EL CINISME DEL BOTIFLER
Rafael Pla
López
secretari de Formació i Debat
del PCPV
Enric
Morera, secretari general
del Bloc, declara que "No anem a
remolc de ningú
i tenim capacitat d’integrar i sumar". Si, haveu llegit
bé: és el mateix que poc després d'haver ocupat el
seu escó en les Corts Valencianes amb els vots a la
coalició del Compromís amb EUPV i altres, va trencar
l'acord constituent d'aquesta coalició volent imposar,
aprofitant una majoria fictícia en colusió amb dues
trànsfugues, un representant al Consell d'Administració
de RTVV que poc abans havia criticat la participació en aquest
Consell. I Morera sabia perfectament, perquè és una
persona il·lustrada que sap llegir, que això vulnerava el
protocol de la coalició, el qual atorgava a EUPV
l'elecció d'aquest representant.
I no content amb això, quan va fracassar el seu intent
d'imposició en contra de la majoria de la Comissió
Política de la coalició, formada per EUPV, Els Verds del
País Valencià i Izquierda Republicana, va donar un pas
més, confabulant-se amb les dues trànsfugues per
destituir a la coordinadora d'EUPV com a Síndica del grup
parlamentari, i nomenant en el seu lloc a una trànsfuga.
Naturalment, sabia perfectament que amb això feria de mort la
unitat que s'havia aconseguit en la coalició del
Compromís, decebent les esperances que en la gent d'esquerres
del País Valencià havia despertat aquesta
coalició. Però això li donava igual: un lloc va
tenir el seu escó a les Corts Valencianes, ja no l'interessava la
unió entre l'esquerra, el valencianisme i l'ecologisme
polític que l'havia empès a aquest escó: va
demostrar ser un bon deixeble dels dirigents de l'anomenada
Unitat del Poble Valencià que 20 anys abans van arribar a les
Corts Valencianes de la mà d'una coalició amb IU per a de
seguida trencar-la i anar-se al grup mixte. I ha estat, realment, un
deixeble aventajat: no s'ha limitat a repetir la jugada, sinó
que ha propiciat el transfuguisme per a controlar el grup parlamentari,
menyspreant no solament els acords signats sinó la
correlació de forces real entre la ciutadania, com s'ha
demostrat en les eleccions generals.
Afirma tenir "un projecte per aquest
país" i no anar a remolc de ningú: ja hem vist en
les eleccions generals quin ha estat aquest projecte: la
subordinació a "Madrid", donant suport a una maniobra per
a imposar a EUPV una candidata en contra de la seua voluntat. I quan
aquesta maniobra va fracassar, perqué els companys i companyes
de Catalunya, de les Balears i de la gran majoria de les organitzacions
territorials d'IU van fer costat a EUPV defensant la seua sobirania en
l'elecció de les seues candidatures, Morera va posar al Bloc a
remolc
de la frustrada candidata imposada, pactant de nou amb els
trànsfugues amb un escarniment de coalició que s'ha
demostrat que en lloc de sumar restava: va restar, certament, a EUPV,
per tal com es va recolzar en uns escindits d'EUPV als que té la
barra de qualificar d'expulsats; però també va restar al
Bloc, que va obtenir pitjors resultats que en les anteriors eleccions
generals, demostrant-se així que a pesar de tot EUPV tenia
més suport electoral que ells. Aquesta és la forma com
Morera pretén "liderar la
construcció d’un espai
valencià de progrés"?
Però ja sabem el que val la paraula de Morera: just quan afirma
que van a actuar "Sense
prepotències ni autoritarismes (...) Sense sectarisme" planteja un
expedient d'expulsió del grup parlamentari de la Coordinadora
d'EUPV, posant per a més barra com a "instructora neutral" a una
de les trànsfugues. No sabem si la resta dels grups
parlamentaris en les Corts Valencianes s'empassaran la perversió
del seu Reglament que suposa aquest ús d'una norma prevista
precisament per a combatre el transfuguisme. El que sí sabem
és que Gloria Marcos, Lluis Torró i Marina Albiol
continuaran defensant en les Corts, al carrer i davant l'opinió
pública el programa electoral del Compromís, incloent
l'oposició
a la privatització dels serveis públics, el
rebuig de tot PAI que estiga fora dels Plans Generals
d'Ordenació Urbana, la defensa de xarxes ferroviàries
regionals i metropolitanes alternatives a l'Alta Velocitat i un
sistema de finançament concertat multilateralment on
cadascú aporte progressivament segons la seua renda i reba
segons les
seus necessitats. I continuaran essent la referència per a la
vertadera convergència de l'esquerra, el valencianisme i
l'ecologisme polític, enfront de la dreta, del bipartidisme i de
qui deserta del seu Compromís.