CRISI: HI HA UNA SORTIDA A L'ESQUERRA

Durant molt anys ens han insistit, sota les banderes del neoliberalisme, en que l'Estat no havia d'intervenir en l'economia, que havia que deixar-ho tot en mans del mercat sense entrebancs, que calia desregular-ho tot (especialment les condicions laborals) i privatitzar-ho tot (fins i tot l'educació i la sanitat), que calia afavorir que uns pocs tingueren molt més amb la promesa de que així tothom tindria quelcom més... i si algú es quedava sense res, que s'apanyara, que aquestes eren les regles del joc... Ens deien també, especialment al nostre país, que per progressar calia construir més i més urbanitzacions per tot arreu, a ser possible amb Camps de golf que eren "més rendibles que les taronges", encara que se carregaren l'Horta.

I ara que la crisi ha colpejat al món de les finances quan molta gent no pot pagar les hipoteques i la "bombolla immobiliària" s'ha punxat aturant les construccions, quan els super-rics s'han trobat en problemes s'han oblidat del seu "neoliberalisme" per suplicar l'ajuda de l'Estat. I l'Estat capitalista ha anat al seu rescat, arribant fins i tot en altres països a nacionalitzar total o parcialment els bancs en problemes. En Espanya, però, el govern ha proporcionat diners a la banca sense nacionalitzar ni controlar res, i ara s'escarota de que la banca utilitze els diners públics per tapar els seu forats i augmentar els seus beneficis, enlloc de donar crèdits a les famílies i empreses amb problemes que els necessiten. Amb el qual han proliferat els tancaments d'empreses i "Expedients de Regulació d'Ocupació" i l'atur en Espanya ha superat els 3 milions i s'encamina cap als 4.

Però hi ha una alternativa des de l'esquerra davant la crisi, prioritzant l'atenció als problemes de la gent comú. Caldria començar per posar en peu una Banca Pública, nacionalitzant el que calga, no per a guarir els bancs "malalts" i tornar-se'ls  als seus amos, sinó per donar crèdits directament a qui realment ho necessita, proporcionant mitjans de vida als aturats i aturades i posant fre a l'increment de l'atur. I no limitar la inversió pública a obres municipals puntuals i insuficients, sinó expandir els serveis públics per millorar la qualitat de vida, ocupant a molta més gent de forma permanent per atendre necessitats socials i impulsar un desenvolupament sostenible fonamentat en la investigació, la formació, la salut i el respecte al medi ambient: construcció sí, per tant, però d'escoles i hospitals, per exemple. I actuacions per recolzar una agricultura familiar i biològica evitant la dependència externa en l'alimentació.

Cal, en definitiva, trencar amb els dogmes del capitalisme que ens estan portant al desastre i impulsar un sector públic desprivatitzant els sectors estratègics, des de la banca a l'energia i la comunicació, evitant així que la producció de riquesa estiga supeditada a unes poques grans empreses privades. Perquè no es tracta de dir-se socialistes, sinó d'avançar de debò cap al Socialisme. Del segle XXI.