És curiós. Recorde com en temps del franquisme ens acusaven de "introduir la política" en la Universitat. I ara els seus hereus estan organitzant un assalt en tota regla a les Universitats des del poder polític. Hereus del franquisme? Bé, no sé si els agradarà aquesta denominació, però el cert és que bona part de les seues "noves" propostes consisteixen en reintroduir procediments del règim anterior (una revàlida al final del Batxillerat, centralització de les proves d'accés per al professorat universitari...): es diria que la seua imaginació no els ha donat per a més.
    Però allò més greu és que la seua proposta de Llei Orgànica d'Universitats suposa un trencament de les regles de joc establides arran de la Constitució de 1978, que establia al seu article 27.10 el principi d'Autonomia Universitària. Aquest principi, objectiu central dels moviments democràtics al si de les Universitats, no es un capritx, sinó una necessitat per a que aquestes acomplisquen les seues funcions de generació i crítica del coneixement sense estar lligades de peus i mans pel poder polític. Però clar, l'autonomia implica que de vegades pot donar-se falta de sintonia entre les Universitats i el partit en el govern. Va passar amb els governs anteriors, i s'ha aguditzat amb aquest. No és estrany, quan alguns dels seus dirigents actuen com paladins de la ignorància (n'hem tingut exemples respecte de la natura de la llengua dels valencians o de la història de les imposicions del castellà).
    Doncs bé, la seua prepotència totalitària sembla haver-los dut a la conclusió de que, si amb les actuals regles de joc tenen difícil controlar les Universitats, la solució estaria en emprar la seua majoria absoluta parlamentària per a canviar les regles de joc: si els Claustres no elegeixen Rectors del seu gust, doncs que els Rectors no siguen elegits pels Claustres, sinó de forma plebiscitària (potser pensen que el seu control de la TV farà la resta). Però amb uns "plebiscits", clar, distorsionats: si amb les actuals composicions dels Claustres, amb un mínim d'un 60% de professorat, les seues posicions no obtenen majoria, aleshores que es rebaixe el percentatge d'estudiants, PAS i professorat no funcionari. Però per si de cas fins i tot així no obtingueren majoria, que s'afegisca una tercera part d'un "Consell de Govern" elegit pel Consell Social. I per a reblar el clau, que es modifique la composició del Consell "Social" per a donar més pes als representants del poder polític (que siga, doncs, un Consell més "Polític" que "Social").
    El que s'ens ve damunt si aconsegueixen els seus propòsits podem deduir-ho de les seues altres propostes. Ja n'hem parlat d'algunes. Però sembla que, a banda de ressuscitar fantasmes del règim anterior, tenen una especial habilitat per a pervertir propostes alienes: si s'havia proposat eliminar l'actual i inadequat examen de Selectivitat, doncs a substituir-ho per una multiplicació de proves (a la sortida del Batxillerat i l'entrada de cada Centre) que convertirien l'accés a la Universitat en una carrera d'obstacles; no s'els ha acudit, clar, que pot ser prou amb emprar les qualificacions dels estudis previs, normalitzats per a compensar inflacions de notes i ponderats per àrees segons les titulacions; o simplement els agrada que els estudiants se ho juguen tot a la carta d'un examen, o de dos successius.
    Certament els agraden les carreres d'obstacles. Si s'havia proposat flexibilitzar la carrera docent amb una figura estable de professorat contractat, aleshores plantegen substituir la carrera docent per una successió d'obstacles, proves i controls fins i tot per a un professorat contractat més precari. Controls centralitzats, per suposat. Els agrada això, centralitzar. Si s'havia proposat racionalitzar en dues fases l'accés al professorat funcionari, plantegen que la fase d'habilitació estiga centralitzada i hi haja tants habilitats com places a cobrir, amb el qual poc podrien triar les Universitats en la fase d'adscripció. Si en l'actual Llei es preveu que els professors Ajudants en formació enriquesquen aquesta passant 12 mesos d'estada en altres Universitats, ara plantegen que els Ajudants ja formats com a doctors es desvinculen durant un mínim de 2 anys de la Universitat que els ha format. Amb tot això no solament es reduiria a res la proclamada autonomia de les Universitats en la selecció, formació i promoció del seu professorat, sinó que portaria la docència a un caos.
    Resumint: no solament planegen un assalt a les Universitats, sinó que ho fan des del desgavell.
    Aquesta gent és perillosa. Cal aturar-los.