COMUNICAT PER LA LLIBERTAT DELS PRESONERS DE
CONSCIÈNCIA DE TOT EL MÓN.
El pròxim dia 13 de desembre es el dia internacional de solidaritat
amb els presos polítics i de consciència de tot el món.
Encara que hagen passat ja 49 anys des de que la Assemblea General de les
Nacions Unides aprovara solemnement la Declaració Universal dels
Drets Humans -en la que es reconeix expressament el dret inviolable de
totes les persones a la seua llibertat de pensament, de consciència
i de creença-, no fa falta anar molt lluny per a adonar-se de que
els 30 articles d'aquesta declaració, en realitat, no són
més que paper mullat. Fins i tot a vegades, amb la pròpia
tolerància i/o passivitat de l'ONU.
Servisquen per a il·lustrar aquesta crua realitat sols tres exemples
sagnants, que formen part d'una llarga llista que han anat elaborant nombroses
organitzacions i ONGs independents de defensa dels drets humans, de tot
el món:
-
Al Kurdistan ocupat per Turquia (país membre de l'ONU, de l'OTAN
i candidat a la UE, entre altres organismes internacionals i europeus),
el poble kurd és víctima d'un genocidi silenciat. Els drets
bàsics de la població kurda són sistemàticament
violats per l'estat turc: totes les organitzacions kurdes de qualsevol
signe polític són il·legals, l'ús de la llengua
kurda està totalment prohibit, així com tota publicació
en kurd, en defensa de la cultura kurda o en favor de l'autodeterminació
del Kurdistan. Les forces de seguretat turques han segut responsables de
la mort baix custòdia o de la desaparició de nombrosos periodistes
que treballaven per a periòdics kurds, sense que haja existit cap
voluntat de les autoritats per aclarir els fets.
La política del exèrcit al Kurdistan és destruir (fins
i tot amb armes químiques) aldees senceres com a manera d'evitar
qualsevol suport a les milícies rebels kurdes. Com resultat d'això,
s'ha produït una intensa emigració de camperoles i camperols
kurds, que s'han vist privats dels seus mitjans de subsistència.
Les condicions de vida d'aquestes persones desplaçades són
infrahumanes.
Nombrosos membres d'organitzacions kurdes, es troben empresonats en
condicions que insulten a la dignitat humana, tan sol per expressar públicament
les seues idees o han trobat la mort en comissaries, figurant oficialment
com a "desapareguts". Recentment, aquestos presos han començat una
vaga de fam indefinida per a denunciar la seua situació davant l'opinió
pública internacional. És previsible que un bon nombre d'ells
acabe morint. Mentrestant, els "democràtics" governs occidentals
i la mateixa ONU, romanen impassibles, quan no abasteixen d'armes al exèrcit
turc, com sense anar més lluny ha vingut fent el govern espanyol.
-
Al Perú, el règim dictatorial de Fujimori és responsable
de la violació sistemàtica dels drets humans, de la detenció
arbitrària de persones, de la opressió i el genocidi de comunitats
indígenes, i de l'aniquilació brutal de qualsevol manifestació
d'oposició al seu règim.
Les condicions de vida dels presos i preses al Perú vulneren flagrantment
els més elementals drets humans, i més encara les dels més
de 6000 presos i preses polítics, que pateixen una permanent situació
de tortures, maltractes i crueltat sistemàtica.
Entretant, els governs occidentals recolzen al règim de Fujimori,
el feliciten per ser un bon alumne del Fons Monetari Internacional i del
Banc Mundial, per la adopció d'una política neoliberal a
ultrança que ha sumit a la majoria de la població peruana
en la misèria extrema, o per resoldre "eficaçment" la crisi
de la ambaixada japonesa a Lima, assassinant vilment a catorze militants
del MRTA i a un ostatge. Servisca com a exemple que el govern espanyol
ha estat finançant durant uns quants anys la construcció
de presons a Perú, mitjançant crèdits d'Ajuda al Desenvolupament,
dels que s'ha beneficiat, entre altres, l'empresa Huarte S.A.
-
En Puerto Rico, segons denúncia la Lliga Internacional per l'Alliberació
i els Drets dels Pobles, el govern dels Estats Units de Nord-Amèrica,
manté a 15 presoners polítics porto-riquenys (cinc dones
i deu homes) en condicions absolutament inhumanes. La detenció d'aquestes
persones i la seua condemna per part d'un país estranger com és
EE.UU., el qual actua impunement contra uns ciutadans que exerceixen el
seu legítim dret a alliberar el seu poble de l'opressió i
el colonialisme per a recuperar la seua independència, viola els
principis més elementals del dret internacional. Aquest dret, reconegut
fins i tot per les Nacions Unides, ha segut menyspreat per una nació
que s'autoeleva a la categoria de "Defensora de la llibertat" en
tot el món, mentre es dedica a dominar, unes vegades obertament
i altres de manera encoberta, a un gran nombre de països. Aquest país
que ha provocat guerres amb l'excusa d'ajudar a altres a aconseguir la
seva "independència" o sa "democràcia", manté baix
el seu jou a Puerto Rico per les mateixes raons que "ajuda" a altres: el
seu propi benefici.
Sense eixir del Estat Espanyol, no hauria d'oblidar-se que existeixen presos
de consciència com els insubmissos, que existeixen nombroses expulsions
de sol·licitants d'asil, o es mantenen inhumanament amuntegats als
immigrants dels camps de Ceuta i Melilla, quan no se'ls expulsa il·legalment
(fins i tot narcotitzats...).
Totes aquelles organitzacions, col·lectius i persones per als
que les llibertats polítiques, de pensament, i de consciència;
tant individuals com col·lectives, no poden ser simplement una declaració
d'intencions o quedar en paper mullat, exigim:
-
La llibertat immeditada de totes les presoneres i presoners polítics
i per motius de consciència en qualsevol país del món.
-
L'inici d'investigacions a fi d'establir responsabilitats penals per als
autors directes o indirectes dels abusos de poder i tortures, comesos durant
la detenció i posterior empresonament de totes aquestes persones.
Per tot això, convoquem:
CONCENTRACIÓ, dimecres 17 DE DESEMBRE,
a les 19.30 h. front al consolat dels EE.UU., C/ de la Pau, 6, València.
Comité de Solidaritat amb el Poble Kurd.
Grup de Recolzament a l'Independència de Puerto Rico.
Coordinadora de Solidaritat amb Perú.