se puede acceder también al texto en castellano
PROPOSTA DEL PCPV
PER A L'ESQUERRA
VALENCIANA
PRÒLEG
El PCE, al seu XIV Congrés, ha aprovat un "MANIFEST DEL PCE
PER A L'ESQUERRA" al qual es conclou:
La nostra finalitat com a comunistes és una humanitat
pacífica i solidària, en harmonia amb sí mateixa i amb la natura,
sense classes i sense Estats.
Plantegem com a objectiu de l'esquerra per a Europa un
socialisme a través de l'autogestió individual i col·lectiva i
de la propietat social dels mitjans de producció col·lectius com
a base per a una planificació democràtica.
Proposar com alternativa progressista a l'Estat Espanyol una
democràcia política i social, basada en una república federal
amb una perspectiva solidària per damunt de fronteres i que
garantisca el dret a l'autodeterminació de tots els seus pobles.
Que per a la consecució d'aquests objectius és necessària
una organització revolucionària que utilitze mètodes d'anàlisi
científics i que fomente el debat sobre els processos de
transformació social, impulse moviments socials emancipatoris per
a la construcció de l’alternativa global al sistema capitalista i
promoga en cada àmbit una àmplia unitat del conjunt de les forces
progressistes i obreres.
La nostra perspectiva socialitzadora ha de ser a un temps
anticapitalista i antiautoritària, fonent les tradicions
comunista i llibertària amb les aportacions dels moviments
actuals en una nova síntesi emancipatòria:
- Defensem que un moviment polític d'esquerres (com Esquerra
Unida) treballe per la socialització de l'Estat, dissolent-ho en
la societat a través d'un procés de federalització i del control
i la revocabilitat de tots els càrrecs públics, des dels
ajuntaments al cap de l'Estat.
- Propugnem que el sindicalisme, com a organització
sociopolítica dels treballadors i treballadores, supere en la
seua dinàmica reivindicativa tant les fronteres del Mercat
(compravenda de la força de treball) com la tutela de l'Estat,
donant suport al cooperativisme i treballant per una
democratització autogestionària de l'empresa que socialitze la
presa de decisions posant la seua planificació interna en
harmonia amb els interessos ecològics del conjunt de la
humanitat.
- Impulsem un pacifisme que apunte a alliberar a la humanitat
del militarisme, superant la utilització de mètodes coactius per
al tractament de les contradiccions entre els pobles i permetent
així la socialització de la humanitat en llibertat.
- Treballem per fondre l'ecologisme i el comunisme en un
projecte que rebutge tant el malbaratament contaminador basat en
la seudollibertat del mercat com el suposat paper salvador de
l'Estat: els instruments coactius de l'Estat, l'armament i la
guerra, són elements i instruments contaminadors de primer ordre
com les centrals nuclears i les incineradores; la nostra
alternativa ha de ser la societat conscientment i pacífica
organitzada per evitar els efectes destructius de l'acumulació
d'accions individuals inconnexes.
- Sostenim un feminisme que té davant de sí el repte de
reivindicar els valors humans afectius minusvalorats com a
femenins, socialitzant-ho-s per al conjunt de la humanitat front
a l'agressivitat autoritària masclista i patriarcal.
- Donem suport als moviments per l'alliberament sexual com a
palanques per alliberar el potencial socialitzador del sexe,
promovent la realització social de l'individu i reivindicant el
valor de la comunicació humana tant front al fetitxisme
mercantilista del sexe com front a la seua repressió puritana i
homofòbica.
- Promovem la solidaritat internacionalista amb tots els
pobles en lluita contra l’imperialisme i qualsevol mena
d’opressió .
- Advoquem per que els moviments d'emancipació nacional
realitzen el seu potencial alliberador de manera
que la seua reivindicació d'autodeterminació s'oriente a la
lliure inserció dels seus pobles en una humanitat pacífica
sense exèrcits ni fronteres.
Aquests són els objectius i les tasques que té davant de sí
el PCE, el nostre partit, com un instrument d'acció política de
l'esquerra alternativa i impulsor d'un procés de confluència de
la mateixa. Un partit organitzat sobre la base d'un federalisme
democràtic, els membres del qual reflexionen i debaten
lliurement i actuen units en tots els àmbits i a tots els nivells
de la societat, dins de diversos moviments polítics i socials,
fixant autònomament les seues posicions en cadascú d'ells, i
inequívocament compromés en l'àmbit de l'Estat Espanyol amb
l'alternativa política que representa Izquierda Unida.
El PCPV formula les seues propostes per a l'esquerra
valenciana dins d'aquest marc, atenent a les condicions
específiques del País Valencià i a les seues relacions amb els
demés pobles d'Espanya i del món.
