CALATRAVA TE LA CLAVA?
Rafael Pla López
S'han produït recentment uns fets si més no curiosos: arran la demanda presentada per l'arquitecte Santiago Calatrava contra EUPV per la web http://calatravatelaclava.com/ un jutge ha dictat una sentència en la qual a pesar de valorar que la web conté "verdades incontrovertidas"
condemna a EUPV a pagar una indemnització "simbòlica" pel títol de la
web, que considera ofensiu per al seu honor, en tant que suposaria una
acusació de furtament o estafa. EUPV, a més de fer una crida a aportacions per a pagar la indemnització, ha anunciat la seua decisió de recòrrer la sentència.
A l'espera del resultat d'aquest recurs, caldria analitzar el
significat del títol de la web per a valorar-ho. Doncs bé, el
diccionari de la llengua espanyola, en la seua quarta accepció, defineix "clavar" com "Abusar cobrando a uno más de lo que corresponde". En tant que el diccionari de la llengua catalana, en la seua cinquena accepció, defineix "clavar" com "Fer pagar (una suma excessiva) per alguna cosa".
Doncs bé, cal recordar que, en una economia de mercat, i en el cas de preus no regulats, cobrar "más de lo que corresponde" o "una suma excessiva"
és perfectament legal. De fet, precisament la bombolla immobiliària
l'esclafit de la qual va fer esclatar l'actual crisi econòmica
consistia en bona mesura en que es feia pagar pels habitatges o
construccions una suma excessiva, més d'allò que correspondria. De
manera que els promotors immobiliaris i constructors, en la seua
majoria, se l'han estat clavant a la gent precisament en el sentit
esmentat del termini. I aquest era el marc en el qual actuava Calatrava.
Tenint en compte, a més, que les "veritats incontrovertides"
reconegudes pel jutge es refereixen precisament a cobrar preus
excessius pel seu treball, el mateix jutge està reconeguent que
Calatrava, efectivament, la clavava.
Per altra banda, si segons el jutge el que es volia dir era que Calatrava furtava ("robaba")
o estafava, caldria preguntar-se per què el títol de la web no era
directament "Calatrava te roba" o "te furta" o "te estafa". Doncs bé,
hi ha dues raons de pes per a això: la primera és que això hauria
suposat l'acusació directa d'un delicte que hauria pogut justificar una
demanda fonamentada. La segona raó, probablement de més pes, és que
"roba", "furta" o "estafa" no rimen amb "Calatrava", en tant que
"clava" sí rima, a més de descriure amb precisió la seua actuació.
Potser l'apariat "Calatrava te la clava" no supose un ascens a les més
altes cimeres de la poesia, però certament sí és una troballa
lingüística ingeniosa.
Per tant, es pot concloure que potser el jutge en qüestió tinga
competència jurídica, però certament té una escasa competència
lingüística, ni en castellà ni en català o valencià.
Pot resultar a més sorprenent que el jutge considere que 30000 euros és
una indemnització "simbòlica". Certament no ho és per a la gent comú,
ni per a una organització política de gent treballadora que ha de mirar
molt bé en què es gasta els diners. Cal suposar per tant que vol dir
que es "simbòlica" per a Calatrava. I certament per a una persona
acostumada a cobrar milions d'euros, aquesta és una quantitat
insignificant. De manera que precisament al considerar simbòlica la
quantitat de 30000 euros el mateix jutge està ratificant que,
efectivament, Calatrava ens la clava.