LA CARESTIA DE LA VIDA
Rafael Pla López
candidat suplent al Senat per
Esquerra Unida i Republicana (EUPV-IR)
La defensa del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores
correspon en primer lloc als Sindicats, és a dir a la mateixa
organització dels treballadors i treballadores per a la defensa
dels seus interessos de classe. Però el que es guanya en la
lluita sindical i es concreta en els Convenis Col·lectius es pot
perdre en l'àmbit polític si els interessos de la
gent treballadora, de la majoria social, no es defensen adequadament en
aquest àmbit. Aquesta defensa és u dels compromisos ferms
d'Esquerra Unida i Republicana, en el marc federal d'Izquierda Unida.
El poder adquisitiu dels salaris, en efecte, depèn de molts
factors i no únicament de la quantia dels salaris pactada en els
Convenis Col·lectius. Si per atendre a les necessitats cal
desemborsar quantitats superiors, les pujades salarials poden resultar
absorbides per l'increment real del cost de la vida, que no inclou
únicament el que s'anomena "cistella de la compra" utilitzada
per a mesurar la inflació: per una banda, cal atendre als
membres de la família aturats o dependents; per altra banda, cal
atendre també a les necessitats de transport, educació,
sanitat... i habitatge.
Algunes de les propostes pal·liatives que s'han plantejat, a
través del repartiment de xecs o del pagament de rendes
indiscriminades sense contraprestacions, tenen un efecte inflacionista
i poden també ser absorbides pels increments de preus que
estimulen: com va escriure Quevedo i va cantar Paco Ibáñez sobre l'or d'Amèrica que "viene a morir en España y es en Génova enterrado",
aquests diners acabarien engrossint les butxaques d'uns quants
negociants sense incrementar els bens a disposició real de la
majoria social. Per a això, enlloc de mesures d'enginyeria
financera pròpies d'una economia especulativa, el que cal
és potenciar el treball enfront de l'atur i els serveis
públics enfront de la supeditació als negocis privats.
Per això, EUPV-IR defensa l'establiment de la jornada laboral de 35 hores per llei i la reducció de l'edat de jubilació,
potenciant així el repartiment del temps de treball i
l'ocupació laboral dels i les joves i de les dones en general,
incrementant així el poder adquisitiu global de les unitats
familiars. I hem recolzat la Llei de la Dependència, però
exigim als poders públics tant central com autonòmics el
seu finançament per tal de fer efectiva la seua aplicació.
Cal també defensar i millorar els serveis públics,
invertint la tendència a la seua privatització, que en
definitiva termina descarregant sobre les butxaques dels seus usuaris.
Cal garantir que tothom puga tenir la millor atenció
sanitària en la Sanitat Pública, incloent prestacions en
salut bucodental i mental, sense haver de gastar-se diners en metges
privats. I cal garantir una Educació Pública de qualitat
per a tothom, estenent la gratuïtat des de 0 anys als estudis
universitaris, inicialment fins al Grau, evitant així la
càrrega de les factures de l'educació de fills i filles i
facilitant també que la joventut, amb un sistema generalitzat de
beques i beques-salari, puga educar-se sense dependre del suport
econòmic familiar.
Però són les despeses relacionades amb l'habitatge,
que han pujat desmesuradament els darrers anys, les que es porten una
gran part dels ingressos repercutint greument en la carestia de la
vida. La forta pujada dels lloguers ha estimulat la cerca d'habitatge
en propietat a través d'hipoteques que suposen un fort
endeutament durant llargs anys, intensificat per la pujada dels
interessos vinculats a l'Euríbor, que en la pràctica
suposa un robatori a mà armada per part dels bancs. Enfront
d'això, EUPV-IR, i el conjunt d'IU, propugnem potenciar el
lloguer amb un parc públic d'habitatges en lloguer amb preus
assequibles que pressionen a la baixa els preus del lloguer en el
mercat, així com limitar les hipoteques, la quota de les quals
en cap cas hauria de superar el 30% dels ingressos familiars ni
allargar-se més de 15 anys, cosa que pressionaria també a
la baixa el preu de l'habitatge lliure, en un context en
que s'ajunten milers i milers d'habitatges buits i milers i milers
de joves que no es poden emancipar per falta d'habitatge.
Es tracta, en definitiva, de combatre la carestia de la vida des de
l'impuls del treball digne i la millora del benestar social
públicament proveït.