(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 1 d'abril del 2000 i no pot ser reprodu´t sense autoritzaciˇ d'aquest diari
EL DESPLAÇAMENT DEL VOT PROGRESSISTA
Rafael Pla López
membre del Consell Polític d'EUPV i professor Titular d'Universitat de Matemàtica Aplicada

    Els resultats globals de les eleccions generals del 12 de març del 2000 es caracteritzen per un increment de vots al PP (vora mig milió) i de l'abstenció i una disminució  (vora 3 milions) del vot al PSOE i a IU. Tot indica, doncs, que aquestos s'han desplaçat del vot progressista (a IU o al PSOE) a l'abstenció (majoritàriament) o fins i tot al vot al PP.
    El seu caràcter absent no possibilita l'anàlisi directa de les abstencions. Tanmateix, l'anàlisi comparat dels vots al Congrés i al Senat sí ens pot donar informació sobre les motivacions dels electors. Per simplicitat, anem a centrar l'anàlisi en la circumscripció de València, encara que una tasca semblant es podria fer també en la resta.
    Cal recordar que el fet de que al Senat es vote en llista oberta permet tant desplaçar el vot d'unes formacions polítiques a altres com concentrar-les en uns determinats candidats. Com a punt de partida, tenim que, com cada persona pot votar a 3 candidats per al Senat, el conjunt de les persones que voten a una determinada formació al Congrés tenien un potencial de vot al Senat igual al triple del seu número.
    Així, tenim que les principals opcions conservadores sumen 727311 vots al Congrés, els quals suposen un potencial de 2181933 vots al Senat, dels quals utilitzen 2059178 (el 94,37%). Tanmateix, els seus vots per al Senat no es concentren relativament, sinó que més bé es dispersen lleugerament.
    Molt diferent és el cas del vot a les opcions progressistes. Limitant-nos a les que obtenen més de 1000 vots al Congrés, tenim que tots els candidats al Senat d'EUPV, el PSOE, el BNV-EV, el Front-ERC i el PCPE han obtingut prou més vots per als seus candidats al Senat que per al Congrés. Això indica un important desplaçament de vot entre les opcions progressistes, afavorit en alguns casos per recomanacions explícites de vot, i en tots per la presentació de candidatures incompletes (que, per tant, podien completar-se amb candidats d'altres formacions progressistes).
    Tanmateix, tenim que al total de 573319 vots a formacions progressistes per al Congrés li correspon un potencial de 1719957 vots per al Senat, dels quals solament s'utilitzen 1466343 (el 85,25%). És a dir, un percentatge important dels electors progressistes no completen els seus 3 vots per a Senat.
    Això és especialment significatiu en els casos de recomanació explícita de vot, com la derivada de l'acord entre EUPV i el PSOE: en cas que els seus votants al Congrés hagueren seguit estrictament la recomanació, els seus 3 candidats (2 pel PSOE i 1 per EUPV) haurien d'haver rebut un mínim de 530886 vots, xifra de la qual tots tres van quedar molt lluny. Això és més cridaner encara si tenim en compte la recomanació genèrica del BNV de completar el vot al Senat amb candidats del PSOE i EUPV.
    Així, José Luis Pitarch, candidat d'EUPV, obté, a més dels seus vots, el 77,34% del vot al PSOE o el 71,03% del vot del PSOE més el del BNV-EV. I Segundo Bru, el candidat més votat del PSOE, obté, a més dels seus vots teòrics, el 53,59% dels d'EUPV o el 36,92% dels vots d'EUPV més els del BNV-EV (podrien ser més si una part dels votants del PSOE al Congrés han castigat a Bru, pròxim a la Gestora nomenada des de Madrid).
    Ara bé, Josefa Frau, la segona candidata del PSOE, solament obté 32546 vots per damunt dels rebuts pel PSOE per al Congrés. Això representa el 37,29% dels 87272 vots d'EUPV per al Congrés. Per tant, i com l'acord de les direccions d'EUPV i el PSOE suposava votar al candidat d'EUPV i als dos del PSOE, es fàcil deduir que la majoria dels votants d'EUPV al Congrés no han seguit la recomanació hi derivada. Això resulta més palés encara al conjunt del País Valencià, on pot estimar-se que no més d'un 28,08% ho han fet.
    On han anat els vots al Senat dels restants 54726 votants d'EUPV al Congrés en València? Bé, pot estimar-se que part d'ells es troben entre els 18970 vots extra al candidat del BNV-EV o entre els 3682 vots extra al candidat del PCPE. La resta, probablement no han votat a ningú més.
    Per a entendre aquesta situació cal recordar que l'Assemblea d'EUPV va aprovar l'Entesa amb el BNV-EV per al Senat. I posteriorment la direcció d'EUPV ho vam rectificar aprovant l'acord amb el PSOE. Les bases de l'organització d'EUPV no van tenir ocasió de pronunciar-se sobre la rectificació, però la nostra base electoral ens ha desautoritzat inequívocament. I parle de la base electoral efectiva, no de la hipotètica que s'ha abstingut. Davant d'aquesta situació, Almunia ens ha marcat clarament el camí.
    Cal valorar, tanmateix, com un pas endavant de la unitat d'acció progressista els intercanvis de vots per al Senat. Però l'experiència demostra que aquesta no podrà avançar sòlidament solament amb acords cupulars, sinó que requereix d'un moviment participatiu de base que no es pot limitar a dues forces, sinó que ha d'abastar al conjunt d'organitzacions i col·lectius del camp progressista. De que siguem capaços de fer-ho dependrà que algun dia puguem superar les defeccions i recuperar la majoria de la societat valenciana.


