DOCUMENTS X ASSEMBLEA EUPV formatejats

DOCUMENT POLÍTIC PER A LA X ASSEMBLEA D'EUPV

A. EL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CRISI:

A.1. Conjuntura econòmica i social al País Valencià. Efectes de la crisi capitalista en la classe treballadora valenciana i altres sectors populars

A.2 L’HEGEMONIA DEL PP AL PV. BALANÇ POLÍTIC DEL GOVERN DE LA GENERALITAT I ACTUACIÓ DEL GOVERN CENTRAL

B. CAP AL SOCIALISME DEL SEGLE XXI:

B.1. Desenvolupament d'un sector públic que abaste des dels serveis públics fins a sectors econòmics estratègics com l'aigua, l'energia, la banca i les comunicacions, en el marc de l'Estat Espanyol, d'Europa i d'un món solidari, impulsat per una democràcia republicana, equitativa i participativa

B.2. Fer País Valencià defensant el seu territori i les condicions de vida del seu poble, desenvolupant la seua cultura des de la normalització lingüística i la seua economia, posant fi a la depredació urbanística i especulativa, rescatant l'agricultura com a sector estratègic que faça possible la sobirania alimentària, impulsant una reindustrialització sostenible i defensant un sistema de finançament equitatiu i solidari en el qual el poble valencià aporte segons la seua renda i reba segons les seues necessitats.

B.3. Transformar des dels Municipis: finançament municipal, pressupostos participatius, articulació comarcal i mancomunació de serveis.

C. CAP A LA REFUNDACIÓ D'UNA ALTERNATIVA D'ESQUERRES:

C.1. La política d'aliances d'EUPV: Balanç crític del Compromís i propostes de futur.

C.2. Els moviments socials valencians. Realitat i futur: el moviment sindical; el moviment feminista; l'altermundialisme i el moviment per la pau i la solidaritat; el moviment ecologista; el republicanisme i la memòria històrica; el moviment juvenil i estudiantil.

C.3. Procés constituent per a la refundació d'un moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres, anticapitalista, republicà, federal, pacifista, ecologista, feminista i valencià, en el marc del procés de refundació d'IU. Canvis organitzatius i actualització del marc de definició política.

EPÍLEG: CEMENTERI DAVALL DE L’ESTANY NEGRE  (solidaritat amb Gaza, poema urgent de Pere Bessó)


A. EL PAÍS VALENCIÀ DAVANT DE LA CRISI:

La X Assemblea d'EUPV es realitza en el marc d'una crisi global del capitalisme. El capitalisme salvatge, traduït en hipoteques fem, fraus financers i en definitiva en un sistema financer només regulat per l'avarícia dels taurons de les finances, ha provocat el desconcert en els mateixos governs neoliberals que van enarborar les banderes del desmantellament dels serveis que l'estat presta, sobretot als més dèbils, de la desregulació i del descontrol governamental pràcticament en totes les esferes econòmiques, i que ara emprenen nacionalitzacions de bancs i ajudes milionàries a sectors empresarials que fins fa poc de temps han tingut grans beneficis. D'aquesta manera, molts ciutadans i ciutadanes han pogut descobrir que l'Estat, la Política, tenen molt a dir.

En l'Estat espanyol, que fa uns mesos era incapaç de fer una aposta clara per a pal·liar el problema de l'habitatge per a milers d'espanyols i espanyoles, es posen en marxa mesures d'ajuda a la banca i hem assistit a prestem sense interés per a especuladors borsaris que havien perdut el seu diners en fraus com Forum Filatèlic, Afinsa etc... I a més el govern de Zapatero ha renunciat a que els diners públics s'invertisquen en capital passant així al sector públic part dels bancs i empreses receptores de l'ajuda.


A.1. Conjuntura econòmica i social al País Valencià. Efectes de la crisi capitalista en la classe treballadora valenciana i altres sectors populars:


En el País Valencià la situació estatal s'agreuja.
Prèviament a l'esclafit de la crisi econòmica, el País Valencià havia estat sotmés a un procés de destrucció del seu teixit productiu, tant industrial com agrícola, al servei dels interessos especulatius del monocultiu de la rajola i la dependència del turisme de "sol i plaja". Al temps que el Govern de la Generalitat hipotecava el nostre futur endeutant-se per portar endavant la seua política de grans events i grans construccions vinculats a ells per a benefici dels contractistes immobilaris de les mateixes, mentre els serveis públic educatius, sanitaris o de serveis socials es trobavan amb greus dèficits.

Això situa al País Valencià en una situació especialment vulnerable davant de la crisi econòmica global del sistema capitalista. Si en l'Estat Espanyol el detonant intern d'aquesta ha estat l'esclafit de la bombolla immobiliària, el País Valencià ha sigut el màxim exponent del Boom immobiliari, l'especulació i la construcció desaforada han sigut el motor de l'economia valenciana. Aquest sector ha sigut el que ha creat una bombolla artificial de benestar i prosperitat en què molts ciutadans creien que viurien per sempre. Però, pel contrari, l’enfonsament del sector immobiliari i la seua repercussió a la construcció, ha produït la pèrdua de nombrosos llocs de treball. I amb un sector turístic, a més, altament sensible a les conseqüències de la recessió econòmica que planeja sobre els països europeus d'on provenia principalment el turisme, i que es veuen forçats a restringir les despeses i així els viatges turístics al nostre País.

Els anys de bonança no han sigut utilitzats per la Generalitat Valenciana per a reforçar el paper de la indústria i sobretot dels sectors industrials tradicionals (calçat, joguines etc.), sinó que pel contrari
s'ha afavorit la deslocalització industrial, destruïnt-se llocs de treball des del principi d’aquesta dècada, sense que el Consell ni el Govern central prengueren cap mesura al respecte. Aquesta situació de feblesa industrial ha creat important bosses d’atur a comarques com els Vinalopó, l’Alcoià la Vall d’Albaida, etc. I la resta de la indústria valenciana, intensiva en mà d'obra, són empreses de l'automòbil o auxiliars, que depenen d'un alt nivell de consum. Moltes d'aquestes empreses fa mesos que han prescindit dels seus treballadors i treballadores de subcontractes o eventuals. Fins i tot moltes es troben en processos d'Expedients de Regulació d'Ocupació. Sense comptar la quantitat d'empreses auxiliars que depenen d'una empresa matriu. Els indicadors de conjuntura del País Valencià són descoratjadors; la desocupació en el PV ha passat del 8,7 % de novembre del 2007 a l'11,2 % de novembre del 2008; La morositat ha augmentat; el sector immobiliari s'ha desplomat i la fallida de xicotetes, mitjanes i grans empreses és quelcom quotidià; la matriculació de vehicles privats i industrials s'ha desplomat així com el nombre d'habitatges registrats. Davant d'aquest panorama i amb un govern de la Generalitat Valenciana ineficaç, ocult i desaparegut pel que fa a una resposta clara davant d'aquesta crisi, fa suposar que els efectes en els/es treballadors/es van a ser més durs que en altres parts de l'estat.

A més a més, el model econòmic impulsat pel PP del benefici ràpid no sols ha desincentivat la inversió en la modernització de l’industria, sinó també a l’agricultura. Les baixíssimes rendes agràries estan accelerant l’envelliment dels treballadors/es del camp i la despoblació de les zones rurals, sobretot a les comarques de l’interior. Cal subratllar que la depredació urbanística i ambiental encara que ha trobat la resistència de una minoria conscienciada de la ciutadania, ha estat acceptada per bona part dels propietaris i propietàries agrícoles, que han vist en les indemnitzacions expropiatòries una via per eixir d’un sector al que li veien amb poc de futur. Davant les reivindicacions dels sindicats agraris de major ajudes al camp, el Consell de Camps mira cap altra banda, mentre es continuen soterrant milions d’euros en noves explotacions citrícoles, la qual cosa fica en perill el futur dels productors/es valencians/es i contribueix a l’abandonament massiu del camp. És imprescindible un pla de xoc al sector de l’agricultura des d’una consideració estratègica, que permeta mantenir una renda agrària digna per a les famílies que visquen del mateix.

