se puede acceder también al texto en castellano

PROPOSTA DEL PCPV PER A L'ESQUERRA VALENCIANA
	PRÒLEG

	El PCE, al seu XIV Congrés, ha aprovat un "MANIFEST DEL PCE 
PER A L'ESQUERRA" al qual es conclou:
	La nostra finalitat com a comunistes és una humanitat 
pacífica i solidària, en harmonia amb sí mateixa i amb la natura, 
sense classes i sense Estats.
	Plantegem com a objectiu de l'esquerra per a Europa un 
socialisme a través de l'autogestió individual i col·lectiva i 
de la propietat social dels mitjans de producció col·lectius com 
a base per a una planificació democràtica.
	Proposar com alternativa progressista a l'Estat Espanyol una 
democràcia política i social, basada en una república federal 
amb una perspectiva solidària per damunt de fronteres i que 
garantisca el dret a l'autodeterminació de tots els seus pobles.
	Que per a la consecució d'aquests objectius és necessària 
una organització revolucionària que utilitze mètodes d'anàlisi 
científics i que fomente el debat sobre els processos de 
transformació social, impulse moviments socials emancipatoris per 
a la construcció de l’alternativa global al sistema capitalista i 
promoga en cada àmbit una àmplia unitat del conjunt de les forces 
progressistes i obreres.

	La nostra perspectiva socialitzadora ha de ser a un temps 
anticapitalista i antiautoritària, fonent les tradicions 
comunista i llibertària amb les aportacions dels moviments 
actuals en una nova síntesi emancipatòria:
-	Defensem que un moviment polític d'esquerres (com Esquerra 
Unida) treballe per la socialització de l'Estat, dissolent-ho en 
la societat a través d'un procés de federalització i del control 
i la revocabilitat de tots els càrrecs públics, des dels 
ajuntaments al cap de l'Estat.
-	Propugnem que el sindicalisme, com a organització 
sociopolítica dels treballadors i treballadores, supere en la 
seua dinàmica reivindicativa tant les fronteres del Mercat 
(compravenda de la força de treball) com la tutela de l'Estat, 
donant suport al cooperativisme i treballant per una 
democratització autogestionària de l'empresa que socialitze la 
presa de decisions posant la seua planificació interna en 
harmonia amb els interessos ecològics del conjunt de la 
humanitat.
-	Impulsem un pacifisme que apunte a alliberar a la humanitat 
del militarisme, superant la utilització de mètodes coactius per 
al tractament de les contradiccions entre els pobles i permetent 
així la socialització de la humanitat en llibertat.
-	Treballem per fondre l'ecologisme i el comunisme en un 
projecte que rebutge tant el malbaratament contaminador basat en 
la seudollibertat del mercat com el suposat paper salvador de 
l'Estat: els instruments coactius de l'Estat, l'armament i la 
guerra, són elements i instruments contaminadors de primer ordre 
com les centrals nuclears i les incineradores; la nostra 
alternativa ha de ser la societat conscientment i pacífica 
organitzada per evitar els efectes destructius de l'acumulació 
d'accions individuals inconnexes.
-	Sostenim un feminisme que té davant de sí el repte de 
reivindicar els valors humans afectius minusvalorats com a 
femenins, socialitzant-ho-s per al conjunt de la humanitat front 
a l'agressivitat autoritària masclista i patriarcal.
-	Donem suport als moviments per l'alliberament sexual com a 
palanques per alliberar el potencial socialitzador del sexe, 
promovent la realització social de l'individu i reivindicant el 
valor de la comunicació humana tant front al fetitxisme 
mercantilista del sexe com front a la seua repressió puritana i 
homofòbica.
- 	Promovem la solidaritat internacionalista amb tots els 
pobles en lluita contra l’imperialisme i qualsevol mena 
d’opressió .
-	Advoquem per que els moviments d'emancipació nacional 
realitzen el seu potencial alliberador de manera
que la seua reivindicació d'autodeterminació s'oriente a la 
lliure inserció dels seus pobles en una humanitat pacífica
sense exèrcits ni fronteres.
	Aquests són els objectius i les tasques que té davant de sí 
el PCE, el nostre partit, com un instrument d'acció política de 
l'esquerra alternativa i impulsor d'un procés de confluència de 
la mateixa. Un partit organitzat sobre la base d'un federalisme 
democràtic, els membres del qual reflexionen i debaten 
lliurement i actuen units en tots els àmbits i a tots els nivells 
de la societat, dins de diversos moviments polítics i socials, 
fixant autònomament les seues posicions en cadascú d'ells, i 
inequívocament compromés en l'àmbit de l'Estat Espanyol amb 
l'alternativa política que representa Izquierda Unida.
	El PCPV formula les seues propostes per a l'esquerra 
valenciana dins d'aquest marc, atenent a les condicions 
específiques del País Valencià i a les seues relacions amb els 
demés pobles d'Espanya i del món.
	Aquestes propostes no són ni pretenen ser alternatives 
programàtiques detallades, que correspon elaborar en altres 
instàncies, sinó línies estratègiques per a l'actuació política, 
social i cultural en l'àmbit del País Valencià.



