Aparentment, la Junta de Govern de la Universitat de València ha aprovat dimarts passat 21 d'octubre requerir el coneixement del valencià per a la promoció del seu personal. Aparentment, perquè d'aquest requisit s'exclou la promoció dels professors funcionaris, sobre els que descansa el principal pes de la docència. Es trobem així davant la paradoxa de que es demanen més requisits per a la promoció dels professors contractats, o fins i tot de personal d'administració i serveis, que per a la promoció a catedràtic, per a la qual el coneixement del valencià únicament seria un mèrit.

Però el sorprenent és que la proposta original, que va ser informada favorablement per la Comissió de Professorat i per la Junta de Personal Docent i Investigador (l'òrgan de representació sindical del professorat), equiparava precisament a uns i a altres, requerint que per a dotar places de promoció a qualsevol categoria de professorat, després de quatre anys comptats a partir de gener del 98, s'haguera de tindre el nivell adequat de coneixement del valencià. Però aquesta proposta original, que era la única que comptava amb els preceptius informes previs, va ser escamotejada en la Junta de Govern. Amb això es donava lloc al malentès dels membres d'aquesta Junta de Govern, que comptaven amb un informe favorable de la Junta de PDI sense saber que aquest feia referència a una proposta diferent a la que havia estat distribuïda pel rectorat. I podem considerar, fins i tot, que la voluntat de la Junta de Govern estava viciada al prendre's sobre la base d'una informació errònia.

Aparentment, les pressions corporativistes d'un sector del professorat funcionari van fer canviar la posició de l'equip rectoral, desoint la postura dels dos òrgans que representen al professorat en la nostra Universitat i que havien donat suport a la proposta original. I a sobre, la postura de demanar el requisit del coneixement del valencià per a la promoció de totes les categories del professorat apareixia en la Junta de Govern com una proposta exclusiva dels estudiants, quan realment tenia el suport dels representants del professorat: era el rectorat, i no els sindicats majoritaris ni la Comissió de Professorat, qui es doblegava davant del corporativisme. I ho dic amb tota la pena de qui, en aquesta Comissió i en la Junta de PDI, va defensar amb entusiasme el que pensava que era una proposta de l'equip rectoral. Una proposta, a més, plenament coherent amb els Estatuts de la Universitat, que requereix a tot el seu professorat sotmetre's a l'avaluació del coneixement del valencià.

Pel contrari, la discriminació entre els criteris de promoció de contractats i de funcionaris és indefensable. Com anem a negar la possibilitat de promoció a un professor contractat, enviant-lo fins i tot a l'atur, per no acomplir un requisit que no es demana per a la promoció a catedràtic? I de la mateixa manera, com es pot entendre que es demane més coneixement del valencià a administratius que solament tenen contactes esporàdics amb els estudiants que a professors sobre els que descansa el pes quotidià de la docència, funció primordial de la Universitat?

La falta de voluntat política per la normalització de la docència en valencià que revela el doblegament davant el corporativisme lleva tota credibilitat a tal mesura.

Cal per tant cridar a qui té la responsabilitat del govern de la Universitat a que plantege l'oportuna rectificació, atenent tant a la petició dels representants estudiantils com a l'informe favorable dels representants del professorat.

Solament d'aquesta manera la Universitat podrà respondre al seu compromís estatutari davant del poble valencià.