Aquestes propostes no són ni pretenen ser alternatives
programàtiques detallades, que correspon elaborar en altres
instàncies, sinó línies estratègiques per a l'actuació política,
social i cultural en l'àmbit del País Valencià.
EL CONTEXT DE LA NOSTRA ACTUACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ
1.- La situació internacional ha evolucionat de forma
significativa des de la celebració de l'anterior Congrés. Després
de l'afonament dels règims de Socialisme Burocràtic d'Estat a
l'Est d'Europa, han continuant incrementant-se els desequilibris
entre un Centre ric i desenvolupat però plé de contradiccions i
una Perifèria pobre i explotada, amb tot un seguit de guerres
locals, que estan frustrant la possibilitat de que el fi de
l'anomenada "guerra freda" donara lloc a un món en pau.
L'hegemonia política i militar i sobre la informació dels
EE.UU., i el domini econòmic mundial del sistema capitalista,
estan servint de base per a una forta ofensiva ideològica
neoliberal. Amb l'espantall de l'Estat mínim es volen desmuntar
els sistemes de regulació socioeconòmica mentre es mantenen i
reforcen els mecanismes de repressió política. Així, unint
desinformació alienadora i lleis repressives es vol imposar el
competitivisme individualista i ventejar els trets de solidaritat
que han estat vinculats als ideals socialistes. Quan els límits
ecològics al creixement i la mundialització del sistema
capitalista han portant a l'esgotament del Estado de Bienestar,
modelo político que fue fruto del pacto de la socialdemocracia
con el capital per als països del Centre, els adalils del
neoliberalisme volen reintroduir la llei del més fort com a sant
i senya de la seudollibertat del mercat capitalista. Creixentment
exhaurits els recursos naturals de la Perifèria, les
multinacionals capitalistes volen assentar la recuperació de la
taxa de beneficis en la sobreexplotació dels treballadors de tot
el món.
Aquesta política genera les bases objectives per a
l'exacerbació dels conflictes, la diàspora migratòria i la
marginació i pauperització d'amplis sectors de la humanitat. Però
al mateix temps estimulen diverses formes de resposta popular
contra eixa política. L'alçament zapatista en Mèxic, els
moviments vaguístics a França i Bèlgica, l'increment del vot
anticapitalista en Rússia (amb el gran augment de vots
concretitzats en el PCFR) i la resistència al neoliberal
"Contracte per Amèrica" als mateixos EE.UU. en són algunes
mostres. Aiximateix, el model neoliberal de Maastricht ha anat a
poc a poc perdent suports, passant en el parlament Europeu d’un
suport del 70% dels diputats i diputades en el 92, a un 62% en
maig del passat any i quedant poc després de la CIG de Turín
d’aquest any en un 58%. Demostrant-se que les polítiques de
convergència tal como les planteja el neoliberalisme van fent
créixer la desconfiança.
També hem de tenir en compte que la política neoliberal de
traslladar cada vegada més branques de la industria dels països
desenvolupats als països en vies de desenvolupament amb la
finalitat de recuperar la seua taxa de creixement, pot comportar,
alhora que l’atur i la precarietat de la classe obrera i tots els
treballadors del centre, l’augment de consciència de classe en
els treballadors de la perifèria i amb això la seua capacitat
d’organització i de lluita.
En aquestes condicions, el desenvolupament de les diverses
formes de comunicació, col_laboració i solidaritat internacional
entre els moviments populars, anticapitalistes i antiautoritaris
de tot el món és una necessitat urgent. I l'acció política per la
pau i la solidaritat és encara més u dels eixos estratègics dels
programes de l'esquerra transformadora.
2.- Les condicions creades en Europa pel capitalisme, amb
l’estreta col laboració de governs, partits, sindicats, etc., de
les òrbites socialdemòcrata i social-liberal, i que han suposat,
en la majoria de països, avances i/o victòries de la dreta,
s’estan plasmant també en Espanya, donant com a resultat la
victòria recente del PP en tots els àmbits institucionals (Estat,
CC. AA. i municipis).
El model de "convergència" neoliberal d'Europa dissenyat en
Maastricht, basat en el progressiu desmuntatge dels sistemes
públics de protecció social i regulació laboral en nom de la
sacralització del mercat, ha tingut aquests darrers anys en els
governs del PSOE als seus principals adalils en Espanya. Així, la
pràctica de polítiques de dreta en nom de l'esquerra ha conduït
al desarmament ideològic d'amplis sectors populars, creant
condicions per a que, quan la corrupció i el terrorisme d'Estat
han precipitat el desprestigi dels governants del PSOE, la dreta
palesa i acrescuda del PP es llence a prendre el relleu. Així
mateix, el deteriorament dels serveis públics legat pel PSOE
facilita l’actuació privatitzadora del PP. D'aquesta manera s'han
fet realitat les prediccions del nostre anterior Congrés sobre el
perill de creixement de les forces de la dreta en Espanya.
