CIBERNÈTICA
I BIOLOGIA
Rafael Pla López
professor de la Universitat de València
L'article publicat al Levante-EMV el 20 de març per Pedro López García
està redactat de forma enginyosa per a donar la impressió
de que la referència a Deu, que solament apareix al final, es
justifica pels raonaments previs. Tanmateix, hi ha un bot
injustificable en el seu discurs quan, després d'explicar
l'origen dels éssers vius per un procés evolutiu a
través d'una innominada selecció natural, introdueix amb
calçador el "disseny intel·ligent" per a forçar el recurs
a un Deu com el seu autor. De fet, llegit en el seu conjunt, l'article reprodueix
l'estructura del vell discurs pre-científic que defensa
l'existència de muralles insalvables entre diferents aspectes de
la realitat i les utilitza com argument per a requerir intervencions
divines. Per a no anar més lluny, recordarem com abans de
Galileo i Newton es defensava que l'imperfecte món infralunar i
el perfecte món supralunar es regien per lleis separades.
Igualment, abans de Darwin no es comprenia el procés evolutiu
que relacionava les diferents espècies vives. I abans de Norbert
Wiener, el fundador de la Cibernètica, no es comprenia la
relació entre els animals i les màquines.
Doncs bé, l'autor de l'article, que s'identifica com a
Biòleg, no sembla haver arribat ni a Darwin ni a Wiener. No vaig
a insistir sobre les qüestions biològiques i la falta de
credibilitat científica de la teoria del "disseny intel·ligent",
que ja van explicar Juli Peretó i Francesc Esteve en el
Levante-EMV del 9 de març, i me vaig a centrar en la
relació entre màquines i éssers vius que donava
títol a l'article.
L'autor de l'article, per a diferenciar-la d'un ésser viu, defineix una màquina com "un agregado de componentes con una respuesta siempre unívoca y predecible".
Tant de bo! Dóna la impressió que maig hagués
utilitzat un ordinador, especialment amb Windows! De fet, el que la
resposta siga sempre unívoca o no podria dependre de
l'absència o presència d'efectes quàntics.
Però és que encara que la màquina tinga un
comportament determinista amb respostes unívoques, això
no garanteix que siguen predictibles. De fet, ja un sistema de 3 cossos
amb atracció gravitatòria no és plenament
predictible. I en el cas de sistemes complexes amb moltes variables en
interacció recíproca allò més habitual
és la falta de predictibilitat, característica de
sistemes no lineals. Això són llocs comuns en els cursos
sobre sistemes complexes i caos que impartim en la Universitat.
Naturalment, es pot tenir certa informació sobre el que fa una
màquina complexa, igual que es té una certa
informació del que va a fer un animal i també una persona
humana, que de vegades són massa predictibles (no hi ha
més que mirar a l'actual president nord-americà).
Però un cert grau d'impredictibilitat és un tret
comú als éssers vius i a les màquines
cibernètiques. No és casual que el llibre fundacional
"Cibernètica", de Norbert Wiener, tingués com a
subtítol "control i comunicació en l'animal i la
màquina".
Però a més les màquines amb
"intel·ligència artificial" com els Sistemes Experts, al
contrari del que planteja l'autor de l'article, tenen capacitat
d'aprenentatge per a fer evolucionar el seu comportament a
través de la interacció amb el seu entorn, de la mateixa
manera que ho pot fer un ésser viu amb un sistema nerviós
superior, on també és essencial per a l'increment
d'informació la interacció amb l'entorn que el
caracteritza com un Sistema Obert, com explicara Bertalanffy i que a fi
de comptes és una conseqüència del Segon Principi de
Termodinàmica. En aquestes condicions, el comportament futur
dependrà del efectes d'un entorn incert.
De manera que determinades màquines, com els éssers vius,
naixen, es desenvolupen i moren. I en cas de poder reproduir-se
tindrien una evolució d'acord amb les mateixes lleis generals
que l'evolució dels éssers vius, anant més
enllà del seu disseny original.