JA N'HI HA PROU!

Potser els valencians, després de tants anys de sotmetiment, de genocidi civil i cultural calculat i infatigable, constant i en tots els fronts, tant prompte subtil com brutal, se'ns ha fet crosta en la dignitat i en l'orgull, en la ràbia i en la rauxa, i comencem a ser immunes als atemptats quasi diaris a la nostra llengua, a la nostra cultura, al nostre patrimoni col·lectiu.

Potser després de 290 anys de llosa, de llibertat nacional arrabassada "por el justo derecho de conquista", d'humiliacions constants per ser o per parlar, potser hem arribat a un punt de cansament, de derrota i d'indolència on res del que ens passa desperta la nostra indignació.

O potser això mateix és el que alguns voldrien que passara.

Tot això, potser. El que no pot ser de cap de les maneres és que Camacuc desaparega, que Saó tinga greus dificultats per continuar, que El Temps puga ser declarat, després de molts tripijocs legals, una publicació "lesiva para el interés de los valencianos" per estar escrita en català, i que patesca, com el conjunt de publicacions escrites en la nostra llengua, l'asfixia econòmica d'un govern intolerant amb la diversitat.

El que no pot ser de cap de les maneres és que institucions cíviques arrelades amb força al nostre País, que s'han fet grans amb l'esforç i el treball de milers de valencians i valencianes ferms i constants, com l'Escola Valenciana-Federació d'Entitats per la Llengua, siguen marginades i menystingudes per un govern que diu ser el govern de tots.

El que no pot ser de cap de les maneres és que intel·lectuals internacionalment reconeguts com el Pare Batllori, o poetes de la talla de Vicent Andrés Estellés o Ausiàs March siguen til·lats de crispadors conflictius, no convenients (per a qui?) i es suspenguen les ajudes ja atorgades a les seues publicacions (en el cas de V.A. Estellés i el Pare Batllori) o s'intente un Any March a correcuita i per cobrir l'expedient que no ha convençut ni al propi Consell Valencià de Cultura.

El que no pot ser de cap de les maneres és que tota una Consellera de Cultura faça un "alard" de pedanteria ("doña" Marcela sap francés!) i convertesca d'un dels artistes valencians contemporanis més importants, Renau, en un artista francés en anomenar-lo "Renó" (segurament Miró l'escriurà, per la mateixa regla de tres, "Mirau"), i consentesca que més de 500 originals del nostre Renau hages d'anar-se'n de l'IVAM on ben segur deuen estar.

El que no pot ser és que des de la pròpia Presidència s'induesca al sabotatge de les freqüències de TV3, segrestant el dret del poble valencià a la lliure informació, a poder triar entre dues ofertes televisives.

El que no pot ser de cap de les maneres és l'enfrontament d'un govern amb tres de les quatre universitats, deixant, a més, els estatuts de la Universitat Jaume I de Castelló en suspens mentre no "rectifiquen" els articles que fan referència al "País Valencià" i el que diu "valencià, científicament llengua catalana", aprovats per la pràctica unanimitat dels membres del claustre d'aquesta universitat.

El que no pot ser de cap de les maneres és que una comarca con La Ribera, infradotada de serveis sanitaris, tinga per tota solució a aquesta carència l'hospital privat més car de tot el país.

El que no pot ser de cap manera és que un govern neoliberal intervinga i controle les caixes d'estalvi amb un 30% de la representació en la direcció.

El que no pot ser de cap de les maneres és que entiguen convertint aquest país en un femer, creant abocadors de residus, sense una política de reciclatge que aporte més solucions que la indemnització o les prebendes als pobles on s'està ubicant.

El que no pot ser de cap de les maneres és que ens demanen tranquil·litat i no crispació quan ens estan desfent el país.

Però el que no pot ser de cap de les maneres és que nosaltres no ens oposem amb fermesa a la nostra destrucció.