	EL CONTEXT DE LA NOSTRA ACTUACIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

	1.- La situació internacional ha evolucionat de forma 
significativa des de la celebració de l'anterior Congrés. Després 
de l'afonament dels règims de Socialisme Burocràtic d'Estat a 
l'Est d'Europa, han continuant incrementant-se els desequilibris 
entre un Centre ric i desenvolupat però plé de contradiccions i 
una Perifèria pobre i explotada, amb tot un seguit de guerres 
locals, que estan frustrant la possibilitat de que el fi de 
l'anomenada "guerra freda" donara lloc a un món en pau.
	L'hegemonia política i militar i sobre la informació dels 
EE.UU., i el domini econòmic mundial del sistema capitalista, 
estan servint de base per a una forta ofensiva ideològica 
neoliberal. Amb l'espantall de l'Estat mínim es volen desmuntar 
els sistemes de regulació socioeconòmica mentre es mantenen i 
reforcen els mecanismes de repressió política. Així, unint 
desinformació alienadora i lleis repressives es vol imposar el 
competitivisme individualista i ventejar els trets de solidaritat 
que han estat vinculats als ideals socialistes. Quan els límits 
ecològics al creixement i la mundialització del sistema 
capitalista han portant a l'esgotament del Estado de Bienestar, 
modelo político que fue fruto del pacto de la socialdemocracia 
con el capital per als països del Centre, els adalils del 
neoliberalisme volen reintroduir la llei del més fort com a sant 
i senya de la seudollibertat del mercat capitalista. Creixentment 
exhaurits els recursos naturals de la Perifèria, les 
multinacionals capitalistes volen assentar la recuperació de la 
taxa de beneficis en la sobreexplotació dels treballadors de tot 
el món.
	Aquesta política genera les bases objectives per a 
l'exacerbació dels conflictes, la diàspora migratòria i la 
marginació i pauperització d'amplis sectors de la humanitat. Però 
al mateix temps estimulen diverses formes de resposta popular 
contra eixa política. L'alçament zapatista en Mèxic, els 
moviments vaguístics a França i Bèlgica, l'increment del vot 
anticapitalista en Rússia (amb el gran augment de vots 
concretitzats en el PCFR) i la resistència al neoliberal 
"Contracte per Amèrica" als mateixos EE.UU. en són algunes 
mostres. Aiximateix, el model neoliberal de Maastricht ha anat a 
poc a poc perdent suports, passant en el parlament Europeu d’un 
suport del 70% dels diputats i diputades en el 92, a un 62% en 
maig del passat any i quedant poc després de la CIG de Turín 
d’aquest any en un 58%. Demostrant-se que les polítiques de 
convergència tal como les planteja el neoliberalisme van fent 
créixer la desconfiança.

	També hem de tenir en compte que la política neoliberal de 
traslladar cada vegada més branques de la industria dels països 
desenvolupats als països en vies de desenvolupament amb la 
finalitat de recuperar la seua taxa de creixement, pot comportar, 
alhora que l’atur i la precarietat de la classe obrera i tots els 
treballadors del centre, l’augment de consciència de classe en 
els treballadors de la perifèria i amb això la seua capacitat 
d’organització i de lluita.
	En aquestes condicions, el desenvolupament de les diverses 
formes de comunicació, col_laboració i solidaritat internacional 
entre els moviments populars, anticapitalistes i antiautoritaris 
de tot el món és una necessitat urgent. I l'acció política per la 
pau i la solidaritat és encara més u dels eixos estratègics dels 
programes de l'esquerra transformadora.


