Aquestes són algunes de les qüestions que caldrà ajustar al Document Polític:

Al primer paràgraf, el formula la proposta no consensuada de substituir el termini "neoliberalisme" per "neocaciquismo", en tant que en la resta del document es continúa parlant, naturalment, de neoliberalisme. I en l'apartat A1 en el seu conjunt caldria abreujar el tractament de la crisi en general i en Espanya, ajustant-se al document federal i a la resolució d'aquest Consell Nacional prèviament aprovats, i desenvolupar l'anàlisi dels seus efectes al País Valencià, que és l'objecte de l'apartat, explicant com la prèvia destrucció de teixit industrial i agrícola valencià, amb una economia suportada en un urbanisme desaforat i un turisme de sol i platja, fa al País Valencià especialment vulnerable a la crisi, afectant principalment a la classe treballadora però també a altres sectors socials, i propiciant l'increment de la conflictivitat social.

Caldria refundir també en aquest apartat alguns paràgrafs de l'apartat A2 que parlen propiament de la conjuntura econòmica i social. I la referència a la moratòria urbanística s'hauria de traslladar a l'apartat B2 refundint-la en el punt 2.

També, el tema de la prostitució es tracta en terminis diferents en els apartats B2 i C2. Caldria articular-ho millor, explicant en l'apartat B2 que l'erradicació de l'explotació sexual requereix la de la prostitució, i per tant donant suport en l'apartat C2 a la Plataforma Feminista per la seua Abolició.

Pel que fa al balanç crític del Compromís, cal destriar el que vam fer bé i en qué es vam equivocar. En particular, cal explicar que vam plantejar correctament la centralitat del programa, programa, programa per a les aliances, enfront dels que propugnaven com únic objectiu fer fora al PP i tampoc supeditant-se a referències ideològiquen al margen del programa. També va ser correcte vincular-ho a la pràctica en la mobilització social. Però no vam tenir en compte que també era una condició necessària l'honestedat política, vulnerada pels que van actuar deslleialment amb la seua organització al si d'EUPV i pels oportunistes del Bloc, amb successius girs, a la dreta el 2000 i aparentment a l'esquerra el 2006, que realment semblaven aplicar l'adagi de Groucho Marx: "Aquests són els meus principis, si no li agraden tinc uns altres". Aquesta doble deshonestedat, unida a la combinació de la proporcionalitat interna amb la reserva de llocs a les candidatures al margen d'aquesta, va portar a la vulneració pel transfuguisme de la voluntat majoritària de l'electorat.

Per això, i aprenent de l'experiència, hem de plantejar la futura política d'aliances en el marc d'una convocatòria per a la refundació d'una alternativa d'esquerres, al voltant d'un programa anticapitalista, republicà, pacifista, ecologista, feminista i valencianista i de l'elecció democràtica de les candidatures, on la pluralitat derive de la seua proporcionalitat i no de pactes cupulars al margen d'aquesta.