Culminada la dretanització de la política econòmica del PSOE, el
seu relleu pel PP donarà pas, si no ho impedim, a estendre la
dretanització a altres àmbits de la vida social.
Davant d'aquesta situació, és especialment notòria la
necessitat d'articulació del treball institucional amb els
moviments socials i de combinar la lluita sense treva en el
terreny de les idees amb l'impuls d'un ampli moviment cívic pels
drets socials i les llibertats civils, amb la participació d'un
sindicalisme de classe fort, democràtic, pluralista,
reivindicatiu i sociopolític, com a condició per a la defensa
dels interessos de la classe treballadora i per a l'assoliment de
l'hegemonia de l'esquerra, construint l'alternativa des de la
recuperació i regeneració de sectors socials i organitzacions que
han patit la seua degradació aquests darrers anys i
l'eixamplament a nous sectors emergents o marginats.
Els comunistes valencians hem d'apostar per impulsar de
forma decidida el treball de base d'Esquerra Unida i l'adscripció
a la mateixa, avui clarament insuficient si la comparem amb el
recolzament electoral de què gaudeix. La militància del PCPV ha
de tornar a ser el ferment d'estructuració social que va ser
durant el final del franquisme i la transició a la democràcia.
Potenciant el caràcter transformador i alternatiu d'aquests
moviments socials a la vegada que es respecta de forma
escrupulosa la seua democràcia interna. Desenrotllant la
mobilització social i lluitant per integrar aquestes mobi-
litzacions dins un projecte general alternatiu i emancipador de
transformació social, que supere el domini ideològic del
«pensament únic« i el substituesca per un pensament lliure basat
en els valors de la solidaritat, el respecte al medi ambient i el
desenvolupament de les llibertats individuals i col_lectives, a
partir de la síntesi del marxisme amb altres aportacions
emancipatòries.
3.- En la taula I es poden veure els resultats de les
eleccions que han tingut lloc al País Valencià amb els seus
resultats per circumscripcions provincials d'Esquerra Unida
TAULA I: RESULTATS ELECTORALS AL PAÍS VALENCIÀ
C. ELECTORAL AUT-91 LEG-93 EUR-94 AUT-95 LEG-96
ALACANT (%) 7’38 10’26 13’7 11’06 10’63
Vots 45775 80339 85852 81970 88565
CASTELLÓ (%) 4’84 7’05 9’2 8’26 7’61
Vots 11973 20250 21448 22960 22947
VALENCIÀ (%) 8’34 11’42 15’1 12’69 12’08
Vots 93461 156340 168137 166676 173939
PAÍS VALENCIÀ(%)7’61 10’53 14’ 11’65 11’08
Vots 151209 256929 275437 271606 285451
Abstenció(%)18’2 17’45 34’3 24’2 17’88
Com es pot veure en la taula els resultats obtinguts
a nivell electoral, des del passat sisè congrés del PCPV
celebrat en 1992, indiquen un creixement substancial en el
recolzament electoral d'Esquerra Unida des de les últimes
eleccions celebrades en el 1991. Com a elements fonamen-
tals a destacar:
a) Un creixement en número de vots entre les
autonòmiques de 1991 i 1995 d'uns 120.000 vots que
representa un augment en xifres absolutes del 79’6 % a
nivell de País Valencià. A destacar els bons resultats
obtinguts en les eleccions europees que no foren superats
en les autonòmiques del 95 en valors absoluts malgrat una
participació de 10 punys més elevada.
b) A nivell d'eleccions legislatives el creixement
entre 1993 i 1996 ha estat de 28522 vots que representa un
11’1%.
c) Una tendència a perdre esperança de vot a mesura
que s'apropen les eleccions (si exceptuem les eleccions
europees de 1994), fet que sembla indicar que el nostre
treball electoral es realitza dia rera dia i no
precisament en campanya electoral.
