LA CULTURA DE LA MORT
RAFAEL PLA LÓPEZ
membre de la Plataforma per la Pau i contra la Guerra als Balcans
Quan la bomba posada per ETA
polític-militar en un supermercat va produir una carnisseria,
la seua autocrítica els va portar fins a l'autodissolució.
Arran de la carnisseria d'Omagh, l'IRA autèntic va anunciar
la fi dels seus atemptats terroristes. Quan cada dia els bombardejos de
l'OTAN produeixen repetides carnisseries fins i tot entre els civils kosovars
als que afirmen voler ajudar, els seus dirigents afirmen que continuaran
i intensificaran els bombardejos. Què pensar d'uns dirigents l'abjecció
moral dels quals supera la dels terroristes més infamats?
Arran que dos adolescents
assassinaren en Denver a una dotzena de companys, la premsa nord-americana
debat si la culpa la té la lliure possessió d'armes o les
pel·lícules televisades. Però, què major incitació
al crim que la dels noticiaris de la mateixa televisió? Com estranyar-se
que en un Estat encapçalat per un assassí multitudinari hi
haja adolescents que vulguen seguir el seu exemple sense esperar a tenir
edat per a incorporar-se a les forces armades?
Per damunt d'ètnies
i religions, per damunt fins i tot de les diferències de classe
i entre esquerres i dretes, està la línia divisòria
entre aquells que consideren acceptable matar o ordenar que maten i aquells
que abjurem de la cultura de la mort: Solana, Clinton i els
demés caps de govern dels Estats membres de l'OTAN pertanyen al
bàndol dels assassins, han perdut tota autoritat moral per a condemnar
als que dins dels seus Estats practiquen la violència, i quan anomenen
assassí a Milosevic estan asseverant la seua companyonia.
Però els ciutadans i ciutadanes de l'Estat Espanyol no podem eludir
la nostra responsabilitat en veure dia a dia fotos de noves carnisseries
produides per l'OTAN: estan assassinant amb els nostres impostos.
Si el multitudinari crit
per la pau que va recòrrer Euskadi arran de l'assassinat de Miguel
Angel Blanco va tenir una influència genys menyspreable en les
consideracions que han portat a la treva d'ETA, no podem renunciar a que
un nou crit multitudinari per la pau force als dirigents dels nostres Estats
a detenir la guerra. Les mans blanques s'han d'alçar de nou per
a dir Prou!
No hi ha prou amb accions
de protesta simbòlica. Els carrers s'han de plenar amb la indignació
dels que rebutjem la cultura de la mort. En Estats amb eleccions democràtiques,
on els ciutadans i ciutadanes tenim la capacitat de canviar als governants
amb el nostre vot, aquests no poden ser indiferents a la voluntat popular
quan aquesta s'expressa amb la contundència de la majoria social.
I les majories socials no poden eludir la seua responsabilitat de llançar
fora del govern als qui s'entesten en conrear l'assassinat.
El proper 13 de maig, la
Plataforma per la Pau i contra la Guerra als Balcans ha convocat una Manifestació
des de la plaça de Sant Agustí a les 7.30 de la vesprada
per a reclamar l'aturada de la guerra i la solidaritat amb les víctimes.
Aquesta és també una manifestació per la vida i contra
la mort. Tota la gent de pau s'hem d'hi fer sentir.