EL CINISME DEL BOTIFLER
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

Enric Morera, secretari general del Bloc, declara que "No anem a remolc de ningú i tenim capacitat d’integrar i sumar". Si, haveu llegit bé: és el mateix que poc després d'haver ocupat el seu escó en les Corts Valencianes amb els vots a la coalició del Compromís amb EUPV i altres, va trencar l'acord constituent d'aquesta coalició volent imposar, aprofitant una majoria fictícia en colusió amb dues trànsfugues, un representant al Consell d'Administració de RTVV que poc abans havia criticat la participació en aquest Consell. I Morera sabia perfectament, perquè és una persona il·lustrada que sap llegir, que això vulnerava el protocol de la coalició, el qual atorgava a EUPV l'elecció d'aquest representant.

I no content amb això, quan va fracassar el seu intent d'imposició en contra de la majoria de la Comissió Política de la coalició, formada per EUPV, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana, va donar un pas més, confabulant-se amb les dues trànsfugues per destituir a la coordinadora d'EUPV com a Síndica del grup parlamentari, i nomenant en el seu lloc a una trànsfuga. Naturalment, sabia perfectament que amb això feria de mort la unitat que s'havia aconseguit en la coalició del Compromís, decebent les esperances que en la gent d'esquerres del País Valencià havia despertat aquesta coalició. Però això li donava igual: un lloc va tenir el seu escó a les Corts Valencianes, ja no l'interessava la unió entre l'esquerra, el valencianisme i l'ecologisme polític que l'havia empès a aquest escó: va demostrar ser un  bon deixeble dels dirigents de l'anomenada Unitat del Poble Valencià que 20 anys abans van arribar a les Corts Valencianes de la mà d'una coalició amb IU per a de seguida trencar-la i anar-se al grup mixte. I ha estat, realment, un deixeble aventajat: no s'ha limitat a repetir la jugada, sinó que ha propiciat el transfuguisme per a controlar el grup parlamentari, menyspreant no solament els acords signats sinó la correlació de forces real entre la ciutadania, com s'ha demostrat en les eleccions generals.

Afirma tenir "un projecte per aquest país" i no anar a remolc de ningú: ja hem vist en les eleccions generals quin ha estat aquest projecte: la subordinació a "Madrid", donant suport a una maniobra  per a imposar a EUPV una candidata en contra de la seua voluntat. I quan aquesta maniobra va fracassar, perqué els companys i companyes de Catalunya, de les Balears i de la gran majoria de les organitzacions territorials d'IU van fer costat a EUPV defensant la seua sobirania en l'elecció de les seues candidatures, Morera va posar al Bloc a remolc de la frustrada candidata imposada, pactant de nou amb els trànsfugues amb un escarniment de coalició que s'ha demostrat que en lloc de sumar restava: va restar, certament, a EUPV, per tal com es va recolzar en uns escindits d'EUPV als que té la barra de qualificar d'expulsats; però també va restar al Bloc, que va obtenir pitjors resultats que en les anteriors eleccions generals, demostrant-se així que a pesar de tot EUPV tenia més suport electoral que ells. Aquesta és la forma com Morera pretén "liderar la construcció d’un espai valencià de progrés"?

Però ja sabem el que val la paraula de Morera: just quan afirma que van a actuar "Sense prepotències ni autoritarismes (...) Sense sectarisme" planteja un expedient d'expulsió del grup parlamentari de la Coordinadora d'EUPV, posant per a més barra com a "instructora neutral" a una de les trànsfugues. No sabem si la resta dels grups parlamentaris en les Corts Valencianes s'empassaran la perversió del seu Reglament que suposa aquest ús d'una norma prevista precisament per a combatre el transfuguisme. El que sí sabem és que Gloria Marcos, Lluis Torró i Marina Albiol continuaran defensant en les Corts, al carrer i davant l'opinió pública el programa electoral del Compromís, incloent l'oposició a la privatització dels serveis públics, el rebuig de tot PAI que estiga fora dels Plans Generals d'Ordenació Urbana, la defensa de xarxes ferroviàries regionals i metropolitanes alternatives a l'Alta Velocitat i un sistema de finançament concertat multilateralment on cadascú aporte progressivament segons la seua renda i reba segons les seus necessitats. I continuaran essent la referència per a la vertadera convergència de l'esquerra, el valencianisme i l'ecologisme polític, enfront de la dreta, del bipartidisme i de qui deserta del seu Compromís.