	2.- Les condicions creades en Europa pel capitalisme, amb 
l’estreta col laboració de governs, partits, sindicats, etc., de 
les òrbites socialdemòcrata i social-liberal, i que han suposat, 
en la majoria de països, avances i/o victòries de la dreta, 
s’estan plasmant també en Espanya, donant com a resultat la 
victòria recente del PP en tots els àmbits institucionals (Estat, 
CC. AA. i municipis).
	El model de "convergència" neoliberal d'Europa dissenyat en 
Maastricht, basat en el progressiu desmuntatge dels sistemes 
públics de protecció social i regulació laboral en nom de la 
sacralització del mercat, ha tingut aquests darrers anys en els 
governs del PSOE als seus principals adalils en Espanya. Així, la 
pràctica de polítiques de dreta en nom de l'esquerra ha conduït 
al desarmament ideològic d'amplis sectors populars, creant 
condicions per a que, quan la corrupció i el terrorisme d'Estat 
han precipitat el desprestigi dels governants del PSOE, la dreta 
palesa i acrescuda del PP es llence a prendre el relleu. Així 
mateix, el deteriorament dels serveis públics legat pel PSOE 
facilita l’actuació privatitzadora del PP. D'aquesta manera s'han 
fet realitat les prediccions del nostre anterior Congrés sobre el 
perill de creixement de les forces de la dreta en Espanya. 
Culminada la dretanització de la política econòmica del PSOE, el 
seu relleu pel PP donarà pas, si no ho impedim, a estendre la 
dretanització a altres àmbits de la vida social.
	Davant d'aquesta situació, és especialment notòria la 
necessitat d'articulació del treball institucional amb els 
moviments socials i de combinar la lluita sense treva en el 
terreny de les idees amb l'impuls d'un ampli moviment cívic pels 
drets socials i les llibertats civils, amb la participació d'un 
sindicalisme de classe fort, democràtic, pluralista, 
reivindicatiu i sociopolític, com a condició per a la defensa 
dels interessos de la classe treballadora i per a l'assoliment de 
l'hegemonia de l'esquerra, construint l'alternativa des de la 
recuperació i regeneració de sectors socials i organitzacions que 
han patit la seua degradació aquests darrers anys i 
l'eixamplament a nous sectors emergents o marginats.
	Els comunistes valencians hem d'apostar per impulsar de 
forma decidida el treball de base d'Esquerra Unida i l'adscripció 
a la mateixa, avui clarament insuficient si la comparem amb el 
recolzament electoral de què gaudeix. La militància del PCPV ha 
de tornar a ser el ferment d'estructuració social que va ser 
durant el final del franquisme i la transició a la democràcia. 
Potenciant el caràcter transformador i alternatiu d'aquests 
moviments socials a la vegada que es respecta de forma 
escrupulosa la seua democràcia interna. Desenrotllant la 
mobilització social i lluitant per integrar aquestes mobi-
litzacions dins un projecte general alternatiu i emancipador de 
transformació social, que supere el domini ideològic del 
«pensament únic« i el substituesca per un pensament lliure basat 
en els valors de la solidaritat, el respecte al medi ambient i el 
desenvolupament de les llibertats individuals i col_lectives, a 
partir de la síntesi del marxisme amb altres aportacions 
emancipatòries.


	3.- En la taula I es poden veure els resultats de les 
eleccions que han tingut lloc al País Valencià amb els seus 
resultats per circumscripcions provincials d'Esquerra Unida

TAULA I: RESULTATS ELECTORALS AL PAÍS VALENCIÀ

 C. ELECTORAL	AUT-91	LEG-93	EUR-94	AUT-95	LEG-96

ALACANT (%)	7’38	10’26	13’7	11’06	10’63
	 Vots	45775	80339	85852	81970	88565

CASTELLÓ (%)	4’84	7’05	9’2	8’26	7’61
	 Vots	11973	20250	21448	22960	22947

VALENCIÀ (%)	8’34	11’42	15’1	12’69	12’08
	 Vots	93461	156340	168137	166676	173939

PAÍS VALENCIÀ(%)7’61	10’53	14’	11’65	11’08
	 Vots	151209	256929	275437	271606	285451
    Abstenció(%)18’2	17’45	34’3	24’2	17’88


	Com es pot veure en la taula els resultats obtinguts 
a nivell electoral, des del passat sisè congrés del PCPV 
celebrat en 1992, indiquen un creixement substancial en el 
recolzament electoral d'Esquerra Unida des de les últimes 
eleccions celebrades en el 1991. Com a elements fonamen-
tals a destacar:
	a) Un creixement en número de vots entre les 
autonòmiques de 1991 i 1995 d'uns 120.000 vots que 
representa un augment en xifres absolutes del 79’6 % a 
nivell de País Valencià. A destacar els bons resultats 
obtinguts en les eleccions europees que no foren superats 
en les autonòmiques del 95 en valors absoluts malgrat una 
participació de 10 punys més elevada.
	b) A nivell d'eleccions legislatives el creixement 
entre 1993 i 1996 ha estat de 28522 vots que representa un 
11’1%.
	c) Una tendència a perdre esperança de vot a mesura 
que s'apropen les eleccions (si exceptuem les eleccions 
europees de 1994), fet que sembla indicar que el nostre 
treball electoral es realitza dia rera dia i no 
precisament en campanya electoral.

