Aqués és el
tweet que vaig publicar el 9 de novembre a les 9:30 del matí, poc després de conèixer la victòria de
Trump: per a expressar la meua proposta davant ella me sobraven 129 caracters.
Probablement molts en USA estiguen lamentant no haver presentat la candidatura de
Bernie Sanders.
Doncs possiblement molts hagen votat a Donald Trump no per ser un
racista, xenòfob i masclista (un feixista, en resum), sino a pesar de
ser-ho, com a resposta a una globalització neoliberal profundament
lesiva per als de baix, per a la classe treballadora. Donc, com vaig
escriure el 30 d'octubre al meu article "
Ruptura histórica", "
El
cuestionamento xenófobo de la globalización a través de posiciones
politicas fascistas o parafascistas se ha producido tanto en Europa
como en Estados Unidos, allí a través de la victoria de Donald Trump en
las primarias del Partido Republicano, en abierta contradicción con el
previo pensamiento único dominante".
Pablo Iglesias, al seu article del 9 de novembre "
Trump y el momento populista", fa una anàlisi semblant, plantejant "
Trump es eso: desnuda obscenidad que tenía enfrente a la candidata de
Wall Street. Qué distinto hubiera sido todo si Trump hubiera tenido
enfrente a alguien que, sin obscenidad fascista, hablara al pueblo
llamando a las cosas por su nombre. Ese rival existía y era Bernie
Sanders". I
Alberto Garzón, en un
tweet del 9 de novembre, va plantejar el mateix:

Perquè aquest és el quid de la qüestió: amb la debacle del pensament
únic de la globalitació neoliberal, el feixisme és una amenaça
imminent, també en Europa, a través del contagi del "trumpisme" (les
possibilitats de que la propera presidenta de France siga
Marine Le Pen
han augmentat significativament). I l'oposició al feixisme únicament pot
ser encapçalada pels que s'oposem a la globalització neoliberal des de
l'esquerra, oposant-nos també al racisme, el masclisme i la xenofòbia,
i que en Espanya s'aglutinem en
Unidos Podemos.
Cal cridar per tant a la unitat dels demòcrates contra el feixisme, i
aquests hauran d'escollir entre resignar-se davant de l'avanç del
feixisme o assumir el paper capdavanter que hem de jugar persones com
Bernie Sanders als USA,
Jeremy Corbyn en UK, i les organitzacions alternatives d'esquerres en altres països d'Europa.