que el portafulls podrà ser
consultat per cada estudiant durant l’examen final. Les tres úniques condicions
seran: a) ha de ser personal, és a dir, cap estudiant podrà fer ús d’un
portafulls “prestat”; b) ha d’estar manuscrit, no mai mecanografiat per cap
mitja; i c) no ha de contindre fotografies ni dibuixos esquemàtics sobre cap
tipus d’imatge. L’estudiant podrà, sense dubte, fer un recull d’elements
gràfics, però aquests han d’estar perfectament separats i no es podran usar en
cap prova o examen.
Avaluació
Elements de l’avaluació
L’avaluació de la matèria es
realitzarà en base a allò que s’expressa en el següent quadre. La columna percentatges correspon a la participació
de cada element en el conjunt de la qualificació global de final de curs. La
columna mínima exigida significa que
de no obtindre’s com a mínim la puntuació indicada per a cada cas, la
qualificació global obtinguda serà Suspens
amb puntuació 4.
|
Blocs |
Percentatges |
Mínima exigida |
Calendari |
|
Examen final |
60 % |
5 |
Juny (data oficial) |
|
Treball dirigit |
20 % |
4 |
19 desembre (límit) |
|
Portafulls |
20 % |
4 |
Últim trimestre |
És també molt important tenir en compte
que, de cara a la convocatòria de juny, la falta d’algun bloc d’avaluació (bé
per falta o per no aplegar a la nota mínima exigida) significa la qualificació
global de suspens, encara que la nota mitja puga sortir superior a 5 punts. En
aquest darrer cas, la puntuació serà, automàticament de 4 punts.
Així mateix, de cara a la convocatòria
de setembre, seran guardades totes les puntuacions obtingudes en els diferents
blocs d’avaluació que siguen positius.
L’examen final es basarà en preguntes sobre la matèria o continguts
impartits en les classes. Durant l’examen els estudiants podran consultar el
propi portafulls, el qual haurà d’anar manuscrit (mai per mig d’una versió
informàtica impresa, ni per màquina d’escriure). Aquest portafulls haurà de ser lliurat juntament amb la fulla de
respostes, ja què també seran objecte d’avaluació
La puntuació o qualificació del treball dirigit es basarà en la
valoració dels objectius específics assenyalats.
És molt important fer el treball en el
termini previst, atès que l’aprenentatge al llarg del curs comporta un ritme
òptim d’acord amb la maduració dels conceptes. No s’admetrà el lliurament de
treballs més enllà de la data límit, a excepció de la convocatòria de setembre.
L’avaluació de l’exercici pràctic es farà conjuntament amb el portafulls i també
per mig de l’examen final. En l’examen es projectaran diversos tipus
iconogràfics i es formularan preguntes en relació amb la font literària. Es
podrà consultar un exemplar sobre la Bíblia.
Convocatòria de setembre
De cara a aquesta convocatòria,
l’estudiant té l’opció de conservar la qualificació obtinguda en la
convocatòria de juny en cadascun dels blocs i elements de l’avaluació
independentment. És molt important entendre que la convocatòria de setembre no
significa únicament presentar-se a uns exàmens. En setembre estan vigents tots
els blocs d’avaluació del curs i també es podran lliurar els treballs si
aquests no s’han lliurat en el termini previst, o bé si aquests han tingut una puntuació
negativa en dita convocatòria.
Bibliografia bàsica
· ALCIATO, A., Emblemas, ed. de Santiago Sebastián,
Madrid, Akal, 1985.
· BAUER,
H., Kunsthistorik, Eine kritische
Einführung in das Studium der Kunstgeschichte,
· BIALOSTOCKI, Jan, Estilo e Iconografía. Contribución a una ciencia de las artes,
(Barcelona, Barral Editores, 1973).
· Biblia de Jerusalén, Bilbao,
Editorial Española Desclée de Brouwer, S.A., 1967.
· Bíblia Valenciana Interconfessional
· CÁMARA MUÑOZ, A., Arquitectura y sociedad en el Siglo de Oro,
Madrid, Ed. el Arquero, 1990.
· FERNÁNDEZ GÓMEZ, M., La teoría clásica de la arquitectura,
Universidad Politécnica de Valencia, 1999.
· GARCÍA MAHÍQUES, Rafael, Empresas Sacras de Núñez de Cepeda,
Madrid, Tuero, 1988.
· -----, El Comentario de la Obra de Arte. Guía Técnica, Ajuntament de
Llocnou de Sant Jeroni, 1992.
· -----, Empresas Morales de Juan de Borja. Imagen y Palabra para una Iconología.
Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 1998. 2 vols.
· GOMBRICH, E. H., Imágenes simbólicas, estudios sobre el arte
del Renacimiento, Madrid, Alianza, 1984.
· GRIMAL,
Pierre, Dictionnaire de la mythologie
grecque et romaine, París, 1951 (Ed. esp., Barcelona-Bueneos Aires, Paidós,
1981).
· LÓPEZ MARTÍN, J., La liturgia de la Iglesia, Madrid,
B.A.C., 2000.
· PITARCH, A.J., et al., Fuentes y Documentos de la Historia del
Arte, Barcelona, Gustavo Gili, 1982, vol. I.
· PLINIO, Textos de Historia del Arte, ed. al cuidado e introducción de Mª
Esperanza Torrego, Madrid, Visor, 1987.
· REAU, L., Iconographie de l’art chrétien, París,
P.U.F. (Ed. Esp. Iconografía del Arte Cristiano,
Barcelona, Ediciones del Serbal, 1996-98).
· RUIZ, Elisa, Manual de codicología, Madrid, 1988.
· SCHLOSSER, J., La Literatura Artística, (Madrid,
Cátedra, 1976).
· SEBASTIÁN, S., Mensaje simbólico del arte medieval.
Arquitectura liturgia e Iconografia, Madrid, ed. Encuentro, 1994.
· -----, Contrarreforma y Barroco, Madrid, Alianza, 1981.
· SEZNEC, Jean, La survivance des Dieux antiques, 1ª ed.
París,
Flammarion, 1980 (Tr. esp. Los Dioses de
la Antigüedad en la Edad Media y el Renacimiento, Madrid, Taurus Ediciones,
1983, 1985).
·
WEITZMANN, Kurt, Illustrations in Roll and Codex, Princeton University Press, 1947,
(Tr. esp. El rollo y el códice,
Madrid, Ed. Nerea, 1990).
· YARZA, J., et al., Fuentes y Documentos de la Historia del Arte,
Barcelona, Gustavo Gili, 1982, vols. II y III.
Material de suport
Dossier, en cinc volums (un per
cada tema i un altre amb documentació per a realitzar els treballs), que podrà
ser adquirit en el servei de reprografia “
Imatges d’assistència al
temari, en
un cd-rom que circularà per classe. S’aconsella que cada estudiant se’l
descarregue en el propi ordinador personal. De tota manera pot ser consultat
per internet en http://www.uv.es/mahiques/FONTS/INICI.htm encara que algunes de les imatges no es
carreguen degut a problemes tècnics.
Nota: Tot allò referent al programa i en general a
la informació donada en aquesta plana web podrà sofrir modificacions en funció
de les circumstàncies concretes del desenvolupament del curs. Tots els estudiants estan obligats a fer un
seguiment d’aquest i estar-ne assabentats.
RETORN