DE WASHINGTON A OPORTO 2000
Rafael Pla López

  Les protestes davant de la cimera del FMI en Washington el passat mes d'abril han seguit el camí iniciat per la contestació a Settle davant la cimera de l'OMC, continuat davant del Fòrum de Davos: la creixent mobilització enfront de la globalització neoliberal sembla ser un signe del canvi de mil·leni.

I amb una característica essencial: l'amplitud de les mobilitzacions. Una amplitud en dos sentits: per una banda, per la seua pluralitat en quant a les organitzacions que hi donen suport i la diversitat ideològica dels participants; y per altra banda, per la quantitat de gent que s'hi implica.

En aquest sentit, cal destacar el paper jugat pels sindicats, que ha estat rellevant per a contribuir a que la mobilització no es reduesca a cercles restringits. En aquest sentit cal reconèixer que els sindicats nord-americans han estat capdavanters, i han marcat un camí que poden seguir els europeus. Cal esperar, en efecte, que l'anunciada implicació dels sindicats majoritaris en la moguda d'Oporto al voltant del 20 de maig confirme aquest camí.

Per a valorar la importància d'aquest fet, cal recordar la greu divisió entre els sectors progressistes davant del Tractat de Maastricht, que prioritzava la moneda única en el procés de construcció europea, i que un sector provenint de l'esquerra acceptava no es sabia molt be si com a mal o com a bé menor. I aquesta divisió va afectar també al moviment sindical, on solament sindicats minoritaris han donat suport al moviment antimaastricht.

Probablement l'evolució produïda té a veure amb la crisi patida pel neoliberalisme, expressada tant en les diverses crisis financeres arreu del món com en el retrocés electoral dels seus defensors més aferrissats. Crisi que deriva, en definitiva, de la seua incapacitat per a resoldre els problemes de la gent, incapacitat que produeix un neguit creixent, que dóna base per a un eixamplament de la consciència crítica contra la globalització neoliberal.

Aquest procés, clar, no té res de linial. En particular, es poden produir fets com la consolidació del PP en Espanya en un context europeu de retrocés de la dreta. Context en el qual la darrera fita, si més no simbólica, ha estat la victòria del candidat d'esquerres a l'alcaldia de London, Ken Livingstone, enfront dels candidats de les dretes conservadora i laborista. Per això és important que els arbres no ens impedisquen veure el bosc.

Per altra banda, la complexitat del procés de contestació a la globalització neoliberal fa necessari el manteniment i desenvolupament de formes organitzatives plurals, flexibles i descentralitzades, com les que van servir de base per a la victoriosa mobilització en Seattle i que també han possibilitat unir a un ampli ventall de sindicalistes, ecologistes, marxistes, anarquistes, etc. davant de la cimera de Washington. El caràcter participatiu i de base del moviment té tanta importància com la implicació d'organitzacions consolidades com els sindicats. En el canvi de mil·leni, les tradicions obreres del segle passat s'imbriquen amb el redreçaments de les noves generacions que han d'obrir pas a un món on es superen les seues lacres.

Tant de bo si així és!

5 de maig de 2000