EL MARC POLÍTIC

La triple crisi, financera, alimentària i climàtica, és una expressió de la crisi del sistema capitalista, que no pot continuar creixent sense destruir la vida sobre el planeta. En aquest context es fan inviables les polítiques socialdemòcrates basades en el repartiment parcial del creixement, i es va intensificar l'intent d'imposar el pensament únic neoliberal emparat en la restricció de llibertats democràtiques amb l'excusa de la "guerra global contra el terrorisme". L’esclafit de la crisi al 2008 ha portat al desprestigi d’aquest pensament neoliberal, en haver de recórrer a l’Estat per socialitzar les pèrdues després de dècades privatitzant els beneficis.

En Llatinoamèrica una cadena de victòries populars electorals està desenvolupant un bloc de poder alternatiu en la perspectiva del que anomenen Socialisme del segle XXI, i a Àsia, amb la resistència dels pobles ocupats enfront de l'imperialisme i el sionisme, a L'Iraq, Afganistan o Palestina, i la significativa victòria comunista i republicana a Nepal.

No obstant això, a Europa es manté l'hegemonia del capital, que després del fracàs del Tractat Constitucional Europeu es va intentar plasmar en el Tractat de Lisboa, amb polítiques neoliberals com les expressades en les tres sentències del Tribunal Europeu en les quals fent prevaldre la Directiva 96/71 “Sobre desplaçament de treballadors en el marc de la prestació de serveis”, legitimen les condicions laborals del país d'origen per a treballadors en països comunitaris, desregulant a la baixa les condicions laborals en una clara actuació de dúmping social, així com la directiva “de la vergonya” que permet la retenció de la immigració fins a 18 mesos i el fracassat intent d’ampliar la jornada laboral màxima fins a 65 hores. Tot això fa palesa la importància de la lluita política i de classe en el marc de la Unió Europea per defendre els interessos de la classe treballadora i la resta de sectors populars.

En aquest marc, al mateix temps que va avançar l'alternativa d'esquerres a Alemanya i es va produir una victòria comunista a Xipre, van retrocedir les opcions d'esquerres subordinades a governs centristes neoliberals a Itàlia i Espanya així com a Londres.

En el País Valencià, la crisi generalitzada del sector immobiliari (fonamentada en l'insostenible model de desenvolupament basat en un urbanisme especulatiu, depredador i depenent del turisme, en l'altar del qual s'ha estat sacrificant l'agricultura i facilitant la desindustrialització) ha agreujat les conseqüències de la crisi global. I darrerament, la implicació del president i altres càrrecs de la Generalitat Valenciana en el cas Gürtel de corrupció en les institucions públiques, afegida a un deute públic insostenible, ha produït una paralització generalitzada del Govern Valencià, que en la darrera època no sembla haver tingut més iniciatives que les extravagàncies del conseller d’Educació i la continuació de la política de grans esdeveniments que ha contribuït a l’esmentat deute al temps que es desatenen els serveis públics bàsics per a la ciutadania. Tot això fa imperativa la dimissió dels governants implicats per tal de posar fi a aquests desgavells, i pot crear millors condicions per a combatre l'hegemonia del PP reblada per una estratègia de confrontació com punta de llança del seu partit enfront del Govern d'Espanya amb un victimisme sofista i demagògic que segueix reclamant transvasaments enmig de pluges torrencials.

En aquest marc és necessari subratllar la urgència de la reconstrucció d'una alternativa política i social d'esquerres, amb la referència europea del Partit de l'Esquerra Europea, per a defensar els interessos de la classe treballadora i altres sectors populars enfront de les polítiques capitalistes que poden incrementar més encara la seua agressivitat per defensar els beneficis del capital en un context de crisi econòmica, fent pagar a la classe treballadora una crisi que ha creat el capital, principalment el financer i en el nostre cas l’immobiliari. En aquest marc passa a primer plànol la lluita de classes i cal enarborar, enfront d'un model econòmic al servei del capital, especulatiu, precaritzador de les condicions laborals i depredador del medi ambient, un model de desenvolupament socialment i ecològicament sostenible centrat en allò públic, amb un procés de nacionalització de la banca i els sectors estratègics, al servei de les necessitats socials i que descanse en el paper del treball com generador de riquesa, impulsant la seua formació i la investigació per a la millora de les condicions de vida i treball. També al País Valencià el previsible malestar social pot abonar la necessària defensa d'aquest model alternatiu de desenvolupament sostenible que defense l'agricultura familiar, impulse una reindustrialización basada en un treball estable, igualitari i de qualitat i fonamente el benestar social en l'expansió dels serveis públics i el desenvolupament cultural.