En tot aquest procés entre congressos els comunistes
valencians hem aportat a EUPV les nostres idees i el nostre
treball i capacitat organitzativa. Defensant sempre els trets que
creguem han de caracteritzar a EUPV: El seu caràcter de moviment
polític i social més enllà de la forma clàssica de partit, el seu
caràcter plural i de democràcia de base. Hem treballat en els
processos de confecció de llistes seguint els mecanismes
estatutaris d'EUPV: A vegades mitjançant llistes unitàries i
altres, les més, emprant la forma de llistes alternatives. En
qualsevol cas, hem defensat durant les campanyes electorals la
unitat del missatge d'EUPV. De la mateixa manera, haurem de
proposar mesures d’incompatibilitat, rotativitat i limitació en
els períodes d’exercici per a tots els càrrecs públics, orgànics
i treballs institucionals designats per EUPV, tant en EUPV, com
en el si del PCPV.
Cal reconèixer que en aquest procés les nostres
deficiències han suposat una dispersió del treball que amb
freqüència s’ha mostrat descoordinat, ambigu i reduït a
una obsessiva cerca de majories en EUPV. La
cristal lització en EUPV d’una dualitat enquistada ha
suposat la reducció de la democràcia de base i l’increment
dels mecanismes burocràtics de la direcció d’EUPV. A causa
d’això, EUPV ha centrat la seua activitat política en
aspectes endògens enmig d’un marc de diferències
polítiques importants. Una tasca immediata del PCPV es
desenvolupar el discurs emancipador d’EUPV des d’una
actuació política concorde amb el projecto federal que
EUPV comparteix
Les eleccions autonòmiques i municipals de 1995 han
suposat un canvi de govern en la Generalitat Valenciana i
en molts dels grans ajuntaments del País Valencià. L'ona
de fons de canvi de la situació política que va començar-
se a manifestar en 1991 quan els ajuntaments de València,
Castelló i després Benidorm passaren a mans dels partits
palesament de dreta (Partit Popular i Unió Valenciana),
que posteriorment es va manifestar ja clarament amb el
triomf del PP a les eleccions europees, va consolidar-se
el 28 de maig de 1995 donant el poder a eixes forces de
dreta, anunciant el final d'una època, l'època dels
governs felipistes, que ha durat des del triomf del PSOE
en 1982 per majoria absoluta.
Haurem de defensar amb total nitidesa les llibertats
nacionals del nostre país que la coalició PP-UV estan
retardant dia rera dia especialment en tot allò que
representa la defensa de la unitat de la llengua i la
lluita per la seua normalització, qüestions en les que els
governs majoritaris del PSPV-PSOE han tingut una actuació
notòriament inconseqüent. Una de les tasques a nivell
polític que caldrà afrontar serà defensar i desenvolupar
el caràcter públic dels grans serveis bàsics: la sanitat,
l'educació i les prestacions socials. Les línies avançades
fins ara en els pressupostos de la Generalitat de 1996 van
en el camí de la privatització gradual d'aquests serveis.
El mapa escolar, l'actitud davant les escoles infantils,
la renúncia a ampliar la xarxa d'hospitals comarcals etc.,
són indicadors més que suficients que assenyalen la
necessària confrontació entre les nostres posicions i les
mantingudes pel govern actual PP-UV. Davant d’això, la
difusió de les nostres alternatives és necessària per a
contrarestar l’actual ofensiva de la dreta.
La situació sociolaboral del País Valencià mostra
clars motius d'alarma. El nivell d'atur segons l'Enquesta
de Població Activa va ser el tercer trimestre del 95 del
22’63% al País Valencià (unes 372.000 persones). Nivell
què és superior a la mitjana estatal i està creixent res-
pecte a aquesta mitjana durant els últims anys. A destacar
que la taxa d'atur és més del doble de la Unió Europea (en
1993 el PV té el 22’8% d'atur mentre que la UE el 10’4%).
A aquest respecte, cabria destacar que els col lectius que
més pateixen l’atur son els més desfavorits, així, el
nivell d’atur entre els minusvàlids és molt superior al
50%, seguit per altres sectors com dones, joves, persones
majors, aturats de llarga duració, col lectius ètnics
minoritaris, que a poc a poc van quedant marginats del
mercat de treball i per tant, marginats socialment. Pel
que fa a la precarietat en els contractes laborals, el
País Valencià tenia en el tercer trimestre de 1994 el
37.15% de contractes temporals. La temporalitat en la
contractació és molt més acusada entre les dones on arriba
prop del 46% respecte al total de contractacions. Cal
afegir que les centrals sindicals avaluaven el primer de
maig de 1995 la precarietat en el treball en el nostre
país per damunt del 42%. Íntimament relacionat amb aquest
tema està el problema de la sinistralitat laboral. El País
Valencià continua situant-se en els primers llocs en quant
a sinistres laborals. Amb una incidència de 71.9 accidents
per cada 1000 assalariats, ocupa el quart lloc després
d'Astúries, Múrcia i Balears. I això en un país com
Espanya que ocupa també el trist rècord de ser la campiona
de la Unió Europea en quant a sinistres laborals
(1.000.000 en l’any 95, dels que 1.356 han estat mortals).
