Acció Cultural del País Valencià no pot sinó lamentar l’escassa
presència del valencià en les intervencions dels diputats i diputades de
les Corts valencianes, una escassessa que situa una vegada més el nostre
País a la cua de la normalització lingüística en relació als territoris
amb llengua pròpia, tant dins com fora del nostre àmbit lingüístic. La
normalitat amb què la nostra llengua és utilitzada als Parlaments de
Catalunya o de les Illes Balerars, l’ús quotidià del gallec al Parlament
de Galícia --el cas d’Euskadi és excepcional per moltes raons, la
situació de l’euskera no es pot comprar amb la de les llengües
romàniques--, deixa el País Valencià en un trist lloc en relació amb
aquest tema, com en tants altres relacionats amb la llengua i amb la
consciencia nacional.

        Considerem que aquest fet és molt negatiu de cara a prestigiar la
nostra llengua davant dels ciutadans, tant d’aquells que la parlen com
dels qui no; perquè el mal exemple dels polítics, menyspreant la llengua
i renunciant a utilitzar-la, fins i tot en el cas d’aquells que la saben
parlar, no fa sinó confirmar els ciutadans, que veuen i escolten les
seues intervencions als mitjans de comunciació, sobre la manca
d’importància que creuen que té el valencià. I aquest fet, començant per
les escassíssimes intervencions en valencià, i sempre de caràcter
anecdòtic, del President de la Generalitat i arribant als portaveus i
diputats dels diferents grups parlamentaris, majoritàriament en
castellà, és ben lamentable.

        Des d’Acció Cultural del País Valencià creiem que caldria impulsar en
el mateix reglament de les Corts unes mesures de discriminació positiva,
que estimularen l’ús del valencià per part de diputades i diputats,
sempre des del respecte a la seua lliure opció, però alhora amb la
necessitat que la llengua pròpia dels valencians trobe en el màxim
organisme legislatiu del nostre País el suport i la projecció social que
avui li manca. Cas contrari, les campanyes que puguen ser dutes a terme
des de l’àmbit institucional en favor del seu ús sonaran falses i
artificioses, quan els primers que haurien de predicar amb l’exemple fan
tot el contrari d’allò que se suposa haurien de fer i defensar.

València, 17 de novembre de 1997