Les eleccions del proper 12 de març decidiran el signe del govern de l'Estat Espanyol els propers 4 anys.

Els darrers 4 anys hem patit una política del PP que, tant a l'interior com en política internacional, ha subordinat els drets humans als interessos dels poderosos, al servei de l'OTAN i amb una carrera desenfrenada de privatitzacions afavoridores del clientelisme polít, des de les empreses als serveis públics. En la Universitat, a més de patir les seues fòbies ideològiques i el seu menyspreament a la nostra cultura, hem vist com es retallaven una i altra vegada els pressupostos, incomplint el previ pla de finançament, i arribant a la disminució al País Valencià dels fons destinats a investigació, mentres els governants llançaven un discurs de "modernització" que poc tenia a veure amb la seua actuació real. L'increment de les matrícules universitàries, per damunt del cost de la vida, mostren el significat real de les proclames sobre baixades d'impostos: que l'Estat es rente les mans cada vegada més en el finançaments dels serveis públics, fent descansar aquestos sobre els usuaris.

Davant d'aquesta situació, el conjunt d'Esquerra Unida i d'Izquierda Unida ha vingut proposant la unitat d'acció de l'esquerra, cridant a la mobilització conjunta en defensa dels interessos de la majoria social. En aquesta línia, hem donat suport a les mobilitzacions unitàries per l'ensenyament i per la sanitat pública. I aquesta proposta s'ha concretat, davant de les properes eleccions, en els acords amb el PSOE orientats a aconseguir, després del 12 de març, un govern amb un programa d'esquerres.

La reacció del PP, llevant-se la careta "centrista" i recuperant el llenguatge del règim anterior sobre el "perill comunista", ha mostrat fins a quin punt els preocupava les possibilitats reals de canvi que s'obrien. En aquesta línia cal inscriure també la creixent demagògia sobre els impostos, modificant cada dia la seua oferta programàtica a mesura que les enquestes lis eren desfavorables, i del significat real de la qual ja hem parlat abans. Altres mesures electoralistes, com una paga addicional no consolidada als pensionistes, són pa per a avui i fam per a demà.

IU, que ha vingut lluitant des de fa més d'una dècada contra les polítiques de dretes, i es reafirma en la seua posició contra l'OTAN, les ETTs i les privatitzacions, per la pau, la jornada laboral de 35 hores per llei, la plena ocupació, l'Estat Federal i el dret a l'autodeterminació, ha apostat per un acord que permeta fer avançar aquest programa, defensant els interessos de la majoria social, des d'un govern de progrés. Conscients de que per a avançar per aquest camí caldrà una forta mobilització social i una correlació de forces al Parlament on el pes d'Izquierda Unida sia la garantia d'una política d'esquerres.

La dreta ha guanyat les darreres eleccions per l'abstenció de l'electorat d'esquerres. Per a capgirar la situació, tothom és necessari. Mobilitzant-se al centres de treball i estudi i al carrer abans i després del 12 de març i sortint de casa aquest dia per a votar per l'esquerra, recolzant en les urnes les candidatures d'Esquerra Unida i la candidatura unitària al Senat.

Des de l'esquerra, entre tots i totes ho farem tot!