	En tot aquest procés entre congressos els comunistes 
valencians hem aportat a EUPV les nostres idees i el nostre 
treball i capacitat organitzativa. Defensant sempre els trets que 
creguem han de caracteritzar a EUPV: El seu caràcter de moviment 
polític i social més enllà de la forma clàssica de partit, el seu 
caràcter plural i de democràcia de base. Hem treballat en els 
processos de confecció de llistes seguint els mecanismes 
estatutaris d'EUPV: A vegades mitjançant llistes unitàries i 
altres, les més, emprant la forma de llistes alternatives. En 
qualsevol cas, hem defensat durant les campanyes electorals la 
unitat del missatge d'EUPV. De la mateixa manera, haurem de 
proposar mesures d’incompatibilitat, rotativitat i limitació en 
els períodes d’exercici per a tots els càrrecs públics, orgànics 
i treballs institucionals designats per EUPV, tant en EUPV, com 
en el si del PCPV.
	Cal reconèixer que en aquest procés les nostres 
deficiències han suposat una dispersió del treball que amb 
freqüència s’ha mostrat descoordinat, ambigu i reduït a 
una obsessiva cerca de majories en EUPV. La 
cristal lització en EUPV d’una dualitat enquistada ha 
suposat la reducció de la democràcia de base i l’increment 
dels mecanismes burocràtics de la direcció d’EUPV. A causa 
d’això, EUPV ha centrat la seua activitat política en 
aspectes endògens enmig d’un marc de diferències 
polítiques importants. Una tasca immediata del PCPV es 
desenvolupar el discurs emancipador d’EUPV des  d’una 
actuació política concorde amb el projecto federal que 
EUPV comparteix

	Les eleccions autonòmiques i municipals de 1995 han 
suposat un canvi de govern en la Generalitat Valenciana i 
en molts dels grans ajuntaments del País Valencià. L'ona 
de fons de canvi de la situació política que va començar-
se a manifestar en 1991 quan els ajuntaments de València, 
Castelló i després Benidorm passaren a mans dels partits 
palesament de dreta (Partit Popular i Unió Valenciana), 
que posteriorment es va manifestar ja clarament amb el 
triomf del PP a les eleccions europees, va consolidar-se 
el 28 de maig de 1995 donant el poder a eixes forces de 
dreta, anunciant el final d'una època, l'època dels 
governs felipistes, que ha durat des del triomf del PSOE 
en 1982 per majoria absoluta.

	Haurem de defensar amb total nitidesa les llibertats 
nacionals del nostre país que la coalició PP-UV estan 
retardant dia rera dia especialment en tot allò que 
representa la defensa de la unitat de la llengua i la 
lluita per la seua normalització, qüestions en les que els 
governs majoritaris del PSPV-PSOE han tingut una actuació 
notòriament inconseqüent. Una de les tasques a nivell 
polític que caldrà afrontar serà defensar i desenvolupar 
el caràcter públic dels grans serveis bàsics: la sanitat, 
l'educació i les prestacions socials. Les línies avançades 
fins ara en els pressupostos de la Generalitat de 1996 van 
en el camí de la privatització gradual d'aquests serveis. 
El mapa escolar, l'actitud davant les escoles infantils, 
la renúncia a ampliar la xarxa d'hospitals comarcals etc., 
són indicadors més que suficients que assenyalen la 
necessària confrontació entre les nostres posicions i les 
mantingudes pel govern actual PP-UV. Davant d’això, la 
difusió de les nostres alternatives és necessària per a 
contrarestar l’actual ofensiva de la dreta.

	La situació sociolaboral del País Valencià mostra 
clars motius d'alarma. El nivell d'atur segons l'Enquesta 
de Població Activa va ser el tercer trimestre del 95 del 
22’63% al País Valencià (unes 372.000 persones). Nivell 
què és superior a la mitjana estatal i està creixent res-
pecte a aquesta mitjana durant els últims anys. A destacar 
que la taxa d'atur és més del doble de la Unió Europea (en 
1993 el PV té el 22’8% d'atur mentre que la UE el 10’4%). 
A aquest respecte, cabria destacar que els col lectius que 
més pateixen l’atur son els més desfavorits, així, el 
nivell d’atur entre els minusvàlids és molt superior al 
50%, seguit per altres sectors com dones, joves, persones 
majors, aturats de llarga duració, col lectius ètnics 
minoritaris, que a poc a poc van quedant marginats del 
mercat de treball i per tant, marginats socialment. Pel 
que fa a la precarietat en els contractes laborals, el 
País Valencià tenia en el tercer trimestre de 1994 el 
37.15% de contractes temporals. La temporalitat en la 
contractació és molt més acusada entre les dones on arriba 
prop del 46% respecte al total de contractacions.  Cal 
afegir que les centrals sindicals avaluaven el primer de 
maig de 1995 la precarietat en el treball en el nostre 
país per damunt del 42%. Íntimament relacionat amb aquest 
tema està el problema de la sinistralitat laboral. El País 
Valencià continua situant-se en els primers llocs en quant 
a sinistres laborals. Amb una incidència de 71.9 accidents 
per cada 1000 assalariats, ocupa el quart lloc després 
d'Astúries, Múrcia i Balears. I això en un país com 
Espanya que ocupa també el trist rècord de ser la campiona 
de la Unió Europea en quant a sinistres laborals 
(1.000.000 en l’any 95, dels que 1.356 han estat mortals). 
Aquestes esgarrifants dades ens han de fer arribar a la 
conclusió que allí on estem (empreses, sindicats, 
institucions, etc.), els comunistes hem de defensar la 
salut i la vida dels treballadors i treballadores  per 
damunt de qualsevulla altra qüestió laboral.  
	Aquestes succintes dades posen de manifest que els 
gravíssims problemes socials d'Espanya i del País Valencià 
(atur, precarietat en la contractació i manca de seguretat 
en el treball) fan de l'Estat Espanyol el pitjor de tots 
els de la Comunitat Europea inclosos aquells menys desen-
volupats que nosaltres com Grècia, Portugal o Irlanda. Els 
problemes són encara més acusats a nivell de País Valencià 
ja que patim més aquestes lacres socials que la resta de 
ciutadans espanyols. S'ha optat per un capitalisme de mà 
d'obra barata i tercermundista que impedeix en la pràctica 
qualsevol qualificació professional i contribueix a 
col_lapsar la demanda interna. I s'ha sofert des de 
desmantellaments, com va ser el cas dels Forns Alts de 
Sagunt fins a crisis continues en els sectors del tèxtil, 
fusta, calcer, joguina, alumini, etc.