Aquestes esgarrifants dades ens han de fer arribar a la
conclusió que allí on estem (empreses, sindicats,
institucions, etc.), els comunistes hem de defensar la
salut i la vida dels treballadors i treballadores per
damunt de qualsevulla altra qüestió laboral.
Aquestes succintes dades posen de manifest que els
gravíssims problemes socials d'Espanya i del País Valencià
(atur, precarietat en la contractació i manca de seguretat
en el treball) fan de l'Estat Espanyol el pitjor de tots
els de la Comunitat Europea inclosos aquells menys desen-
volupats que nosaltres com Grècia, Portugal o Irlanda. Els
problemes són encara més acusats a nivell de País Valencià
ja que patim més aquestes lacres socials que la resta de
ciutadans espanyols. S'ha optat per un capitalisme de mà
d'obra barata i tercermundista que impedeix en la pràctica
qualsevol qualificació professional i contribueix a
col_lapsar la demanda interna. I s'ha sofert des de
desmantellaments, com va ser el cas dels Forns Alts de
Sagunt fins a crisis continues en els sectors del tèxtil,
fusta, calcer, joguina, alumini, etc.
Per als comunistes valencians, que considerem la
centralitat del món del treball com quelcom consubstancial
al marxisme i a la nostra praxi política, cal donar un gir
copernicà a la política, contrària als interessos del
conjunt dels treballadors, duta durant els últims anys en
temes econòmics i socials que hauran d'anar acompanyats
per canvis semblants a nivell estatal. A destacar entre
ells: regeneració del teixit industrial, combatre la
precarietat afavorint així la qualificació professional i
el desenvolupament tecnològic, posar en marxa mecanismes
de repartiment del temps de treball, avançar cap a una
economia ecològicament sostenible.
El País Valencià és un dels llocs d'Espanya on s'han
produït gran quantitat de mobilitzacions socials relacio-
nades directament amb temes mediambientals. Cal recordar
la defensa de la Devesa del Saler, les lluites ciutadanes
per aconseguir un llit del Túria verd, la lluita contra la
Central Nuclear de Cofrents, la revolta de la Serrania
contra l'intent d'ubicar un magatzem de parallamps
radioactius en Domenyo, les mobilitzacions desenvolupades
contra els projectes d'ubicar incineradores en la comarca
de l'Horta o en la Foia de Bunyol, els problemes dels
abocadors de residus sòlids de Basseta Blanca, de Llombai,
de Torremendo (Oriola) i el recent de la Serra Calderona
i Villena i les lluites i mobilitzacions desenvolupades
per a salvar el riu Segura de la contaminació, sense
oblidar l'emblemàtic conflicte de l'autovia N-III al seu
pas per les Gorges del riu Cabriel.
La situació del País Valencià a nivell ecològic
respon al paràmetres generals d'un model de
desenvolupament clarament insostenible: Elevat nivell de
consum d'energies fòssils, consum creixent de matèries
primes i acumulació de residus de tot tipus, producció
d'energia nuclear i de residus radioactius, elevat impacte
de les infrastructures de transport sobre el medi ambient.
A aquests aspectes generals poden afegir-se altres
d'específics del País Valencià: Problema de l'aigua amb
unes pautes de consum totalment desproporcionades amb els
recursos hídrics del nostre país i manca de reutilització,
un problema de desforestació molt greu després dels
incendis catastròfics viscuts els últims anys amb greus
problemes de desertització com a conseqüència de l'ante-
rior, desaparició progressiva de les zones humides,
nivells de contaminació acústica dels més elevats d'Euro-
pa, greus problemes amb els residus sòlids etc.
Tots aquests problemes ens obliguen a avançar
decididament cap a un País Valencià sostenible tant a
nivell ecològic com a nivell social: una societat de plena
ocupació en un país habitable. Això vol dir deixar a les
generacions futures de valencianes i valencians un medi
natural on puguen desenvolupar-se i del qual puguen gaudir
en unes condicions semblants a les nostres o millors. I
vol dir a la vegada que totes les persones que viuen i
treballen al País Valencià gaudisquen d'unes condicions de
vida dignes que el permeta desenrotllar-se lliurement.