Vot progressista:
Formació política al Congrés al Senat desplaçament hipòtesi
EUPV 87272 José Luis Pitarch 430379 +343107 71,03%PSOE+BNV
PSOE 443614 Segundo Bru 490382 
Josefa Frau 476160
+46768 
+32546
 36,92%EUPV(*)+BNV
 37,29%EUPV
BNV-EV 39418 Ferran Torrent 58388 +18970  20,10%EUPV(*) +ERC
Front-ERC 1429 Josep L. Teodoro 5766 +4337 11,00%BNV
PCPE 1586 Gerardo Rodríguez 5268 +3682  4,22%EUPV
Total 573319 1466343 -253614
potencial de vot al Senat 1719957 85,25%
(*) en el cas d'un desplaçament de càstig de X votants del PSOE de Segundo Bru a Ferran Torrent, caldria restar aquests vots del desplaçament d'EUPV a Ferran Torrent i sumar-se-los a Segundo Bru.


Vot conservador:
   Els 675571 votants al PP per al Congrés tenien un  potencial de vot per al Senat de 2026713, dels quals han utilitzat 1923086 (el 94'89%) en candidats del PP, el més votats dels quals obté 654889 vots (20682 menys que els vots per al Congrés).
    Es podria especular amb que una part d'aquests vots hagen anat a UV. O, dit al contrari, que una part del qui van votar a UV en 1996 han desplaçat al PP el seu vot al Congrés, però en canvi han romàs si més no parcialment fidels a UV per al Senat. I en efecte, el més votat d'UV al Senat obté 53762 vots, 2022 més que els 51740 vots per al Congrés. Però aquest desplaçament, cas d'haver-se produït, ha estat molt limitat: de fet, el total de vots a UV per al Senat és de 136092, el 87,68% dels 155220 que seria el potencial de vot al Senat dels qui voten a UV al Congrés.
    Si sumem els vots al PP i a UV obtenim que han rebut 2059178 vots en total per al Senat, el 94,37% dels 2181933 que eren el potencial de vot al Senat dels seus votants al Congrés. Vots que, tot i emetent-se en un percentatge molt elevat, no es concentren, sinó que més bé es dispersen lleugerament en favor del primer candidat d'UV.