	Per als comunistes valencians, que considerem la 
centralitat del món del treball com quelcom consubstancial 
al marxisme i a la nostra praxi política, cal donar un gir 
copernicà a la política, contrària als interessos del 
conjunt dels treballadors,  duta durant els últims anys en 
temes econòmics i socials que hauran d'anar acompanyats 
per canvis semblants a nivell estatal. A destacar entre 
ells: regeneració del teixit industrial, combatre la 
precarietat afavorint així la qualificació professional i 
el desenvolupament tecnològic, posar en marxa mecanismes 
de repartiment del temps de treball, avançar cap a una 
economia ecològicament sostenible.

	El País Valencià és un dels llocs d'Espanya on s'han 
produït gran quantitat de mobilitzacions socials relacio-
nades directament amb temes mediambientals. Cal recordar 
la defensa de la Devesa del Saler, les lluites ciutadanes 
per aconseguir un llit del Túria verd, la lluita contra la 
Central Nuclear de Cofrents, la revolta de la Serrania 
contra l'intent d'ubicar un magatzem de parallamps 
radioactius en Domenyo, les mobilitzacions desenvolupades 
contra els projectes d'ubicar incineradores en la comarca 
de l'Horta o en la Foia de Bunyol, els problemes dels 
abocadors de residus sòlids de Basseta Blanca, de Llombai, 
de Torremendo (Oriola)  i el recent de la Serra Calderona 
i Villena i les lluites i mobilitzacions desenvolupades 
per a salvar el riu Segura de la contaminació,  sense 
oblidar l'emblemàtic conflicte de l'autovia N-III al seu 
pas per les Gorges del riu Cabriel.

	La situació del País Valencià a nivell ecològic 
respon al paràmetres generals d'un model de 
desenvolupament clarament insostenible: Elevat nivell de 
consum d'energies fòssils, consum creixent de matèries 
primes i acumulació de residus de tot tipus, producció 
d'energia nuclear i de residus radioactius, elevat impacte 
de les infrastructures de transport sobre el medi ambient. 
A aquests aspectes generals poden afegir-se altres 
d'específics del País Valencià: Problema de l'aigua amb 
unes pautes de consum totalment desproporcionades amb els 
recursos hídrics del nostre país i manca de reutilització, 
un problema de desforestació molt greu després dels 
incendis catastròfics viscuts els últims anys amb greus 
problemes de desertització com a conseqüència de l'ante-
rior, desaparició progressiva de les zones humides, 
nivells de contaminació acústica dels més elevats d'Euro-
pa, greus problemes amb els residus sòlids etc. 

	Tots aquests problemes ens obliguen a avançar 
decididament cap a un País Valencià sostenible tant a 
nivell ecològic com a nivell social: una societat de plena 
ocupació en un país habitable. Això vol dir deixar a les 
generacions futures de valencianes i valencians un medi 
natural on puguen desenvolupar-se i del qual puguen gaudir 
en unes condicions semblants a les nostres o millors. I 
vol dir a la vegada que totes les persones que viuen i 
treballen al País Valencià gaudisquen d'unes condicions de 
vida dignes que el permeta desenrotllar-se lliurement.
	Parlar de sostenibilitat ecològica significa parlar 
de solidaritat intergeneracional. Significa tancar la 
central nuclear per a que els seus residus no contaminen 
durant milers d'anys. Vol dir iniciar el camí cap a fonts 
d'energia renovables que no esgoten recursos naturals 
limitats com és el carbó o el petroli ni modifique, 
mitjançant l'efecte hivernacle, el clima. Vol dir 
regenerar urgentment la capa verda de bosc del nostre país 
per a evitar la desertització i mantenir els recursos 
hídrics. Significa posar límit a la urbanització desen-
frenada de les costes valencianes respectant els pocs 
espais verges que resten. Vol dir eliminar els abocadors 
incontrolats i reduir els controlats mitjançant la 
reutilització i el reciclatge. Solucionar els problemes 
d’aigua d’algunes comarques mitjançant la utilització 
d’aigües depurades, polítiques d’estalvi i una utilització 
sostenible dels recursos hidrològics del nostre país. En 
definitiva, suposa introduir canvis revolucionaris en tots 
els aspectes de l'economia i els comportaments individuals 
i col_lectius de les valencianes i els valencians. 