Parlar de sostenibilitat ecològica significa parlar
de solidaritat intergeneracional. Significa tancar la
central nuclear per a que els seus residus no contaminen
durant milers d'anys. Vol dir iniciar el camí cap a fonts
d'energia renovables que no esgoten recursos naturals
limitats com és el carbó o el petroli ni modifique,
mitjançant l'efecte hivernacle, el clima. Vol dir
regenerar urgentment la capa verda de bosc del nostre país
per a evitar la desertització i mantenir els recursos
hídrics. Significa posar límit a la urbanització desen-
frenada de les costes valencianes respectant els pocs
espais verges que resten. Vol dir eliminar els abocadors
incontrolats i reduir els controlats mitjançant la
reutilització i el reciclatge. Solucionar els problemes
d’aigua d’algunes comarques mitjançant la utilització
d’aigües depurades, polítiques d’estalvi i una utilització
sostenible dels recursos hidrològics del nostre país. En
definitiva, suposa introduir canvis revolucionaris en tots
els aspectes de l'economia i els comportaments individuals
i col_lectius de les valencianes i els valencians.
LA INSERCIÓ FEDERAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Lluny de qualsevol aïllacionisme, la nostra opció
federal suposa impulsar la lliure col.laboració des del
País Valencià amb els demés pobles, a partir de les
relacions existents amb ells, en els terrenys cultural,
polític i econòmic, entenent que és a través d'aquestes
relacions com es desenvolupa la identitat del País
Valencià.
Així, el desenvolupament cultural del País Valencià
exigeix enfortir les seues relacions amb el conjunt de
pobles amb els quals comparteix una llengua pròpia com a
vehicle d'una cultura comuna: els països i pobles de
llengua catalana, als que podem referir-nos de forma
abreujada com a Països Catalans.
Igualment, el País Valencià està sotmés amb el
conjunt dels pobles d'Espanya a un mateix Estat, i per
tant a unes determinades relacions polítiques de dominació
de classe, i ha compartit amb ells la lluita per la
democràcia.
I el País Valencià desenvolupa primordialment la
seua activitat econòmica en el marc capitalista de la Unió
Europea, sense perjudici de la seua obertura a les
relacions culturals i econòmiques en la conca
mediterrània i amb la resta del món.
Aquests marcs de relació no hi ha que considerar-los
de forma estàtica i tancada: per a molts valencians i
valencianes, els elements cultural-nacionals comuns
constitueixen un embrió d'una àrea nacionalitària
compartida amb Catalunya, les Illes Balears i altres
pobles; les relacions econòmiques abasten més enllà de la
Unió Europea (dins del sistema capitalista mundial) i el
desenvolupament polític d'aquesta apunta a un marc de
relacions polítiques més ampli que l'Estat Espanyol; i el
coneixement del castellà, que històricament ha estat natiu
en unes comarques del País Valencià i imposat en unes
altres a través d'un procés de substitució lingüística,
resulta avui una eina de comunicació cultural no sols dins
de l'Estat Espanyol sinó també amb altres pobles del món.
En tot cas, caldrà treballar per un País Valencià que des
de la seua pròpia identitat s'òbriga al conjunt de la
humanitat, destriant el que són vies de col.laboració que
cal desenvolupar i el que són relacions de dominació que
cal superar
Per això, el model lingüístic que proposem per a l'Estat
Espanyol ha d'implicar l'absoluta igualtat de drets de les
diverses llengües que s'hi parlen, sense que cap d'aquestes tinga
una posició dominant ni legalment privilegiada. Un modelo que
garantisca a qualsevol ciutadà de l’Estat el dret a dirigir-se a
qualsevol instància administrativa en la seua llengua de origen
(castellà, català, euskera, galaic). Assumint aquest model a
nivell intern i proposant-lo per a EUPV.
Així mateix, el PCPV es compromet a lluitar per aturar i
invertir el procés de substitució lingüística a que es troba
sotmesa la llengua pròpia del poble valencià, i col.laborar en la
seua normalització, és a dir, en la recuperació de totes les
seues funcions i àmbits d'ús públic i privat com a primera
llengua dins del seu territori històric, i proposarà les mesures
legals que calguen per assolir aquest objectiu. Igualment,
potenciarem en les comarques castellano-parlants el patrimoni
cultural immers en aquest idioma.
Però el País Valencià s'insereix en la humanitat a
través de tot un seguit de mediacions articulades,
d'àmbits per a la transformació social.
Així, ens considerem part de l'esquerra dels Països
Catalans, amb el conjunt de la qual volem tindre relacions
estables de cooperació, en tant que compartim un projecte
de redreçament cultural dels nostres pobles a partir de la
llengua que ens es comuna, projecte per al qual
reivindiquem que també al País Valencià la nostra parla
pròpia, el valencià, siga reconeguda oficialment com a un
conjunt de variants de la llengua catalana.
