No anem a deixar-les cap bandera. La bandera del pluralisme és nostra, la d'una EUPV amb un sistema electoral intern que ha permés a la minoria ocupar 2 escons, cosa que s'hauria pogut donar al PP, al PSOE o al Bloc. La bandera de la unitat de l'esquerra és nostra, som nosaltres els defensors del Compromís pel País Valencià al voltant del seu programa, el seu protocol i la seua Comissió Política, enfront de qui s'ha evidenciat que té un projecte excloent del que és i representa EUPV, i continuem maldant per un moviment polític i social unitari, plural i alternatiu d'esquerres, obert a tots els colors de l'esquerra enfront del bipartidisme de la dreta i el centre. La bandera de la democràcia és nostra: no jutjarem intencions sinó fets, i ho farem amb totes les garanties jurisdiccionals pròpies d'un Estat de Dret, enfront dels que han intentat una destitució o expulsió d'una forma unilateral i sumaríssima que fins i tot la Mesa de les Corts ha hagut de rebutjar.
(..)
Mònica Oltra i Mireia Mollà tenen una darrera oportunitat per a evitar entrar en la història universal de la infàmia junt als Sáez i Tamayo. Quan es reunisca el grup parlamentari del Compromís no tindran l'excusa d'haver estat foragitades d'EUPV com a justificació per votar en contra d'EUPV. Seran elles les que decidiran si rectifiquen acomplint el compromís que van assumir en presentar al seua candidatura en la darrera Assemblea d'EUPV, o pel contrari decideixen enlairar la única bandera que en tal cas els pertocaria: la bandera de la ignomínia, enfront de la qual EUPV continuarà enlairant la bandera de la regeneració democràtica i l'ètica en la vida política amb la que vam presentar el nostre Compromís davant del poble valencià.