	LA INSERCIÓ FEDERAL DEL PAÍS VALENCIÀ

	Lluny de qualsevol aïllacionisme, la nostra opció 
federal suposa impulsar la lliure col.laboració des del 
País Valencià amb els demés pobles, a partir de les 
relacions existents amb ells, en els terrenys cultural, 
polític i econòmic, entenent que és a través d'aquestes 
relacions com es desenvolupa la identitat del País 
Valencià.
	Així, el desenvolupament cultural del País Valencià 
exigeix enfortir les seues relacions amb el conjunt de 
pobles amb els quals comparteix una llengua pròpia com a 
vehicle d'una cultura comuna: els països i pobles de 
llengua catalana, als que podem referir-nos de forma 
abreujada com a Països Catalans.
	Igualment, el País Valencià està sotmés amb el 
conjunt dels pobles d'Espanya a un mateix Estat, i per 
tant a unes determinades relacions polítiques de dominació 
de classe, i ha compartit amb ells la lluita per la 
democràcia.
	I el País Valencià desenvolupa primordialment la 
seua activitat econòmica en el marc capitalista de la Unió 
Europea, sense perjudici de la seua obertura a les 
relacions culturals i econòmiques en la conca 
mediterrània i amb la resta del món.

	Aquests marcs de relació no hi ha que considerar-los 
de forma estàtica i tancada: per a molts valencians i 
valencianes, els elements cultural-nacionals comuns 
constitueixen un embrió d'una àrea nacionalitària 
compartida amb Catalunya, les Illes Balears i altres 
pobles; les relacions econòmiques abasten més enllà de la 
Unió Europea (dins del sistema capitalista mundial) i el 
desenvolupament polític d'aquesta apunta a un marc de 
relacions polítiques més ampli que l'Estat Espanyol; i el 
coneixement del castellà, que històricament ha estat natiu 
en unes comarques del País Valencià i imposat en unes 
altres a través d'un procés de substitució lingüística, 
resulta avui una eina de comunicació cultural no sols dins 
de l'Estat Espanyol sinó també amb altres pobles del món. 
En tot cas, caldrà treballar per un País Valencià que des 
de la seua pròpia identitat s'òbriga al conjunt de la 
humanitat, destriant el que són vies de col.laboració que 
cal desenvolupar i el que són relacions de dominació que 
cal superar
	Per això, el model lingüístic que proposem per a l'Estat 
Espanyol ha d'implicar l'absoluta igualtat de drets de les 
diverses llengües que s'hi parlen, sense que cap d'aquestes tinga 
una posició dominant ni legalment privilegiada. Un modelo que 
garantisca a qualsevol ciutadà de l’Estat el dret a dirigir-se a 
qualsevol instància administrativa en la seua llengua de origen 
(castellà, català, euskera, galaic). Assumint aquest model a 
nivell intern i proposant-lo per a EUPV.

	Així mateix, el PCPV es compromet a lluitar per aturar i 
invertir el procés de substitució lingüística a que es troba 
sotmesa la llengua pròpia del poble valencià, i col.laborar en la 
seua normalització, és a dir, en la recuperació de totes les 
seues funcions i àmbits d'ús públic i privat com a primera 
llengua dins del seu territori històric, i proposarà les mesures 
legals que calguen per assolir aquest objectiu. Igualment, 
potenciarem en les comarques castellano-parlants el patrimoni 
cultural immers en aquest idioma.