Ens considerem part de l'esquerra d'Espanya, àmbit
en el qual compartim dins del PCE i Izquierda Unida el seu
projecte d'Estat Federal, com a projecte de unió solidària
entre els seus pobles recolzat en la seua lliure
autodeterminació, per tal com solament el reconeixement
del dret a la separació possibilita la lliure unió que
propugnem. Un projecte basat en la solidaritat social i
econòmica i en relacions d'igualtat entre les diferents
llengües i cultures dels seus pobles, un Estat Federal en
el qual el català ha de ser una llengua tan oficial com
qualsevol altra.
Ens considerem part de l'esquerra d'Europa, de dins
i de fora de la Unió Europea; una Europa que volem que
siga dels pobles, i en la que el nostre poble volem que
participe amb la seua llengua i cultura en condicions
d'igualtat amb qualsevol altre. Una esquerra europea en la
que volem articular-nos per treballar per la construcció
solidària d'Europa, desenvolupant mecanismes col.lectius
de decisió i actuant conjuntament tant en les institucions
europees com en els moviments socials, entenent que
moviments com el sindical, ecologista o pacifista han
d'articular-se inexcusablement en l'àmbit europeu front a
la rapinya capitalista, constituint components fonamentals
de l’alternativa global a la mateixa que hem de promoure.
Ens considerem part de l'esquerra mediterrània, amb
la que hem de maldar conjuntament contra tota mena de
racisme, contra la contaminació ecològica i militar d'un
mar que hauria d'unir-nos i no separar-nos, i per un
desenvolupament sostenible i equilibrat de les seues
diferents riberes.
I per damunt de tot ens considerem part de
l'esquerra mundial, impulsant la solidaritat dels
treballadors i els pobles explotats, oprimits o marginats
front al capitalisme i a qualsevol forma d'imperialisme.
La nostra proposta política per al País Valencià és
la seua inserció federal en la humanitat des de la seua
llibertat, sense tancar-se en marcs predeterminats. Així
doncs, el nostre projecte federal no és solament un
projecte de transformació de l'Estat Espanyol, sinó un
projecte de relació amb els demés pobles que hi viuen, amb
els demés pobles de parla catalana, pertanyents o no a
l'actual Estat Espanyol, i amb els demés pobles europeus,
pertanyents o no a l'actual Comunitat Europea. Així
mateix, entenem la federalitat com una forma d'organitzar
la convivència entre els valencians respectant la
pluralitat de les seues comarques.
Partint de la nostra realitat com a País Valencià,
propugnarem una política de recuperació lingüística de les
comarques valencianoparlants fins assolir que siga el
català la primera llengua, i elaborarem les propostes
necessàries per aconseguir que, progressivament, el català
es convertisca en la segona llengua en les comarques de
parla castellana. Així mateix, la recuperació i
potenciació de cadascuna de les diverses formes
d'expressió cultural del País Valencià serà tasca
prioritària, a partir del respecte de la seua pluralitat
nacional.
A nivell socio-econòmic, lluitarem per canviar
l'estat actual que divideix al País Valencià en comarques
pobres i riques. La nostra política tendirà a repartir i
descentralitzar les àrees de creixement i desenvolupament
per tal de superar els desequilibres existents. Haurà de
ser l'Administració Pública la que, des de les seues
actuacions, exercisca de motor econòmic per eliminar les
desigualtats territorials i socials del País Valencià.
Som conscients de que l'àmbit polític estatal en el
qual es movem actualment és el de l'Estat Espanyol, raó
per la qual la seua federalització, desenvolupant i
modificant la Constitució, és una condició imprescindible
per a qualsevol exercici del dret a l'autodeterminació del
País Valencià. Però al mateix temps entenem que el procés
de construcció europea ha de relativitzar les fronteres
estatals, facilitant una major flexibilitat en les
relacions entre els pobles europeus, així com entre els
pobles de l’àrea mediterrània, que tenen lligams culturals
amb el nostre. Per açò, el nostre projecte polític des del
País Valencià ha de contemplar diferents àmbits
d'articulació
Però la nostra proposta política per a l'àrea
lingüística catalana i per a Europa no és la construcció
de nous Estats, sinó la superació dels entrebancs que els
actuals Estats suposen per a la lliure col.laboració entre
els seus pobles.
Així, des de la nostra posició comunista volem
connectar amb l'europeisme i el nacionalisme d'esquerres,
cap a un futur en el que havent-se superat el capitalisme
i l'imperialisme la relació entre els pobles no es base en
la força, sinó en la lliure col.laboració des de la pròpia
identitat cultural de tots ells.
