COMUNICAT DE PREMSA
La Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans i Acció Cultural del
País Valencià us convoquen als actes de balanç dels 20 anys
transcorreguts des del primer Congrés de Cultura Catalana (1977) i al
consegüent debat al voltant dels Països Catalans. 

Els actes compten amb la col.laboració d'Acció Cultural del País
Valencià (ACPV), la Fundació Congrés de Cultura Catalana, la Universitat
de Barcelona, el BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats) i l'Ad'E (Associació
d'Estudiants) de la Universitat Jaume I de Castelló.

Els actes tindran lloc a les diferents universitats i instituts dels
PaÏsos Catalans entre el 26 de Novembre i el 13 de desembre de 1997.
A la Universitat de València, en concret, l’acte previst és: 

Aprofitant l'avinentesa es presentarà públicament la Coordinadora
d'Estudiants dels Països Catalans, formada pel BEI (Bloc d'Estudiants
Independentistes -al Principat de Catalunya i a les Illes Balears-),
l'AEN (Assemblea d'Estudiants Nacionalistes -al País Valencià-) i l'ACE
(Associació Catalana d'Estudiants -a la Catalunya del Nord-) amb
implantació a la majoria de les universitats dels PaÏsos Catalans.

València 25 de novembre de 1997

Nota de Premsa

Acció Cultural del País Valencià:
Si dues llengües coincideixen, és que són la mateixa
        Acció Cultural del País Valencià vol fer pública la seua satisfacció
pel redactat del Projecte de Llei de Règim Jurídic de les
Administracions Públiques, en el qual es reconeix la unitat de la
llengua parlada al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, en
parlar de “llengües pròpies coincidents”, un eufemisme com un altre per
resoldre la “complicació” legal que es produïa pel fet que els estatuts
d’autonomia del País Valencià per una banda, i de Catalunya i les Illes
per l’altra, donen dos noms diferents, “valencià” i “català” a una
única  llengua. Ara, quan aquesta Llei estiga aprovada, l’administració
central s’adreçarà amb una sola redacció a les tres comunitats
autònomes, evitant-se així ridículs lingüístics com les dobles versions
“valenciana” i “catalana”, de textos i disposicions legals que hem
sofert en el passat.

        Després de la sentència del Tribunal Constitucional i de la resolució
del Congrés dels Diputats a favor de la unitat de la llengua, ara un nou
text legal, de rang superior, ratificarà per a aquells que encara
tingueren algun dubte la unitat d’aquesta llengua, i deixarà una vegada
més en una situació ben incòmoda el govern de la Generalitat Valenciana,
entestat a mantenir a tort i a dret una postura secessionista i una
censura ideològica a tots aquells que ens neguem a combregar amb els
rodes de molí de la seua irracionalitat i la seua submissió a pressions
de grups minoritaris i de mitjans de comunicació autoproclamats
portaveus de l’opinió pública. Una vegada més, el PP de Madrid té més
clares les qüestions lingüístiques que els seus correligionaris de
València, i els deixa en ridícul en prendre disposicions exigides per la
lògica i la racionalitat, mentre ells segueixen defensant l’indefensable
i negant-se a acceptar allò que la ciència, el món polític estatal i una
part majoritària i en augment del poble valencià accepta amb plena
normalitat: la unitat de la llengua que parlem valencians i catalans,
amb independència del nom que li donem.

València, 25 de novembre de 1997