	Però el País Valencià s'insereix en la humanitat a 
través de tot un seguit de mediacions articulades, 
d'àmbits per a la transformació social.
	Així, ens considerem part de l'esquerra dels Països 
Catalans, amb el conjunt de la qual volem tindre relacions 
estables de cooperació, en tant que compartim un projecte 
de redreçament cultural dels nostres pobles a partir de la 
llengua que ens es comuna, projecte per al qual 
reivindiquem que també al País Valencià la nostra parla 
pròpia, el valencià, siga reconeguda oficialment com a un 
conjunt de variants de la llengua catalana.
	Ens considerem part de l'esquerra d'Espanya, àmbit 
en el qual compartim dins del PCE i Izquierda Unida el seu 
projecte d'Estat Federal, com a projecte de unió solidària 
entre els seus pobles recolzat en la seua lliure 
autodeterminació, per tal com solament el reconeixement 
del dret a la separació possibilita la lliure unió que 
propugnem. Un projecte basat en la solidaritat social i 
econòmica i en relacions d'igualtat entre les diferents 
llengües i cultures dels seus pobles, un Estat Federal en 
el qual el català ha de ser una llengua tan oficial com 
qualsevol altra.
	Ens considerem part de l'esquerra d'Europa, de dins 
i de fora de la Unió Europea; una Europa que volem que 
siga dels pobles, i en la que el nostre poble volem que 
participe amb la seua llengua i cultura en condicions 
d'igualtat amb qualsevol altre. Una esquerra europea en la 
que volem articular-nos per treballar per la construcció 
solidària d'Europa, desenvolupant mecanismes col.lectius 
de decisió i actuant conjuntament tant en les institucions 
europees com en els moviments socials, entenent que 
moviments com el sindical, ecologista o pacifista han 
d'articular-se inexcusablement en l'àmbit europeu front a 
la rapinya capitalista, constituint components fonamentals 
de l’alternativa global a la mateixa que hem de promoure.
	Ens considerem part de l'esquerra mediterrània, amb 
la que hem de maldar conjuntament contra tota mena de 
racisme, contra la contaminació ecològica i militar d'un 
mar que hauria d'unir-nos i no separar-nos, i per un 
desenvolupament sostenible i equilibrat de les seues 
diferents riberes.
	I per damunt de tot ens considerem part de 
l'esquerra mundial, impulsant la solidaritat dels 
treballadors i els pobles explotats, oprimits o marginats 
front al capitalisme i a qualsevol forma d'imperialisme.

	La nostra proposta política per al País Valencià és 
la seua inserció federal en la humanitat des de la seua 
llibertat, sense tancar-se en marcs predeterminats. Així 
doncs, el nostre projecte federal no és solament un 
projecte de transformació de l'Estat Espanyol, sinó un 
projecte de relació amb els demés pobles que hi viuen, amb 
els demés pobles de parla catalana, pertanyents o no a 
l'actual Estat Espanyol, i amb els demés pobles europeus, 
pertanyents o no a l'actual Comunitat Europea. Així 
mateix, entenem la federalitat com una forma d'organitzar 
la convivència entre els valencians respectant la 
pluralitat de les seues comarques.
	Partint de la nostra realitat com a País Valencià, 
propugnarem una política de recuperació lingüística de les 
comarques valencianoparlants fins assolir que siga el 
català la primera llengua, i elaborarem les propostes 
necessàries per aconseguir que, progressivament, el català 
es convertisca en la segona llengua en les comarques de 
parla castellana. Així mateix, la recuperació i 
potenciació de cadascuna de les diverses formes 
d'expressió cultural del País Valencià serà tasca 
prioritària, a partir del respecte de la seua pluralitat 
nacional.
	A nivell socio-econòmic, lluitarem per canviar 
l'estat actual que divideix al País Valencià en comarques 
pobres i riques. La nostra política tendirà a repartir i 
descentralitzar les àrees de creixement i desenvolupament 
per tal de superar els desequilibres existents. Haurà de 
ser l'Administració Pública la que, des de les seues 
actuacions, exercisca de motor econòmic per eliminar les 
desigualtats territorials i socials del País Valencià.

	Som conscients de que l'àmbit polític estatal en el 
qual es movem actualment és el de l'Estat Espanyol, raó 
per la qual la seua federalització, desenvolupant i 
modificant la Constitució, és una condició imprescindible 
per a qualsevol exercici del dret a l'autodeterminació del 
País Valencià. Però al mateix temps entenem que el procés 
de construcció europea ha de relativitzar les fronteres 
estatals, facilitant una major flexibilitat en les 
relacions entre els pobles europeus, així com entre els 
pobles de l’àrea mediterrània, que tenen lligams culturals 
amb el nostre. Per açò, el nostre projecte polític des del 
País Valencià ha de contemplar diferents àmbits 
d'articulació
	Però la nostra proposta política per a l'àrea 
lingüística catalana i per a Europa no és la construcció 
de nous Estats, sinó la superació dels entrebancs que els 
actuals Estats suposen per a la lliure col.laboració entre 
els seus pobles.
	Així, des de la nostra posició comunista volem 
connectar amb l'europeisme i el nacionalisme d'esquerres, 
cap a un futur en el que havent-se superat el capitalisme 
i l'imperialisme la relació entre els pobles no es base en 
la força, sinó en la lliure col.laboració des de la pròpia 
identitat cultural de tots ells.



