El Govern Valencià va regular, pel decret 62/2002 de 25 d’abril, l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la
Comunitat Valenciana. Posteriorment, per l’ordre de 8 de maig de la Conselleria de Cultura i Educació es feia pública la convocatòria d’accés als cossos docents de professors i s’hi determinaven les
proves de coneixements dels dos idiomes oficials. L’annex X de l’esmentada ordre enumera els títols acadèmics i els certificats universitaris o administratius que permeten l’exempció de la prova de
valencià. Es tracta d’una llista heterogènia de 14 acreditacions diferents, inclosa la de Filologia Valenciana, l’únic títol superior que s’hi incorpora. Cal precisar, d’altra banda, que Filologia
Valenciana no ha existit mai com a titulació específica, sinó com una secció de la llicenciatura de Filologia Hispànica. La titulació de Filologia Hispànica (Secció Valenciana) es va extingir el 1994 per un decret que preveia l’equivalència legal amb el nou títol de Filologia Catalana. La relació annexa a l’ordre del Govern Valencià omet l’equivalència i exclou, de fet, la llicenciatura de Filologia Catalana, la qual és, de les 14 acreditacions possibles, la de rang acadèmic superior, i l’única recollida a hores d’ara en el catàleg de titulacions oficials reconegudes per l’Estat espanyol.

Com se sap, els estudis de Filologia Catalana tenen per objectiu el coneixement acadèmic de les diverses varietats de la llengua catalana, incloses les valencianes, tal i com reconeix el consens de
la comunitat científica internacional i com queda recollit, de manera explícita i implícita, en una abundosa jurisprudència. El referit títol implica, d’altra banda, una competència oral i escrita adient a
l’ús formal del valencià, tal i com requereix l’activitat docent en tots els nivells educatius.

Davant aquests fets, el Consell del Departament de Filologia Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 9 de maig de 2002, va acordar:

1. rebutjar en el termes més categòrics l’exclusió de la llicenciatura en Filologia Catalana com a titulació vàlida per al reconeixement exprés del requisit lingüístic en la funció pública docent dins el sistema educatiu valencià;
2. denunciar que l’actuació del Govern Valencià vulnera drets bàsics dels ciutadans recollits a la Constitució Espanyola, com són el dret a un ensenyament homologat i regulat pels poders públics (art. 27.8), que han de garantir les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals (arts. 27 i 149);
3. condemnar el menysteniment que aquesta decisió normativa del Govern Valencià comporta per al conjunt de la comunitat universitària; en la mesura que fa esment equívoc d’un títol inexistent i no inclou, per contra, l’únic legalment reconegut.
4. sol·licitar a la Junta de Govern i al Servei Jurídic de la Universitat de València que estudie l’esmentada ordre perquè, si escau, procedisca a la interposició de recurs contenciós davant els tribunals de Justícia ordinaris i recurs d’empara davant el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo;
5. donar a conéixer el contingut de l’acord i expressar el malestar i la preocupació que se’n deriven a les universitats que tenen implantats estudis de Filologia Catalana, a l’Institut Joan Lluís Vives, a les associacions internacionals de catalanística i, dins de l’Estat espanyol, a les instàncies acadèmiques superiors, la Conferència de Rectors i el Consell d’Universitats.