Per altra banda, difícilment podran donar-se ajudes si es té en compte que el Consell del PP ha situat les arques públiques a la vora de la fallida. El PP ha dilapidat els recursos públics actuals i futurs en megaprojectes sense cap rendabilitat social, fins convertir-nos en la Comunitat més endeutada (11’4% del PIB), de tal manera que el 50% del deute de totes les autonomies correspon a la Generalitat Valenciana. I tot aixó en detriment d’uns serveis públics cada vegada més precaris que dia rere dia es distancien de les necessitats ciutadanes. Així, el repte de sanejar els comptes públics s’ha convertit en un dels més urgents d’afrontar, sobretot quan empreses publiques com ara RTVV i FGV es troben en fallida tècnica.

Quant a les situacions de pobresa, en l'últim Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya 2008, que apenes arreplega la situació econòmica actual, es constaten dades difícils d'entendre en una societat democràtica. Si a Espanya hi ha 8,5 milions de persones baix el llindar de la pobresa, dels quals  1,5 milions són pobres severs, i uns 800.000 llars espanyoles estan en situació d'exclusió severa, el País Valencià se situa en l'onzé lloc, amb una taxa de pobresa fixada en el 16,9 %. La situació econòmica actual, desgraciadament fa pressuposar que aquestes dades aniran a l'alça, si a més afegim el poc interés que per al PP suposa la lluita contra la pobresa, quelcom que per a ells hauria de tornar a l'àmbit de la caritat i la beneficència...

Tot açò ha provocat que el País Valencià es situe al capdavant de les xifres més negatives de tota Espanya en allò que respecta a la destrucció d’ocupació, amb conseqüències dramàtiques per a les condicions de vida de la classe treballadora: la construcció i la indústria auxiliar seran els col·lectius més afectats, després d'ells el sector serveis patirà una altra gran sagnia de desocupats. Tot aquest personal qualificat difícilment trobarà una ocupació en el seu sector en un curt termini, la qual cosa fa suposar que les situacions de desocupació s'allargaran, esgotant prestacions i col·locant a milers de famílies en situacions molt difícils des d'un punt de vista econòmic. Aquesta situació pel que fa als treballadors immigrants es veurà agreujada per la falta de suports familiars de moltes d'aquestes persones, que no poden recórrer a les xarxes familiars. S'accentuarà també la feminització de la desocupació, les últimes dades situen la desocupació femenina un punt per damunt del dels hòmens, incrementant-se al mateix temps la desocupació juvenil. La situació de la desocupació i les hipoteques estan portant a milers de treballadors i treballadores a situacions dramàtiques, fins i tot a què no han perdut el seu ocupació, es parla ja dels working-poor, una nova categoria dins de la pobresa, treballadors a qui el seu nivell d'endeutament no els permet cobrir els seus despeses amb els seus ingressos. I també es veuran afectades les capes mitjanes i la petita burgesia que tindrà greus dificultats per mantenir les seues empreses es un context de recessió generalitzada del consum, cosa que únicament es podria frenar amb una política intensiva d'inversions públiques productives.

En aquest marc, l'increment de la conflictivitat social, especialment per part del moviment obrer, és la conseqüència natural que s'hauria de derivar de la situació socioeconòmica previssible al País Valencià. I urgeix una redefinició de la política econòmica del Consell que implique un canvi de prioritats, un Pla de reindustrialització dins de l’objectiu de la plena ocupació, la seguretat i la qualitat del mateix. 



A.2 L’HEGEMONIA DEL PP AL PV. BALANÇ POLÍTIC DEL GOVERN DE LA GENERALITAT I ACTUACIÓ DEL GOVERN CENTRAL.

El PP ha estat mantenint una situació d’hegemonia política i ideològica al País valencià, aprofitant-se d’un període de bonança econòmica i utilitzant els grans esdeveniments com a instruments propagandístics i de prestigi. Al mateix temps, el govern del PP ha sabut jugar amb el victimisme de la falta d’aigua i els dèficits de comunicacions per culpar de tot al Govern central.

Malgrat els esforços per part dels sectors crítics de la societat valenciana per a denunciar la gestió del PP al P.V, podem afirmar que aquest partit continua tenint un important suport electoral, com es va demostrar a les aclaparadores victòries a les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2007, i a les eleccions generals de 2008, que situaren a aquest Partit en el millor dels seus resultats històrics, no sols perquè renovava la seua majoria absoluta a l’hemicicle de Les Corts Valencianes, sinó perquè a la vegada augmentaven en nombre absoluts de vots, la qual cosa demostrava que la seua capacitat per a connectar amb la majoria de la societat valenciana era evident, deixant malparats els diferents intents del centreesquerra i l’esquerra per a allunyar a la dreta del Palau de la Generalitat i sobretot canviar les polítiques neoliberals practicades fins eixe moment. Amb una maquinaria propagandística molt sòlida, mediàticament desenvolupada a través de Canal 9 i altres mitjans de comunicació privats conservadors, el PP va aconseguir que una bona part dels valencians i les valencianes feren seu el discurs de la construcció com a motor de l’economia valenciana i els grans esdeveniments com a la millor forma de extendre l’imatge del nostre País arreu del món, encara que fora a costa de malbaratar recursos públics com el cas de la Copa de l’Amèrica o la Volvo Ocean Race o atemptar contra el dret a la salut de la ciutadania com els efectes del soroll del circuit urbà de Fòrmula 1 a València.

Tot i tenint en compte aquesta realitat socioelectoral, des d’EUPV no hem de defugir de continuar denunciant, amb més contundència si cap, les politiques practicades pel Consell presidit per Francesc Camps.

Així, quasi a l’equador de la legislatura, el PP ha continuat aprofundint en la seua política malbaratadora de recursos públics, fet que s’ha vist agravat per la realització de grans esdeveniments com la Cursa Mundial de vela a Alacant, i sobretot el Circuit Urbà de F1 a València amb una despesa de més de 90 milions d’euros. Una vegada més quedava confirmada que la cursa estava al servei exclusiu dels 250 vips i de les embarcacions de luxe, mentre que la inversió és quasi nul·la en equipaments públics i molt deficitària en serveis públics essencials per a la ciutadania.

En el marc d’una política industrial inexistent i submisa a l’exterior, hem de situar l’aprovació de l’Expedient de Regulació d’Ocupació a la multinacional FORD. Aquest Expedient s’ha presentat en un moment en el que la multinacional no sols finalitzarà l’any 2008 amb copiosos beneficis, si no que a la vegada incomplirà la seua promesa de no retallar plantilla i augmentar la producció a Almussafes, condicions aquestes que anaven unides a la concessió d’ajudes públiques per part de la Generalitat i era la base de la signatura del Conveni Col·lectiu. Com des d’EUPV denunciarem, la direcció de la multinacional ha enganyat als/es treballadors/es de FORD i a la societat valenciana des d’un primer moment, amb la qual cosa hem de demanar al Consell que exigeixca a la multinacional la devolució de la subvenció pública davant l’incompliment de l’acord per part de la multinacional, així com un pla estatal d’intervenció pública en el sector de l’automoció.