PERSPECTIVA UNITÀRIA DE L'ESQUERRA VALENCIANA
Els comunistes apostàrem ja fa anys per una política
que articulara de forma unitària els esforços dels sectors
progressistes que formen majoritàriament el cos social del
País Valencià amb la finalitat d'aconseguir un
desenvolupament del conjunt de la societat valenciana en
què vivim i treballem que siga major i més harmoniós tant
a nivell de relacions solidàries entre les persones com
d'aquestes amb el medi natural del nostre país.
Des d'aquesta perspectiva plantegem el nostre
treball i les nostres propostes en Esquerra Unida. Dintre
del marc d'allò que ja fa anys anomenarem política de
convergència i que els comunistes hem contribuït
decisivament a desenvolupar mitjançant el procés de
construcció i desenvolupament d'EUPV i del qual ens sentim
orgullosos.
El procés de convergència iniciat en Esquerra Unida
va ampliar-se en les passades eleccions autonòmiques i
municipals amb la incorporació, sota la forma de coalició
electoral, del Verds i dels Nacionalistes d'Esquerra.
Malgrat el petit pas enrera que ha suposat en les
relacions amb els Verds no anar en coalició a les
eleccions generals, cal saludar com un pas endavant aquest
procés de coalició. Procés que nosaltres apostem per a què
continue intensificant-se entre Esquerra Unida i ambdues
formacions polítiques des del respecte escrupulós a la
seua personalitat política i als seus trets característics
com a partits polítics. El PCPV aposta por una major
implicació en el treball quotidià en EU d’aquestes
formacions polítiques, que desitja finalitze en la seua
incorporació organitzativa respectant sempre els ritmes i
processos de cadascú d’ells, superant així l’etapa
merament electoral. En aquesta mateixa línia apostem
perquè es faça realitat en futures convocatòries
electorals una convergència més àmplia com casi es va
aconseguir amb el PCPE i altres organitzacions polítiques.
Esquerra Unida ha viscut en els últims temps i es
previsible que continue i s'intensifique en el futur, un
procés d'incorporació de persones procedents de l'òrbita
del PSOE. Freqüentment aquestes incorporacions han vingut
de la mà del PASOC i, en menor mesura, de IR. El PCPV vol
saludar la incorporació d'aquestes persones desenganyades
de les pràctiques polítiques que s'han vingut
desenvolupant durant els últims anys pel PSPV-PSOE i els
que es puguen incorporar en un futur, sempre que no ho
facen per interessos oportunistes sinó per motivacions
reals de transformació de la societat valenciana. Així
mateix, el PCPV ha d’esforçar-se en continuar atraent cap
a EU a altres formacions, grups o persones les bases
ideològiques de les quals s’assenten en la superació del
capitalisme a través del marxisme revolucionari o d’altres
plantejaments alternatius.
Els comunistes valencians apostem per mantenir obert
el procés de convergència en Esquerra Unida sense
renunciar als elements fonamentals d'esquerra valenciana i
alternativa que ens caracteritzen. Mantenint allò que
dèiem en el sisè Congrés del PCPV: "Amb la clara convicció
de poder portar endavant posicions socials, polítiques i
culturals que donen resposta a les peticions dels sectors
més dinàmics de la societat, ajustades als principis ètics
de l'esquerra i a les necessitats dels treballadors i les
treballadores, és a dir, l'articulació d'un projecte dife-
renciat i superador del practicat pel PSOE."
Entre els elements de definició i caracterització
del nostre projecte unitari, cal destacar per la seua
importància els següents:
a) La recerca d'un desenvolupament econòmic del País
Valencià que d'una banda puga satisfer les aspiracions del
moviment obrer i camperol del nostre país d'un treball i
uns serveis públics estables i de qualitat i, d'altra
banda, que incorpore de forma decidida la recuperació,
l'estalvi i la protecció mediambiental dins el marc
general d'un desenvolupament sostenible ecològicament.
b) La defensa del valencianisme polític i dels drets
nacionals del País Valencià treballant decididament per la
vertebració i la construcció del nostre país com un dels
trets característics del qualsevol proposta que es vulga
fer des de l'esquerra.
c) La defensa del feminisme i dels valors de la
feminitat, la quotidianeitat i el temps de les dones sent
conscients que cap projecte alliberador podrà construir-se
perpetuant l'actual situació de relegació i marginació de
la meitat de la població valenciana.
d) La lluita pacifista i antimilitarista és una important
aportació a la superació d’un sistema injust. Les polítiques
progressistes en el País Valencià no poden ignorar aquest
component de pes en la configuració de l’aposta per al futur.
e) La solidaritat amb tots els pobles explotats o oprimits
pels grans capitals i les institucions militaristes de qualsevol
tipus d’imperialisme.