ELS COMUNISTES I LA PLURALITAT
Rafael Pla López
secretari de Formació i Debat del PCPV

La tradició comunista del PCE i el PCPV està profundament arrelada en la defensa de la pluralitat. En primer lloc, la pluralitat de les esquerres, a partir de la qual vam defensar en la República la formació del Front Popular, en els 80 la formació d'Izquierda Unida i d'Esquerra Unida (que continuen essent el nostre projecte polític estratègic) i en l'actualitat també el Compromís pel País Valencià. Però també hem defensat la pluralitat política en la societat, pluralitat consustancial a la democràcia, la defensa de la qual ha estat una de les nostres principals senyes d'identitat. I en aquest marc, en circunstàncies excepcionals (enfront del franquisme, enfront de la guerra d'Iraq) hem defensat formes d'unitat democràtica que van més enllà del camp de les esquerres. I tot hi ha que dir-ho: per aquestes polítiques unitàries, els comunistes del PCE i del PCPV hem rebut fortes crítiques desde posicions que podrien considerar-se com sectàries, però que nosaltres preferim qualificar simplement com diferents.

Precisament sobre les esquerres i la seua pluralitat el nostre company Vicent Álvarez ha escrit un estimulant article publicat al Levante-EMV del 13 de febrer. I el mateix Vicent, que prové d'una tradició d'esquerres diferent a la del PCE, pot recordar quines eren les crítiques que feia al PCE l'organització en la qual militava en la seua primera joventut...

En el marc del debat al qual ens incita Vicent, caldria fer alguna matització: des del PCE i el PCPV reivindiquem el paper central de la classe treballadora, tant en el conjunt de l'esquerra com en el conjunt de la societat, per tal com és el treball qui crea riquesa i sobre el qual descansa, junt amb la natura, el funcionament de la societat (per molt que neoliberals i monetaristes s'encrespen, els diners no creen riquesa, únicament serveixen per a redistribuir-la, habitualment en favor d'uns pocs). Però paper central no significa únic: de fet, la centralitat únicament té sentit en el marc de la pluralitat. I dins d'aquesta pluralitat, entenem que hi ha altres forces d'esquerres que poden reivindicar legítimament altres centralitats, com ara la feminista o la Verda (i entre altres coses, per això hem entés que dins del Compromís pel País Valencià el candidat Verd no l'haviem d'elegir nosaltres, sinó l'organització Verda relativament majoritària).

I certament, en aquest segle XXI que comença, aquells que maldem per l'emancipació social haurem de treballar des de la pluralitat i el respecte a totes les identitats d'esquerres i de progrés, una de les quals continua essent la comunista. Per això es vam oposar a redefinicions reduccionistes d'Esquerra Unida i la defensem com a projecte de moviment polític i social plural i alternatiu d'esquerres. Per això, essent conscients de la complexitat de la pluralitat de l'esquerra, no vam voler jugar a vies ràpides que hagueren portat, en el millor dels casos, a un pacte esquifit i excloent, sinó que hem defensat una "via lenta" que assentés l'acord en la confluència programàtica i de la mobilització social, i que ha conduït a l'esperançador Compromís pel País Valencià que està cridat a canviar la correlació de forces al nostre País.