Un desenvolupament sostenible del nostre país, dels nostres països, solament pot basar-se en un alt desenvolupament cultural, en una població formada i creativa, en una investigació extensa i intensa. I les Universitats hi juguen un paper fonamental. Per això, la Universitat és un servei públic de primer ordre.

Però un desenvolupament sostenible requerís, justament, la capacitat de mirar lluny, de no limitar-se a l’obtenció de guanys immediats, limitació que ha vingut acompanyant al funcionament de les empreses privades sotmeses a les regles del mercat. Per això, el caràcter públic de les Universitats és una condició necessària per a que puguen acomplir la seua funció.

Per tot això, els projectes neoliberals de privatitzar la Universitat o les seues fonts de finançament són especialment inadequats: ni les taxes o "preus públics" ni els convenis amb empreses privades haurien d’esdevenir fonts bàsiques del finançament de les Universitats.

Per una banda, cal justament estimular i no entrebancar l’accés de la joventut a la Universitat, per tal d’afavorir que assolisca el màxim nivell de formació bàsica. I cal entendre que aquells que dediquen el seu temps i esforços a formar-se no són una càrrega social, sinó que pel contrari estan realitzant una tasca socialment necessària que hauria de ser becada i no gravada.

Per altra banda, la Universitat ha de realitzar la necessària investigació bàsica per tal d’impulsar l’avanç de la ciència i la tecnologia, i que és imprescindible com a base per al desenvolupament de la investigació aplicada a curt termini per a resoldre problemes concrets d’empreses concretes.

Dins d’una economia de mercat capitalista cada empresa privada particular es veu espentada a centrar els seus esforços en resoldre els seus problemes particulars. I encara que totes elles es poden veure beneficiades per la resolució de problemes bàsics de caràcter general, no es pot raonablement esperar que s’esforcen en aquesta resolució, la qual requereix un esforç general de caràcter públic i no privat. També en investigació: aquesta és justament una funció de la Universitat pública.

Naturalment que la Universitat hauria de fomentar i col·laborar amb la investigació privada de les empreses. Però no ha de substituir-la. La falta d’investigació aplicada en empreses privades és un greu problema del nostre teixit econòmic, però no justifica que els Departaments o Instituts universitaris es convertisquen en gabinets d’investigació d’empreses privades, com passa quan els convenis amb aquestes esdevenen una font bàsica del seu finançament.

El finançament públic de la docència universitària ha de possibilitar també la seua polivalència, el seu caràcter generalista, que capacite per a adaptar-se als canvis tecnològics i a les necessitats variables de l’activitat professional en empreses públiques o privades. També la Universitat pot col·laborar amb el posterior reciclatge dels professionals, però no substituir la necessària formació professional vinculada a l’activitat laboral.

En definitiva, l’acompliment per la Universitat de les seues funcions requereix que el seu finançament descanse essencialment en una dotació suficient i adequada als pressupostos públics, i en el nostre cas, en els pressupostos de la Generalitat Valenciana.