DE LA DEMOCRÀCIA
ASSEMBLEÀRIA A LA PLEBISCITÀRIA
Rafael Pla López
Si democràcia etimològicament significa "poder del poble", per a la
seua realització el vot és necessari però no suficient: cal que es puga
emetre arran d'un debat en el qual les diferents posicions puguen
expressar-se i ser conegudes en condicions equitatives.
I sabem que la democràcia representativa generada per les revolucions
burgeses està limitada per la falta de condicions equitatives en els
mitjans massius de comunicació, controlats predominantment pels
potentats. Per això, la democràcia de base o assembleària
suposa un notori progrés per a una democràcia real, en tant que en
l'assemblea les diferents posicions poden ser expressades directament
pels assistents abans de ser sotmeses a votació.
És clar que en escales àmplies, en les quals tothom no pot reunirse i
debatre conjuntament, cal combinar formes de democràcia assembleària i
representativa. Certament, l'ús d'Internet facilita el debat i la
votació en escales àmplies, però no podem ignorar les limitacions
objectives en la seua utilització.
Per això, en la tradició de la democràcia obrera els Congressos o
Assemblees de delegats han estat fites essencials en l'exercici
democràtic, possibilitant que els documents proposats siguen debatuts,
esmenats i votats en assemblees de base, i que els delegats elegits per
elles, reunits en Assemblea, puguen també debatre els documents i les
esmenes als mateixos abans de prendre decisions sobre ells i elegir en el seu cas el seus òrgans de direcció.
Resulta per tant sorprenent que ara es vulga presentar com un avanç
democràtic la substitució del debat i votació assembleària per una
votació a distància, siga aquesta telemàtica o presencial. Doncs no és
un avanç, sinó un retrocés: per molt que hi haja fòrums telemàtics de
debat, és molt dubtós que la participació en aquestos es puga equiparar
al debat assembleari. El cert és que en aquestes condicions pot ser decisiu el
pes i el condicionament dels mitjans massius de comunicació, i en
particular la presència televisiva de uns o altres dirigents o
portaveus. Per avançar en una democràcia participativa es podia haver
seguit el camí ja transitat al País Valencià, amb la supressió dels
"superdelegats" que voten sense haver estat elegits des de la base, o
amb l'ús d'un sistema electoral proporcional amb llista oberta, en lloc
de substituir la votació en Assemblea per la votació a distància.
Aquest mètode, lluny de suposar un avanç en democràcia participativa,
suposa la institució d'un mecanisme plebiscitari per refrendar a un
determinat líder mediàtic. Suposa el pas a una democràcia plebiscitària.