PIQUÉ, MONTILLA, CLOS: i Catalunya què?

Piqué, Montilla i Joan Clos. Tres ministres d’Indústria a Madrid. Ministres catalans però que demostren molt poca sensibilitat pel que fa als interessos dels ciutadans de Catalunya. I posem-ne alguns exemples.

El projecte Castor d’emmagatzematge de gas s’ha anat gestant durant el seu mandat al front del Ministeri d’Indústria. S’ubica al costat valencià del riu Sénia pel que fa a la planta regasificadora i gasoductes. És una projecte amb una gran afectació a tot el territori del Sénia. Per això, veïns de la banda catalana reclamen que la Generalitat i pobles com Alcanar i Ulldecona es consideren com a part afectada. Sembla ser que des de l’administració catalana, presidida pel mateix Montilla, hi ha molt poc interés en reclamar aquest reconeixement. Clar! Si ell mateix n’ha estat un dels artífexs del projecte.

De la mateixa manera, la térmica que es vol fer a Faió (Fayón), poble saragossà de la Franja, afectarà sobretot a pobles veïns catalans com La Pobla de Massaluca. Un territori que es pot veure terriblement perjudicat per la quantitat de projectes, de tèrmiques i altres, que s’hi volen implantar. I no tan sols es tracta de dir que existeix una Catalunya més enllà de l’Ebre.

Al port de la mateixa ciutat de Barcelona hi ha uns magatzems de gas que representen un perill per a tota la població.

I és que la gestió de la indústria perillosa a Espanya no respecta cap paràmetre de seguretat.

Recordem que el mateix Piqué va ser un dels responsables de l’empresa que va fer els vessaments tòxics al pantà de Flix (i que ara es volen “netejar” amb diner públic, sense cap legislació que determine que qui embruta paga).

És paradigmàtic que ministres catalans desenvolupen projectes d’extrema perillositat per a la salut i la seguretat de les persones i on no es reconeix l’afectació a territori català. És per això que em pregunto: per a qui treballen aquests ministres? Per a l’interés dels catalans? Per a l’interés general? O per a l’interés dels grans grups financers?

Els escolto i no puc evitar pensar: quina immensa presa de pèl!

Jordi Conesa (Alcanar)

PD.: que aquest escrit aparegui en plena campanya electoral ho considero una qüestió purament anecdòtica.