La situació dels serveis públics autonòmics continua sent alarmant. L’inici de la legislatura comença amb el mapa escolar sense finalitzar, amb barracons en bona part dels centres d’estudi, i la polèmica encesa per la decisió de la Conselleria d’Educació de donar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en anglés, decisió aquesta que ratlla en l’absurd i que ha ficat en peu de guerra a tota la comunitat educativa que des del principi ha comptat amb el suport d’EUPV. La resistència amb la que s’ha trobat Font de Mora, no ha estat solament la d’una minoria conscienciada, sinó de la gran majoria de la comunitat escolar, que amb el professorat, l’estudiantat i les seues famílies abastava una part significativa de la població valenciana, veient-se obligat a retrocedir en passar de la prepotència a la impotència davant de la realitat pedagògica i la ferma voluntat d’aqueta comunitat escolar. Aixó demostra com la mobilització social unitària, connectant amb les necessitats de la majoria social, és la via par a derrotar l’hegemonia del PP al P.V

La situació de la sanitat no és molt millor, ja que a la seua massificació i llistes d’espera interminables, s’ha d’afegir la progressiva privatització de part dels seus serveis, un deficient finançament i una aposta cada vegada més oberta del PP per l’assistència sanitària privada.

Més inquietant si cap és la decisió de la Conselleria d’Infraestructures de privatitzar el manteniment dels trens i tramvies de la línia Alacant-Dènia, així com la nova línia de Metro a València. La creació d’una empresa mixta és l’inici d’una soterrada (o no tant) estratègia de privatització de FGV, on l’argument és fer més eficaç la gestió, amagant la realitat d’afavorir els negocis privats.

L’escalada de preus de l’habitatge que hem viscut al nostre País té molt a veure amb el model urbanístic del PP. Els abusos realitzats per la dreta han provocat la intervenció de la Comissió Europea per a revisar l’urbanisme valencià i denunciar l’insostenibilitat del mateix. 

Una de les assignatures pendents del Consell presidit per Camps ha estat la mancança d’una planificació territorial. L’inexistència d’aquests ha afavorit la proliferació de plans absurds i insostenibles, que no tenien ni assegurat l’abastiment d’aigua, en nombrosos municipis valencians, des de PAIs com el de Rabassa a Alacant o La Serreta a Novelda, Nou Mil·lenni a Catarroja, el Gran Manises, marina d’Or o Mundo Il·lusió a Castelló, fins a plans generals desmesurats com els de Sant Joan d’Alacant o San Miguel de Salinas a la Vega Baixa. L’estratègia territorial valenciana que ara anuncia el PP fa ja molts anys que hauria d’haver-se impulsat, a l’igual el pla d’acció territorial de l’horta de València, que de manera incomprensible sols aborda l’àmbit de l’horta de valència, ignorant la resta d’hortes tradicionals, en especial l’altra gran horta tradicional, la de la Vega Baixa.

Malauradament el que portem de legislatura la corrupció i els escàndols polítics o bé no han estat resolts, o be continuen presents, com el cas del President de la Diputació de Castelló acusat de pressuntes delictes contra la salut pública i falsificació de documents. També continuen oberts altres casos, com ara l’implicació d’alts càrrecs a les factures falses de Terra Mítica i per desviació de fons públics a paradisos fiscals utilitzant l’IVEX. Davant tots aquests casos ens trobem amb el silenci més absolut per part del President Camps.

Hem de lamentar, i molt, la passivitat del Govern central a l’hora de servir de cert contrapès a l’acció de govern del PP. Més bé al contrari, el Govern central i per extensió el PSPV es troben en una permanent cursa per a traure rèdit electoral als grans esdeveniments, perdent-se en una baralla mediàtica per protagonitzar inauguracions, assistir a recepcions de luxe, etc. El més preocupant és que el Govern central acaba malbaratant més diners públics que el mateix Consell, ja que al ser tan elevat l’endeutament de la Generalitat Valenciana, els costs d’esdeveniments com la Copa de l’Amèrica o la F1, o projectes com l’AVE són assumits, bé en forma d’aval o bé en forma d’inversió directa, per part del Govern de Zapatero. Aquesta actuació del Govern del PSOE inhabilita al PSPV com a veritable alternativa al Consell de Francesc Camps.


B. CAP AL SOCIALISME DEL SEGLE XXI:

Les nostres alternatives programàtiques al País Valencià s'emmarquen en una alternativa global al sistema capitalista en l'àmbit d'Espanya i d'Europa, en la perspectiva d'un Socialisme del segle XXI com un procés de transformació democràtica cap a un món sense explotació ni opressió.

Aquest procés ha de descansar necessàriament sobre la participació democràtica de la classe traballadora i el conjunt dels sectors populars, per tal d'anar definint els diferents passos de la transformació social, a través d'un debat plural entre les diferents forces, persones i col·lectius compromesos amb la mateixa i l'articulació federal de les iniciatives des de cada poble, i en el nostre cas des del poble valencià.

L'esquerra tenim dues tasques fonamentals a què caldria dedicar tots els nostres esforços organitzatius i institucionals:

1.- Posar en marxa tots els ressorts politico-administratius dels diferents àmbits institucionals on tinguem influència governant o en l'oposició, amb l'objectiu de pal·liar la situació de milers de treballadors/s'i les seues famílies abocats a situacions de precarietat i desocupació, ja ofegats per hipoteques desmesurades provocades per la desregulació de la vivenda fruit de la inhibició d'aquest govern i els anteriors que no han volgut posar fre a l'especulació immobiliària. És el moment d'ampliar i desenvolupar les polítiques socials, a través de serveis i prestacions.

2.- És urgent treballar unes línies programàtiques, unes idees força que a més han de partir d'unes necessitats sentides i viscudes per treballadors i treballadores, entre els quals la crisi ha despertat consciències. El sistema financer i el poder de l'Estat en l'economia, són dos elements que han de centrar el nostre treball i les nostres propostes.


B.1. Desenvolupament d'un sector públic que abaste des dels serveis públics fins a sectors econòmics estratègics com l'aigua, l'energia, la banca i les comunicacions, en el marc de l'Estat Espanyol, d'Europa i d'un món solidari, impulsat per una democràcia republicana, equitativa i participativa.

De cara a aprofundir en una proposta que ens permeta avançar cap al socialisme del segle XXI, i tal com ha plantejat l'Assemblea Federal d'IU, és fonamental el desenvolupament dels serveis públics, que en un primer moment han de garantir una sanitat, una educació i uns serveis socials com drets universals i de qualitat, prestats de forma directa, amb personal públic.

Però la consolidació del sector públic no pot detenir-se ací. És imprescindible, perquè puga aplicar-se una planificació democràtica de l'economia, la nacionalització de les principals empreses bancàries , de telecomunicacions, transports, energia, construcció (tot i respectant els interessos dels petits accionistes) i dels grans propietaris de sòl urbà i agrícola. Es tracta d'introduir la planificació racional, sota control democràtic, en funció de les necessitats socials i de forma respectuosa amb el medi ambiente, del que constitueix la base sobre la qual s'edifica la vida de totes les persones i totes les famílies d'aquest país.

Moltes d'aqueixes empreses ja eren públiques anteriorment i rendibles. La seua privatització va suposar el lliurament a mans privades de serveis que tenen un caràcter vital per a la societat, creant-se oligopolis privats que s'aprofiten de la necessitat de beure aigua, tenir habitatge, desplaçar-nos, disposar d'electricitat i comunicar-nos, cercant el màxim de guany i no el millor servei.

Es tracta de convertir en pública la columna vertebral de l'economia per a poder sotmetre-la a un control democràtic per part de les administracions públiques, dels treballadors i dels usuaris, acabant també amb el règim burocràtic que pateixen els treballadors públics i democratitzant l'estructura interna en les empreses i en la pròpia administració.

Així mateix, i per tal com la integració mundial de l'economia fa impensable un projecte socialista viable aïllat en el nostre país, les noves empreses públiques proposarien convenis de col·laboració amb els pobles en benefici social mutu, amb exactament els mateixos criteris que es funcionaria al País Valencià dins de l'Estat espanyol: respectant els drets d'aquests pobles sobre les seues pròpies riqueses, dels treballadors i treballadores i del medi ambient. Aqueixa seria a més a més la millor forma de combatre la necessitat d'emigrar de la població d'aquests països.

