Fa 8 anys vam actuar de forma responsable en no demanar la dimissió de Joan Ribó quan va encapçalar les candidatures autonòmiques d'EUPV que van baixar de 10 a 5 escons. Vam entendre que això es va produir en el marc d'un descens global d'IU. El mateix ha passat actualment. Cal recordar que la nostra integració en un projecte federal es va expressar en el tancament per Gaspar Llamazares de l'acte central, cosa que ningú va qüestionar, que jo sàpia, llevat per cert de la meua companya. I a nivell estatal s'ha baixat també llaugerament en vots municipals, però més en municipis de més de 20.000 habitants, on s'ha baixat de 556 a 516 regidors, un descens de 40, i en les autonòmiques les coalicions tampoc han sumat els vots previs, i fins i tot en Balears no s'han sumat els escons previs.

I al País Valencià tots hem fallat en l'anàlisi de la realitat social: els que parlaven d'un inexistent clamor social pel pacte, els que pensaven que anant a soles podiem mantenir-se o pujar, i els que confoniem el suport d'organitzacions socials minoritàries amb un suport social. Ara és molt fàcil dir que si s'hagués fet altra cosa haguérem obtés millors resultats, però les dades no ho justifiquen.

No vam entendre la profunditat de l'hegemonia social del PP, que l'Informe presentat analitza correctament. I que solament podriem contrarrestar-la amb una àmplia articulació de teixit social alternatiu, des d'una implantació social de la que no disposàvem.

I tanmateix, hem incrementat la representació en les Corts Valencianes en defensa d'un programa d'esquerres: hem assolit 7 escons, no 3, ni 4, ni 5: 7.

I era correcte dir la veritat als electors: que les polítiques d'endeutament, grans events, desindustrialització i destrucció del territori no són sostenibles, encara que els seus efectes no s'hagen fet encara palesos. Perqué el PP no té la raó encara que l'haja votat la majoria. Cal, certament, explicar millor les nostres alternatives, i més a prop de la gent. Però continuar dient la veritat és allò únic que serà rendible a mitjà termini, quan en facen notar els efectes de la política del PP, com ha passat ja en La Safor i La Marina, on tanmateix la nostre fleble implantació no ens ha permés rendabilitzar-ho plenament.

I també era correcte apostar per la unitat de les esquerres al voltant d'un programa alternatiu.

Per la unitat, en primer lloc, al si d'EUPV, defugint la confrontació interna, que en l'actual context d'ofensiva de la dreta és suicida; cal una crida a la responsabilitat de tothom: el camí és la integració de tothom en la direcció, sense cap exclussió, naturalment, no voler donar-li extemporàniament la volta a la tortilla.

I la unitat, en segon lloc, al si del Compromís, que solament podrà reforçar-se des de la unitat dels seus components i, pel que ens toca, des de la unitat d'EUPV. Cal recordar que la desarticulació de l'Entesa es va produir per la divisió d'Els Verds i d'Esquerra Valenciana. I tanmateix hem aconseguir recomposar la unitat dels seus components en el marc més ampli del Compromís. I caldrà reflexionar junts com fer front al PP, per exemple en una Jornada de Treball.

Aquest és el camí. Aquest és el camí per a organitzar la resistència social i l'alternativa enfront de les polítiques del PP, des del reforçament del grup parlamentari del Compromís com a referent unitari, al que caldrà donar suport des de la implantació social, l'actuació unitària i la mobilització en els diferents àmbits social i locals. Si ho fem així, podrem superar la decepció i recuperar l'esperança.