Fins a quan, Pasqual, has d'abusar de la nostra paciència?
Quan ens veurem lliures dels teus sediciosos intents? A quins extrems
es llançarà la teua desenfrenada
audàcia? No et fan tornar arrere ni la guàrdia
nocturna en Internet, ni la vigilància diürna en la
ciutat, ni l'alarma del poble, ni l'acord de totes les persones
honrades, ni aquest fortíssim lloc on el Consell Nacional es
reuneix, ni les frases i semblants de tots els seus membres? No
comprens que els teus designis estan descoberts? No veus que la teua
conjura fracassa per conèixer-la ja tothom? Imagines que
algun de nosaltres ignora el que has fet anit i abans d'anit; on vas
estar, a qui vas convocar i què vas resoldre? Oh, que temps!
Que costums!
Però mentre quede algú que s'atrevisca a
defensar-te, subsistiràs; però
subsistiràs com ara subsisteixes, envoltat de molts i segurs
vigilants perquè no pugues moure't contra Esquerra Unida, i
sense que ho advertisques haurà, com fins a ara, molts ulls
que miren quant faces i moltes oïdes que escolten quant digues.
No falten entre nosaltres qui no veuen els perills imminents o,
veient-los, fan com si no els veren, els quals, amb les seues opinions
conciliadores, van fomentar les esperances de Pasqual, i per no donar
crèdit a la conspiració naixent, li van donar
forces. Atrets per l'autoritat d'aquests, els segueixen molts, no
només dels malvats, sinó també dels
ignorants; i si imposàrem el càstig, ens
acusarien aquests de cruels i tirans.
En canvi entenc que si aquest que ens escolta va a capitanejar les
tropes dels trànsfugues, no haurà cap tan neci
que no veja la conspiració, ni tan pervers que no la
confesse.
Que es retiren, doncs, companys i companyes, els malvats, i,
apartant-se dels bons, es reunisquen en un lloc: que els separe un mur
de nosaltres.
Així es lliuraran dels seus atemptats la vida i els
béns de tots els afiliats i afiliades i als perseguidors de
les persones honrades, enemics d'Esquerra Unida, lladres del
País Valencià, units en associació
criminal per a realitzar maldats, seran condemnats en vida i mort a
eterns suplicis.
Perquè 2000 anys no són res...