És més, caldria fer una crida a la classe treballadora i demés sectors populars dels diferents països de la Unió Europea a promoure una nova Unió sobre la base de criteris socialistes i democràtics, al temps que actuariem per anul·lar en el nostre país totes les mesures socials i econòmiques de la UE de caràcter reaccionari o antisocial, en el marc de la lluita internacional en contra del sistema capitalista. Cal establir un nou ordre social per a que el repartiment del treball retribuït i no retribuït, siga equitatiu, sense cap tret sexista.

Cal assenyalar per altra banda que una educació i sanitat públiques de qualitat, la competència dels quals és de la Generalitat Valencina, són tant eines de benestar social com eines fonamentals per al desenvolupament socialment i ecològicament sostenible vinculat al procés de transformació socialista de la societat, que solament pot fonamentar-se en una població treballadora culta i sana. En particular, la formació de professionals creatius i creatives amb capacitat investigadora i innovadora ha de possibilitar un desenvolupament sostenible a mitjà i llarg termini de molt més ampli alé que els miops requeriments del mercat.



Con a mitjans essencials per a desenvolupar els serveis públics tenim:


Per a la creació i desenvolupament d'un sector públic econòmic caldria:

Per a tot això es imprescindible el desenvolupament d'una democràcia participativa y equitativa, en un marc republicà i federal, que òbriga la via per a les iniciatives populars assumint la gestió dels afers col·lectius.

   

B.2. Fer País Valencià defensant el seu territori i les condicions de vida del seu poble, desenvolupant la seua cultura des de la normalització lingüística i la seua economia, posant fi a la depredació urbanística i especulativa, rescatant l'agricultura com a sector estratègic que faça possible la sobirania alimentària, impulsant una reindustrialització sostenible i defensant un sistema de finançament equitatiu i solidari en el qual el poble valencià aporte segons la seua renda i reba segons les seues necessitats.

EUPV, amb el ferm propòsit de contribuir a posar fi a les polítiques antisocials, depredadores del territori i menyspreadores de la cultura valenciana, manté davant el poble del País Valencià el compromís amb el qual es va presentar a les darreres Eleccions Autonòmiques, al qual ajustem la nostra actuació tant en les Corts com en tota la resta d’àmbits i institucions en els quals tenim presència:

  1. Pel desenvolupament del sector públic, per uns serveis públics de qualitat en sanitat, educació, benestar social i transport sostenible, desprivatitzant-los i retornant a la gestió pública directa per la Generalitat i els ajuntaments els serveis gestionats per empreses privades. Garantir la pluralitat i el caràcter públic de RTVV. Compromís amb la creació d’una xarxa de centres escolars públiques per a tots els cicles d’Educació Infantil, acabar amb la política de barracons i garantir un finançament suficient de l’ensenyament públic, adreçat a l’escolarització del 100% de la població. Aposta per la coeduació en l’ensenyament Incloent dins de la programació curricular eines com la mediació per a corregir les situacions de violencia, inclosa la perspectiva de génere. Així com d’una xarxa de centres sanitaris públics d’atenció integral a la salut. Desenvolupament de la llei de foment de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència, de la futura llei de serveis socials, amb treball de qualitat. Garantir el salari social a qui no tinga altres ingressos, mitjançant programes especifics que faciliten la integració social de les persones.

  2. Per una moratòria urbanística immediata tant a la costa com a l’interior que permeta una ordenació territorial i una planificació urbana sostenible i respectuosa del medi ambient, corregint l’actual procés, amb la paralització dels projectes que no acrediten la suficient transparència informativa i l’acord previ de la ciutadania afectada, rebutjant tot PAI que estiga fora dels plans generals d’ordenació urbana i revertint les reclassificacions alienes a una ordenació sostenible del territori. Cal que al País Valencià es practiquen politiques de defensa del territori que tinguen en compte la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, amb un urbanisme de forta matriu social i ecològica que aposte per l’habitabilitat dels nostres pobles i ciutats, per la recuperació real dels nostres ecosistemes i paisatges, fent possible el dret constitucional a l’habitatge. Un urbanisme participatiu que prioritze la rehabilitació del teixits urbans ja existents, que siga respectuós amb el patrimoni cultural i ambiental, que fique fi a les dinàmiques especulatives que han generat l’actual situació de crisi econòmica, expulsant qualsevol temptació de corrupció. Cal revisar per tant, la legislació sobre patrimoni cultural, no podem mantindre per més temps unes lleis que emparen actuacions com la prolongació de l’Avinguda Blasco Ibañez sobre el barri del Cabanyal a València, una intervenció traumàtica beneïda pel PP que eliminarà una part important de la història de València. Apostem per una nova cultura del territori que cal vertebrar jurídicament amb noves lleis urbanístiques que suposen acotar els desmans de la LRAU i la LUV, dues lleis qüestionades des de la UE que cal substituir per una nova legislació més senzilla, clara i concisa que avantpose l’interés públic al privat, evitant així els abusos dels agents urbanitzadors sobre el territori i les persones. Promoció de la educació en valors de respecte al medi ambient, i el respecte als animals. Així la protecció de la nostra biodiversitat ha de ser altre objectiu fonamental, una protecció real, que impedeixca permetre aberracions com urbanitzacions en els perímetres de suposada protecció dels nostres espais naturals, cal interconectar entre sí eixos espais per a recuperar la connectivitat ecològica que la proliferació indiscriminada d’urbanitzacions i infraestructures ha mermat significativament durant les darreres dècades. La nostra flora, fauna i paisatge precisen d’una legislació més proteccionista i eficaç, espacialment en allò relatiu a l’avaluació d’impacte ambiental.

  3. Pel medi ambient al País Valencià, amb una política d’estalvi i reutilització de recursos orientada a la minimització i reciclatge de residus gestionats des de la proximitat i sense incineradores. Així des d’EUPV fem una aposta radical per la reducció en la generació de residus, rebutjant la seua incineració pels seus negatius efectes, tant a la salut com en els objectius de reducció dels mateixos, de tal forma que es redueixquen tant el volum de residus produïts, com el destinat a abocadors, mitjançant polítiques actives de reducció, reciclatge i reutilització. Per una Nova Cultura de l’Aigua amb una gestió pública, racional i sostenible de l’aigua que recupere de manera integral el Xúquer, el Segura, l’Albufera i la resta dels nostres rius, aqüífers i zones humides i on els grans transvasaments i embassaments no siguen la solució. Des d’EUPV apostem per una desalació responsable que destine la seua producció hídrica a la satisfacció de demandes socials o ambientals, mai a la satisfacció de demandes especulatives lligades a l’urbanisme salvatge. Unes instal·lacions de desalació a la costa han de ser respectuoses amb el medi litoral valencià, a la vegada que s’avança cap el vertit zero d’aigües residuals al nostre litoral mitjançant emissaris submarins, reutilitzant eixes aigües a l’agricultura, a l’indústria o a les nostres ciutats mitjançant l’implantació de xarxes grises. Creem en l’impuls d’energies renovables i de xarxes ferroviàries regionals i metropolitanes alternatives a l’Alta Velocitat. En aquest sentit la modernització del ferrocarril convencional ha de ser altra prioritat davant el dispendi econòmic que suposen obres com l’AVE, un tren elitista, agressiu amb el territori que defensen el PP i el PSPV.

  4. Per la normalització del valencià mitjançant la seua generalització en l’ensenyament, el requisit lingüístic per a l’accés a la funció pública, el seu ús com a llengua prioritària als mitjans de comunicació públics i el suport de l’administració a la seua promoció i dignificació. Reconeixement de la unitat de la llengua i establiment d’acords de col·laboració amb governs de la resta de l’àmbit lingüístic.