	PERSPECTIVA UNITÀRIA DE L'ESQUERRA VALENCIANA

	Els comunistes apostàrem ja fa anys per una política 
que articulara de forma unitària els esforços dels sectors 
progressistes que formen majoritàriament el cos social del 
País Valencià amb la finalitat d'aconseguir un 
desenvolupament del conjunt de la societat valenciana en 
què vivim i treballem que siga major i més harmoniós tant 
a nivell de relacions solidàries entre les persones com 
d'aquestes amb el medi natural del nostre país.

	Des d'aquesta perspectiva plantegem el nostre 
treball i les nostres propostes en Esquerra Unida. Dintre 
del marc d'allò que ja fa anys anomenarem política de 
convergència i que els comunistes hem contribuït 
decisivament a desenvolupar mitjançant el procés de 
construcció i desenvolupament d'EUPV i del qual ens sentim 
orgullosos.

	El procés de convergència iniciat en Esquerra Unida 
va ampliar-se en les passades eleccions autonòmiques i 
municipals amb la incorporació, sota la forma de coalició 
electoral, del Verds i dels Nacionalistes d'Esquerra. 
Malgrat el petit pas enrera que ha suposat en les 
relacions amb els Verds no anar en coalició a les 
eleccions generals, cal saludar com un pas endavant aquest 
procés de coalició. Procés que nosaltres apostem per a què 
continue intensificant-se entre Esquerra Unida i ambdues 
formacions polítiques des del respecte escrupulós a la 
seua personalitat política i als seus trets característics 
com a partits polítics. El PCPV aposta por una major 
implicació en el treball quotidià en EU d’aquestes 
formacions polítiques, que desitja finalitze en la seua 
incorporació organitzativa respectant sempre els ritmes i 
processos de cadascú d’ells, superant així l’etapa 
merament electoral. En aquesta mateixa línia apostem 
perquè es faça realitat en futures convocatòries 
electorals una convergència més àmplia com casi es va 
aconseguir amb el PCPE i altres organitzacions polítiques.

	Esquerra Unida ha viscut en els últims temps i es 
previsible que continue i s'intensifique en el futur, un 
procés d'incorporació de persones procedents de l'òrbita 
del PSOE. Freqüentment aquestes incorporacions han vingut 
de la mà del PASOC i, en menor mesura, de IR. El PCPV vol 
saludar la incorporació d'aquestes persones desenganyades 
de les pràctiques polítiques que s'han vingut 
desenvolupant durant els últims anys pel PSPV-PSOE i els 
que es puguen incorporar en un futur, sempre que no ho 
facen per interessos oportunistes sinó per motivacions 
reals de transformació de la societat valenciana. Així 
mateix, el PCPV ha d’esforçar-se en continuar atraent cap 
a EU a altres formacions, grups o persones les bases 
ideològiques de les quals s’assenten en la superació del 
capitalisme a través del marxisme revolucionari o d’altres 
plantejaments alternatius.

	Els comunistes valencians apostem per mantenir obert 
el procés de convergència en Esquerra Unida sense 
renunciar als elements fonamentals d'esquerra valenciana i 
alternativa que ens caracteritzen. Mantenint allò que 
dèiem en el sisè Congrés del PCPV: "Amb la clara convicció 
de poder portar endavant posicions socials, polítiques i 
culturals que donen resposta a les peticions dels sectors 
més dinàmics de la societat, ajustades als principis ètics 
de l'esquerra i a les necessitats dels treballadors i les 
treballadores, és a dir, l'articulació d'un projecte dife-
renciat i superador del practicat pel PSOE."

	Entre els elements de definició i caracterització 
del nostre projecte unitari, cal destacar per la seua 
importància els següents:
	a) La recerca d'un desenvolupament econòmic del País 
Valencià que d'una banda puga satisfer les aspiracions del 
moviment obrer i camperol del nostre país d'un treball i 
uns serveis públics estables i de qualitat i, d'altra 
banda, que incorpore de forma decidida la recuperació, 
l'estalvi i la protecció mediambiental dins el marc 
general d'un desenvolupament sostenible ecològicament.
	b) La defensa del valencianisme polític i dels drets 
nacionals del País Valencià treballant decididament per la 
vertebració i la construcció del nostre país com un dels 
trets característics del qualsevol proposta que es vulga 
fer des de l'esquerra.
	c) La defensa del feminisme i dels valors de la 
feminitat, la quotidianeitat i el temps de les dones sent 
conscients que cap projecte alliberador podrà construir-se 
perpetuant l'actual situació de relegació i marginació de 
la meitat de la població valenciana.
	  d) La lluita pacifista i antimilitarista és una important 
aportació a la superació d’un sistema injust. Les polítiques 
progressistes en el País Valencià no poden ignorar aquest 
component de pes en la configuració  de l’aposta per al futur.
	e) La solidaritat amb tots els pobles explotats o oprimits 
pels grans capitals i les institucions militaristes de qualsevol 
tipus d’imperialisme.