El Govern de Zapatero, en la seua nova configuració i amb les mesures econòmiques que ha posat en marxa, ha mostrat clarament que les seues prioritats són salvar al capital financer en aquesta crisi, renunciant a l’impuls d’una banca pública, alhora que continua el procés de desfiscalització de l'Estat que tindrà una repercussió directa i negativa en els serveis públics, de privatització d'allò públic en el marc d'unes economies familiars altament endeutades amb les hipoteques, ni aborda un desenvolupament del sector públic imprescindible per a fer viable un model de desenvolupament sostenible basat en la Investigació científica, el Desenvolupament tecnològic i la innovació en el treball (l’anomenat I+D+i), un treball que necessàriament hauria de ser estable i de qualitat.

Aquest marc de crisi fa encara més urgent una alternativa política i social d'esquerres enfront de les polítiques capitalistes, per tal de fer front a situacions socials de gran dramatisme que solament s’agreujarien si s'aborden des d'un pensament reaccionari marcant una bretxa de divisió entre els treballadors enfront de la immigració, fent que les noves generacions de joves tinguen pitjor futur que el qual actualment suporten, o que altra vegada la dona siga la gran exclosa del món del treball retribuït. Això, a més dels nous debats que estan al carrer: la revisió de la llei de Interrupció Voluntària de l’Embaràs, la nova defensa de l'energia nuclear davant la crisi energètica i ambiental o l'expansió dels transgènics amb l’excusa de la crisi alimentària, que té una gran defensora en la ministra Garmendia, junt amb la privatització de la investigació pública. Enlloc de les restriccions que ens amenacen dels drets dels treballadors i treballadores, del conjunt de la gent desposeïda, cal maldar per l’ampliació d’aquests drets, tant pel que fa a la prestació de serveis com a la dignitat i seguretat en el treball.

La lluita per alternatives d’esquerres enfront de la crisi i en defensa dels interessos populars haurà tingut en les Eleccions Europees una fita important, donada la rellevància de l’àmbit europeu per a la definició de polítiques que condiciones les actuacions en el marc de cada Estat. Per als comunistes, la valoració dels resultats obtinguts en aquestes Eleccions per les candidatures vinculades al Partit de l’Esquerra Europea, com és el cas d’IU en l’Estat Espanyol, ha de ser un element important de la nostra anàlisi de la situació política i social i de les actuacions a realitzar.

Per tot això cal lluitar a curt i mitjà termini per les transformacions polítiques que propicien aquesta alternativa d'esquerres. El canvi del sistema electoral superant les distorsions a la proporcionalitat és solament un primer element: és necessari treballar en profunditat pel desenvolupament d'una democràcia participativa i equitativa i defensar les llibertats democràtiques enfront de les agressions cap a elles: el terrorisme d'ETA i la supressió de llibertats en el marc de la Llei de Partits són un càncer que pot destruir la democràcia en l'Estat Espanyol, i davant això l'esquerra espanyola no pot mirar cap a altre costat: la superació dels dèficits democràtics ha de ser un objectiu central, lluitant per una República Federal plurinacional i solidària, basada en la lliure unió dels pobles i el seu protagonisme decisori com instrument participatiu per a la seua emancipació social, i amb un sistema de finançament concertat multilateralment en el qual cadascun aporte segons la seua renda i reba segons les seues necessitats, en la perspectiva de una societat organitzada sobre la base de la llibertat i de la igualtat, és a dir del socialisme cap al comunisme.