  5. Per un sistema de finançament equitatiu i solidari concertat multilateralment en un marc federal, on cadascú aporte progressivament segons la seua renda i reba segons les seues necessitats. Increment de la recaptació a les grans fortunes i les rendes del capital, mantenint els impostos sobre successions i donacions. Promulgació d’una Llei Valenciana de Fiscalitat Ecològica que incloga una taxa ecològica adreçada al finançament de la política mediambiental.

  6. Per l’establiment d’un estat espanyol federal, republicà i solidari on es reconega explícitament la diversitat nacional i el dret d’autodeterminació dels pobles que el formen i on s’aprove una Llei que recupere la memòria i justícia històrica de la República i l’antifranquisme. Compromís per una Europa dels pobles, de ciudatans i ciutadanes, social i democràtica. Compromís de treballar per una Llei de Comarcalització que garantisca el traspàs de competències des de les Diputacions Provincials.

  7. Amb el finançament dels ajuntaments per garantir que els ens locals avancen cap a l’autonomia financera i evitar així que les activitats urbanístiques siguen la font principal de finançament dels municipis.

  8. Per impulsar un Pla de reindustrialització basat en el desenvolupament tecnològic i de la R+D+I, fomentant la cogestió dels treballadors i treballadores, mesures front a la deslocalització i front a qualsevol regulació d’ocupació en empreses amb beneficis. Cal afavorir l’implantació de noves industries d’alt valor afegit, prestant especial atenció a la indústries productiva vinculada al medi ambient, que com el cas de la producció d’energies renovables, suposa un important jaciment d’ocupació, i permet avançar cap la generalització de tecnologies productives netes. Reducció de la jornada laboral a 35 hores per llei i sense reducció salarial, per la causalitat en la duració de la contractació i en l’acomiadament. Regulació dels sistemes productius que redistribuixquen la jornada laboral per a que siga compatible amb els horaris escolars.Supressió de les ETTs i establiment d’un Pla per la Reducció de la Precarietat en les Administracions Públiques, d’acord amb els sindicats.

  9. Amb l’agricultura, com a sector estratègic per la seua importància econòmica, social i mediambiental, conservant el medi rural, proporcionant qualitat i seguretat alimentària al temps que conserva el paisatge. Potenciació dels mercats locals i comarcals. Acostar les persones productores a les consumidores per disminuir el nombre d’intermediaris. La sostenibilitat de les pràctiques ecològiques, tant en ramaderia com a la pesca ha de ser altre objectiu prioritari, impulsant les pràctiques ecològiques i declarant al PV com a territori lliure de productes transgènics, potenciant les denominacions d’oríge, i els mercats locals vinculats a la producció valenciana. Garantir que els preus de producció no estiguen mai per baix dels costos de producció per aconseguir el manteniment de la renda agrària. Mesures de suport a l’agricultura ecològica, i la inversió en modernització i promoció dels productes agrícoles valencians en els mercats internacionals.

  10. Amb un nou model econòmic que done suport a l’economia social (cooperatives, empreses de treball terapèutic, etc.) i a les empreses i entitats que treballen en el camp de la discapacitat. Suport a l’economia productiva com a principal alternativa a l’actual model d’economia especulativa. Suport a les xicotetes i mitjanes empreses que treballen en el tercer sector i en el sector tecnològic. Model económic destinat a una millor redistribució de la riquessa, on les homens i dones tingan la mateixa igualdat de oportunitas.

  11. Per la igualtat efectiva entre homes i dones i eradicació de tota mena de violència vers les dones abastant la seua prevenció i la plena assistència a les dones maltractades. Persecució i penalit.zació del proxenetisme del proxenetisme de qualsevol tipus i adopció de mesures econòmiques i educatives per a l’erradició de l’explotació sexual i per tant de la prostitució, desenvolupant un codi no sexiste per als mitjans de comunicació, amb penalit.zació per a qui no el respecte. Desenvolupament de mesures per a que les dones maltractades pugan tindre independencia económica.

  12. Per una xarxa pública d’habitatges sostenibles i de promoció pública, preferentment en lloguer, oferits a preu de cost per a qui no dispose de recursos suficients, que facen efectiu el dret a un habitatge digne i possibilite l’emancipació dels i les joves. Elaboració d’un Plà integral de joventut al PV.

  13. Amb la plena integració de les persones immigrades, tot atenent a les seues necessitats bàsiques i al reconeixement dels plens drets laborals i ciutadans. Persecució de tota forma d’explotació i mesures de suport i cooperació amb els països d’origen. Solidaritat amb els moviments populars dels països empobrits.

  14. Amb la diversitat sexual per garantir la igualtat efectiva i la no-discriminació per opció sexual. Inclusió de les operacions de reassignació sexual en el règim general de la seguretat social i desenvolupament de programes educatius amb la diversitat sexual com a eix transversal.

  15. Amb la cultura, amb les persones creadores i distribuidores de música, de cinema, d’arts plàstiques, tot garantint la seua independència i finançament públic per a la promoció de grups i artistes emergents. Reorientació de la ràdio i la televisió públiques del País Valencià perquè siguen íntegrament en valencià, transparents, democràtiques i un espai de promoció de la nostra cultura.

  16. Per la transparència, la regeneració democràtica i la recuperació de l’ètica en la vida política per tal que tots els càrrecs públics, assessors i persones nomenades per ocupar llocs de representació per la coalició tinguen l’obligació, abans de la presa de possessió, una vegada a l’any i després de deixar el càrrec, de fer públic a l’àmbit de la seua representació els ingressos per rendes i el seu patrimoni.

Com a corol·lari de tot això, EUPV manté per al futur un compromís pel canvi de govern, que permeta la posada en marxa dels punts anteriors des de la participació ciutadana oposant-nos en qualsevol cas al Partit Popular, principal responsable d’aquelles polítiques que ens comprometem a eradicar.


B.3. Transformar des dels Municipis: finançament municipal, pressupostos participatius, articulació comarcal i mancomunació de serveis.

La situació econòmica dels ajuntaments valencians i en general de tot l'Estat, abans de la crisi econòmica, ja era una situació critica. L'actual conjuntura econòmica ha produït una disminució important d'ingressos provinents de la construcció a través d'ICIO etc. Aquesta minva d'ingressos, unida a la ja tristament reconeguda insuficiència financera municipal, produirà que molts ajuntaments tinguen problemes per a quadrar els seus comptes d'una manera realista. Molts han iniciat ja una pujada dels seus impostos (taxes i preus públics), amb la peculiaritat que aquests impostos solen fugir de qualsevol tipus de progressivitat, acabant funcionant en la práctica com a impostos indirectes, és a dir que a pesar de la renda tots els paguem igual, sense discriminació positiva cap a grups més desfavorits.

En molts municipis governats pel PP i el PSOE, després d'una primera fase privatitzadora de serveis públics bàsics (Cicle Integral de l'Aigua, RSU, etc.), congelant taxes i preus públics que justificaven la privatització, s'ha passat a una nova fase d'actualització de les taxes, demandades fonamentalment per l'empreses adjudicatàries d'aquests serveis

En l'actual crisi del Capitalisme, els ajuntaments hauran d'enfrontar-se a les cares i noms propis dels/es treballadors/s'afectats/des. L'augment de la desocupació en sectors com la construcció, produirà situacions de pobresa. Açò, sumat al pagament de la hipoteca d'un habitatge que costa un preu desorbitat, portarà a moltes famílies a viure verdaders drames.

Les recents ajudes del Fons Estatal del Govern destinades a ajuntaments, tindran un dèbil efecte sobre l'ocupació i la millora dels serveis públic als nostres pobles i ciutats, per una banda per la insuficiència dels 8.000 milions d'euros previstos i per altra banda per la falta de garantia en la continuïtat per al finançament dels Ajuntament, raó per la qual és previsible que es dediquen fonamentalment a la realització d'obres puntuals que freqüentment no respondran a les vertaderes necessitats de la ciutadania.


Les urgències.-

Caldria destacar en l'àmbit municipal dues qüestions: una des del punt de vista organitzatiu d'EU i altres des del punt de vista institucional (grups municipals i grup parlamentari). Tant des d'una com un altre, és necessari que les nostres actuacions s'emmarquen dins d'una Pla Estratègic d'Acció on s'establisca un mètode de treball i elaboració participativa del programa municipal i uns criteris per a treballar en els diferents territoris. Aquest pla hauria d'estar elaborat i aprovat pel Consell Polític Nacional abans del pròxim estiu.

En el pla ORGANITZATIU, una EU transformada ha de modificar la seua línia d'actuació dotant-se d'organitzacions locals i comarcals on es combine un funcionament democràtic i operatiu amb la vinculació amb els moviments socials, emmarcats en una bona coordinació entre els grups institucionals i les respectives direccions. Hi ha municipis on no hi ha presència institucional i molts en que sí. Es per açò que les tasques a curt termini són la de garantir la presència i crear les condicions territorials per a augmentar el nombre d'ajuntaments que compten amb regidors d'EU. Les nostres seus locals/comarcals han de ser un punt de referència, tant per a la reflexió com per a l'acció. I en aquest punt ha de treballar amb una sola veu tota l'organització.

INSTITUCIONALMENT, la nostra força residix en els municipis, cosa que no hem d'oblidar, però tampoc oblidem la necessitat de comptar amb el Grup Parlamentari de les Corts Valencianes, el nostre millor altaveu, que per la seua banda retroalimenta la tasca municipal. La preparació dels pròxims comicis municipals i autonòmics és una tasca fonamental, sobretot per que els treballadors i les treballadores requerixen més que mai de la nostra presència en les institucions.

En el procés que hauria de derivar-se del Pla Estratègic d'Acció i en la convenció programàtica que es poguera realitzar, hauríem de tindre en compte algunes claus:

a).- Participació: La participació ciutadana és un procés que hem d'interioritzar en la nostra manera de treballar, i en la gestió de “allò públic”. No és quelcom que s'esgote en la presa d'una decisió, és un procés i com a tal comença, però no acaba. Els Pressupostos Participatius s'han demostrat eficaços instruments per a implicar a la ciutadania en la gestió municipal, junt a altres mesures per a impulsar la participació ciutadana. En els municipis són importants els Consells Sectorials, així com els fòrums, assemblees, consultes populars i per descomptat el suport i assessorament a col·lectius i associacions locals on s'articula gran part de la participació social de la comunitat. Junt al desenvolupament de nous mètodes de dinamització de la participació ciutadana cal disposar de suficients recurs humans, materials i financers per al suport al teixit social veïnal. Així mateix, hem de realitzar el nostre propi procés participatiu per a conèixer les necessitats més sentides per la ciutadania de barris, districtes, associacions i col·lectius específics, així com de professionals de diferents sectors: salut, educació, benestar social, seguretat etc. Després de detectar les necessitats  tenim l'obligació d'elaborar unes propostes programàtiques basades en aquestes problemàtiques.

b).- Serveis Públics / Gestió Publica: En plena crisi del capitalisme, els serveis públics municipals són més importants que mai. Representen la ferramenta a través de la qual es genera igualtat i justícia social i es redistribueix riquesa real. Les accions dels serveis de Benestar Social (Serveis Socials, educació, joventut, ocupació, igualtat, participació, esports etc.) seran vitals per a garantir la dignitat de molt del nostre veïnat.

La Fiscalitat municipal ha de ser un altre punt en que estiguem vigilants. Les taxes i preus públics han de ser un element corrector de les desigualtats de renda, recolzant pujades exclusivament que contemplen la progressivitat atenent a criteris de renda.

Els Serveis municipals susceptibles de ser privatitzats (Cicle Integral de l'Aigua, Arreplega de RSU, Neteja, Grua etc.) s'han de mantindre's en l'esfera pública, i hem d'apostar per la seua gestió directa i fins i tot per empreses publiques. Aquesta és l'única manera de mantindre els nivells de qualitat, inversió i racionalitat en les despeses públiques municipals.

c) Medi Ambient i Territori: A més dels treballadors i treballadores, aquesta crisi pot tenir una altra víctima: el medi ambient. Cal evitar que els avanços aconseguits en ciutats i municipis en matèria mediambiental queden relegats per la necessitat de mantindre i generar ocupació. Per tant cal evitar rebaixar exigències, o relaxar els controls en sectors industrials o urbanístics: especial atenció ha de meréixer-nos tot allò que s'ha relacionat amb la construcció. El que fa uns mesos eren propostes de complexos residencials i hotelers, que "portarien prosperitat i riquesa" als nostres pobles i ciutats, ara són projectes de VPO que volen proporcionar de manera “quasi altruista” habitatge als nostres jóvens a canvi de xicotetes “requalificacions”, generant ocupació al mateix temps. Cants de sirenes davant els quals hem d'estar molt alerta. En la gestió del territori continua essent bàsic el concepte de planificació urbanística racional, que inclou límits i ritme de creixement.

Alguns apunts sobre finançament local i articulació comarcal del P.V.-

A estes altures i en un document de síntesi com aquest, no descobrirem el dèficit de finançament de l'administració que presta la majoria dels serveis públics bàsics: els ajuntaments. Espanya és un país municipalista en els que es referix a la prestació de serveis a la ciutadania. No obstant en el que es referix al repartiment dels ingressos, continua sent  centralista. La majoria dels ingressos públics se'ls reserven el govern central i els governs autonòmics, sent testimonial els destinats als municipis. En el cas de la Generalitat Valenciana, no ha permés desenvolupar un important instrument de coordinació i col·laboració entre administracions com podria ser la Llei de Comarcalització Valenciana, com han fet fa anys altres comunitats. El fet de garantir per igual a totes les comarques l'accés a recursos, inversions i serveis públics impediria i veuria reduïda la capacitat de clientelisme i balafiament de la Generalitat que ara com ara pareix imparable. Així mateix obligaria a reformular el paper de les diputacions provincials, una altra de les ferramentes a través de les quals es canalitzen actualment favors i actuacions caciquils.

La Llei Valenciana de Comarcalització, tímidament impulsada fa diversos anys per la Federació Valenciana de Municipis i Provincies, porta dormida des de llavors en els calaixos del PP. Aquesta llei, desenvoluparia i articularia territorialment al País Valencià però a més permetria racionalitzar els serveis públics autonòmics i municipals, evitant duplicitats i millorant la cooperació entre administracions.

EU ha de continuar reclamant un adequat finançament local i sobretot impulsar una llei de comarcalització que no siga paper mullat, sinó un verdader motor de proximitat i gestió de recursos que iguale a tots i totes els ciutadans/es del PV.

En el nostre projecte polític, aixó s'insereix en la perspectiva de la construcció del Socialisme del segle XXI com un procés de transformació des de la realitat actual, a través de comunitats de veïns y veïnes, municipals, autònomes, federal, europea i internacional.


C. CAP A LA REFUNDACIÓ D'UNA ALTERNATIVA D'ESQUERRES:

La crisi econòmica, mediambiental i cultural que pateix el País Valencià requereix una àmplia resposta organitzada en defensa dels interessos de la classe treballadora i altres sectors populars valencians i per la consecució dels objectius assenyalats en els apartats anteriors d'aquest document. Els homes i dones d'EUPV assumim la tasca d'articular aquesta resposta, tant en la mobilització social com en les institucions, com a funció essencial de la nostra organització, que es va fundar com a eina plural de convergència política i social de les esquerres valencianes. Tanmateix, som conscients de les limitacions de la nostra organització, en la seua realitat actual, per assolir aqueixa tasca, tant per raons internes i d'àmbit valencià com per raons externes al País Valencià: a l'escasa articulació de teixit social alternatiu al nostre País i al reiterat fracàs dels acords electorals realitzats s'ha sumat la deriva del nostre projecte federal, Izquierda Unida, que va conduir als resultats obtinguts en les darreres eleccions generals. Tanmateix, i a pesar de les nostres limitacions i la nostra davallada, IU en l'àmbit de l'Estat Espanyol i EUPV en l'àmbit del País Valencià continuem essent la principal força alternativa d'esquerres enfront del bipartidisme i les polítiques neoliberals, i això ens obliga a assumir la principal responsabilitat per a impulsar la necessària refundació d'una forta, àmplia i plural alternativa d'esquerres, tal com ha fet seua la IX Assemblea Federal d'IU i fa ara seua la X Assemblea d'EUPV.


C.1 La política d'aliances d'EUPV: Balanç crític del Compromís i propostes de futur.

Hem de fer necessàriament un balanç negatiu i autocrític de la política d’aliances que hem portat els darrers anys, i que han portat al fracàs i trencament de l’anomena’t “Compromís pel País Valencià".

Certament, vam plantejar correctament que les aliances s’havien d’assentar en la coincidència programàtica, enfront dels que propugnaven com únic objectiu fer fora al PP. Si bé l'acord es va emmarcar en una demanda de molts moviments socials organitzats per la necessitat de posar fi a l'era del PP al govern valencià, EUPV vam subratllar que l'objectius no era solament desallotjar al PP de la Generalitat, sinó posar fi a les polítiques neoliberals i depredadores imperants. De fet, les majories absolutes obtingudes pel PP a les eleccions municipals a València, Alacant i Castelló (amb desaparició institucional d’EUPV inclosa), demostraven que el discurs de tots contra el PP, malgrat ser una imperiosa necessitat, havia resultat un fracàs i que la societat valenciana necessitava d’anàlisis més acurats que superaren la simple qüestió aritmètica de suma de sigles.

També va ser correcte vincular les aliances a la confluència en la mobilització social. Però els resultats electorals de la nit del 27 de maig de 2007 demostraren que vam sobredimensionar les mobilitzacions celebrades contra la política del Consell i no vam veure que es tractava, en la gran majoria dels casos, de mobilitzacions puntuals per reivindicacions concretes, descoordinades entre si la majoria de les vegades, i altres hostils a la participació de forces politiques (inclosa la nostra), quan no clarament enfocades a amagar la corresponsabilitat del Govern central del PSOE en molts dels motius de la queixa ciutadana com els grans esdeveniments, els abusos urbanístics o la retallada de drets socials i ciutadans.

Però no vam tenir en compte que també era una condició necessària l'honestedat política, vulnerada pels que van actuar deslleialment amb la seua organització al si d'EUPV i pels oportunistes del Bloc, amb successius girs, a la dreta el 2000 i aparentment a l'esquerra el 2006, que realment semblaven aplicar l'adagi de Groucho Marx: "Aquests són els meus principis, si no li agraden tinc uns altres". I com es va demostrar més tard, tenien com objectiu exclusiu la possibilitat d’obtindre representació institucional a Les Corts Valencianes, i des d’ahí intentar enfonsar a EUPV amb l’ajuda dels sectors minoritaris de la mateixa. Aquesta doble deshonestedat, unida a la combinació de la proporcionalitat interna amb la reserva de llocs a les candidatures al margen d'aquesta, va portar a la vulneració pel transfuguisme de la voluntat majoritària de l'electorat, amb 

els successos esdevinguts posteriorment al 27 de maig de 2007, des del Cop d’Estat al grup parlamentari contra la Síndica legítima, així com la definitiva expulsió de la Coordinadora General d’EUPV del Grup Parlamentari i la creació del Grup de no adscrits a Les Corts, tot el qual ha de suposar una lliçó que no hem d’oblidar i que ha d’estar present a la nostra política d’aliances.

Hem de tindre en compte també que l’articulació de la pluralitat interna d’EUPV amb la pluralitat externa en una coalició ha estat profundament distorsionant. EUPV es va configurar des del primer moment com una formació política plural, cosa que s'ha expressat en les seues formes organitzatives i en la configuració de les seues candidatures amb criteris de proporcionalitat estricta; hi havia espai per tant perquè totes les forces polítiques amb les que tinguérem coincidència programàtica participaren a EUPV amb ple respecte de la seua identitat i organització pròpia, ocupant en les candidatures els llocs que proporcionalment els correspongués. Però la reserva de llocs d’eixida en les candidatures a forces externes a EUPV, i afegint-los als llocs proporcionalment resultants de la pluralitat interna, distorsionava la composició global de les candidatures, permetent que la deshonestedat política frustrara la voluntat de la base electoral, en possibilitar que posicions minoritàries aconseguiren majories en la representació elegida, com s’ha fet palés en el per altra banda frustrant resultat de les Eleccions Generals.

En el futur i de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2011, hem de treballar amb una altra política d’aliances. En eixe sentit, EUPV ha de plantejar, amb consonància amb IU, una alternativa a mig termini que apunte clarament a la superació de les politiques neoliberals al País Valencià, vinguen d’on vinguen, precisant quines forces politiques i socials estan objectivament interessades en aquest objectiu. Però les aliances polítiques orientades a la consecució de representació a les institucions s’han de situar dins de la proposta de refundació, a través de la incorporació a EUPV o a l’eventual nova formació política plural resultant del procés de refundació articulat amb el procés d’IU. Això mateix caldrà plantejar per a les eleccions europees de 2009 (en el marc del Grup Parlamentari d'Esquerra Unitària-Esquerra Verda Nòrdica i del procés de construcció del Partit de l'Esquerra Europea) i per a les generals de 2012.

Així, les candidatures ho hauran de ser d’EUPV o d’aquesta nova formació política, elegides amb criteris de proporcionalitat pel conjunt de les persones que participen en la mateixa, sense perjudici que per a elles es puguen proposar també persones independents o membres de col·lectius que participant del procés de refundació d’un moviment polític i social alternatiu d’esquerres no formen part encara de l’organització resultant del mateix.

D’aquesta forma, podrem obrir EUPV a totes aquelles persones d’esquerres que no es troben organitzades així com altres forces polítiques, impulsant amb claredat, en la mobilització social i davant de l’electorat, el necessari projecte alternatiu d’esquerres anticapitalista, socialista, republicà, federalista, ecologista, feminista, pacifista i valencià.


C.2. Els moviments socials valencians. Realitat i futur: el moviment sindical; el moviment feminista; l'altermundialisme i el moviment per la pau i la solidaritat; el moviment ecologista; el republicanisme i la memòria històrica; el moviment juvenil i estudiantil.

La construcció d'una alternativa política d'esquerres és indestriable del desenvolupament d'un teixit social amb voluntat d'alternativa a allò existent, articulat a través d'una xarxa de col·lectius i moviments socials. Hem de partir per tant dels moviments socials existents al País Valencià estimulant el seu desenvolupament i articulació per a la construcció d'una alternativa global.

En primer lloc, i en el context de l'actual crisi econòmica, defensarem la unitat d'acció sindical per a la defensa conjunta dels interessos de la classe treballadora enfront de les agressions provinents de la patronal i d'institucions governamentals. EUPV estarà amb els sindicats de classe en les seues mobilitzacions defensant sempre aquesta unitat d'acció per afavorir la més amplia mobilització de la classe treballadora valenciana.

Estarem també amb el moviment camperol en defensa de l'agricultura valenciana i de la sobirania alimentària, donant suport a les reivindicacions en aquest sentit de la Unió de Llauradors i Ramaders.

Afavorirem el reviscolament del moviment altermundialista davant de la crisi global del capitalisme i del neoliberalisme, en connexió amb els moviments sindicals i camperol i estimulant el paper dels Fòrums Socials com àmbits per l'elaboració d'alternatives globals i d'unitat d'acció enfront del neoliberalisme i el capitalisme.

Recolzarem el moviment feminista per la igualtat de gènere en tots els àmbits, per la despenalització de l'abortament i contra tota forma de violència de gènere, tant en el àmbit domèstic com en el laboral, maldant per la fi de tota mena d'explotació sexual a través de mesures econòmiques i educatives i de la persecució del proxenetisme, i per tant fem costat a la Plataforma per l'Abolició de la Prostitució.

Sostindrem el moviment de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals contra tota discriminació per opció sexual o de gènere, exigint l'aplicació irrestricta de la legislació favorable als seus drets i denunciant tot intent de la seua marginalització des d'àmbits judicials o eclesiàstics.

Estimularem el moviment veïnal i ecologista en les seues diferents vessants (Associacions de Veïns, Salvems, Acció Ecologista, Ecologistes en Acció, Compromís pel Territori, Plataformes i Col·lectius locals...) enfront de les agressions a les condicions de vida i al medi ambient rural i urbà, defensant el territori valencià enfront de la depredació i l'especulació urbanística.

Impulsarem els moviments de solidaritat i per la pau amb tots els pobles del món en contra de la guerra i de l'imperialisme i en defensa del seu dret d'autodeterminació, especialment de Palestina, Sahara i Cuba i reclamant la tornada de les tropes espanyoles d'Afganistan.

Farem costat als moviments de recuperació de la memòria històrica democràtica, tant de la Segona República com de la resistència guerrillera i la repressió franquista, maldant junt al Fòrum per la Memòria, l'AGLA, AGE-PV, l'Associació de Represaliats pel Franquisme, la Comissió Cívica d'Alacant o el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica a Castelló per l'anul·lació de les sentències franquistes, la condemna de la repressió i el reconeixement i compensació a totes les víctimes i ex-guerrillers.

Promourem el moviment per la III República denunciant els trets antidemocràtics de l'actual Constitució i els privilegios de la monarquia i treballant pels valors democràtics i igualitaris republicans i per la recuperació de la capacitat de decisió sobre l'organització de l'Estat.

Fomentarem el moviment per un habitatge digne i contra la precarietat de les condiciones de vida i treball de la joventut.

Participarem en els moviments en defensa de l'Escola Pública i de la Sanitat Pública, inclosa la Salut Mental, en contra de la seua privatització i exigint una dotació adequada

Donarem suport als components anticapitalistes, democratitzadors i de defensa de l'ensenyament públic del moviment estudiantil en contra de la mercantilització i privatització de la Universitat i del conjunt de l'Ensenyament, i engrescarem el seu compromís amb la renovació pedagògica i un desenvolupament sostenible del país.

Advocarem pel desenvolupament del moviment per la normalització lingüística i d'Escola Valenciana com a eina d'integració del poble valencià des de la seua pluralitat.

I treballarem per l'articulació de tots aquests moviments per embastar una alternativa als poders dominants al nostre país.


C.3. Procés constituent per a la refundació d'un moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres, anticapitalista, republicà, federal, pacifista, ecologista, feminista i valencià, en el marc del procés de refundació d'IU. Canvis organitzatius i actualització del marc de definició política.

Fem una crida a la gent del sindicalisme de classe, dels moviments socials alternatius i de les forces polítiques que s'han mantingut lleials a l'acord del Compromís i aquelles altres que, no havent-hi participat, es situen en el camp de l'anticapitalisme, el republicanisme, l'ecologisme, el feminisme, el pacifisme i el valencianisme polític, amb l'objectiu de posar en peu una àmplia força política amb sobirania en l'àmbit valencià i federada en l'àmbit de l'Estat Espanyol, aglutinada al voltant d'un programa alternatiu d'esquerres i d'altra forma de fer política que la dels poders dominants, sobre la base del respecte a la identitat de tots els seus components, de la democràcia participativa i de l'honestedat política.

Això suposa l'obertura d'un procés constituent al qual totes les persones participen en igualtat de condicions, amb independència de la seua adscripció orgànica inicial. Caldrà començar, doncs, impulsant un ampli debat on tothom puga participar, cosa que requereix articular fòrums de debats a tots els àmbits.

En aquesta perspectiva, en la preparació d'aquesta Assemblea d'EUPV hem obert el debat a tota la gent honesta d'esquerres, començant per les Assemblees dels col·lectius d'EUPV que, tal com estipulen els nostres Estatuts, funcionen en règim obert a la ciutadania per al debat polític. I en aquesta línia, hem convidat a participar en les Assemblees Comarcals i en la X Assemblea d'EUPV a una representació de les persones que, sense ser membres d'EUPV, han participat en el debat d'aquest document.

En el procés constituent que volem impulsar des de la X Assemblea d'EUPV, oferim a Esquerra Unida del País Valencià com a marc democràtic i plural on caben tots els colors de l'esquerra, però assumim que el resultat del procés ho hauran de decidir tots i totes els que hi participen.

Considerem en qualsevol cas que per respondre als reptes que requereix la construcció d'una alternativa d'esquerres serà necessari:



EPÍLEG: CEMENTERI DAVALL DE L’ESTANY NEGRE  (solidaritat amb Gaza, poema urgent de Pere Bessó)

Ací l’ombra del cel grata,
és purament aproximació secundària del cel,
calcomania del cel,
estel que esclata enmig de tots els estels més ordinaris.
Els edificis enderrocats pels besllums sense ales
són més petits que jo,
Un estel fosc per a cada resident que dorm
sense la cura de cap àngel.
Al gafet de pastor un parany de pardalets penja buit.
Ni es balanceja.
La fresca de la nit alça una flaire de sang,
picantoseta com brots de l’herba ressequida
guardats en bossa de cuir negra,
De seguida put.
Una foscor de silencis
i dols blaus ens han caigut al damunt.
Jo reprenc absent el seu vol,
El pensament reprén el tast d’allò que encara no conec.
El sender gris del carro de la pesta està renglat d’oliveres.
Els seus arrels poden tocar ara els morts,
escriví el poeta.
La mort pot tocar les oliveres,
les amortallades estrelles,
la mortaldat mateixa
a través dels seus porus empolsegats de mort.
Estic tan cansat que em gitaria ací
però no estic prou cansat
perquè el meu darrer buf de nova intifada es detinga.
Un anyell lleixivat  blanquejà les lloses d’Arafat i Darwish.
Gaza és el mot gravat en aiguafort
que m’enganxa a la vida
com un narguil de plata somnolenta.
Per a tu l’anyell de les meues paraules
que no lleva el pecat de les bombes del món.
Gaza, el somni del rínxol de la calavera
a la porta del llosal dels innocents
on les meues mans han estat fregant-te
com una icona enrunada de la pau.
Pense en els ossos,
anques espellegades vivint entre nosaltres demà
i alene, Gaza, el suau perfum
de la glòria dels teus màrtirs.
I transgredesc el somni dolç de les mares de Gaza,
trene les cintes dels somnis de les jóvens de Gaza
i tibe la pell d’aquests morts que no tenen res a oferir-nos,
ni tan sols el darrer lligament al crit de la luxúria
dels seus cossos cremats.
Mai no hi haurà mai bastants canelobres caiguts
per a esmenar açò.
Perduts per perduts, les udolades es perden
en les oliveres de l’altra banda del pas,
que vinclen les seues branques avergonyides
i s’esgarrifen.