La dreta extrema al voltant del PP toca a rebat arran de la concessió de la presó atenuada a de Juana Chaos. El govern del PSOE, amb el suport de la resta de forces parlamentàries, ho justifica per raons humanitàries en el marc de l'Estat de Dret. Però el debat públic apareix fortament distorsionat, obviant el fet que de Juana Chaos, en aplicació de la legislació vigent, ja havia acomplit la condemna per assassinat, i que el seu manteniment en presó, per imputacions construïdes ex-profeso per a evitar la seua posada en llibertat, era una burla palesa de l'Estat de Dret. De manera que la mesura ara adoptada constitueix, en tot cas, una restitució parcial de l'Estat de Dret prèviament vulnerat.

La qüestió de fons és la consideració que correspon a de Juana Chaos i la resta de presos d'ETA condemnats per accions terroristes: en el marc de l'Estat de Dret, són delinqüents, criminals que estan acomplint la pena que els ha estat imposada pels Tribunals de Justícia. I en el marc de la Constitució Espanyola vigent, que exclou la cadena perpètua, tota pena té un final en el temps, comptant amb la duració inicialment establida i les eventuals reduccions que corresponguen d'acord amb la corresponent legislació penitenciària.

Ara bé, la mateixa ETA els considera "gudaris", soldats que han caiguts presoners en la guerra que mantenen amb l'Estat Espanyol (amb o sense treva). Ara bé, un soldat presoner no té data de finalització del seu empresonament, que en principi s'hauria de perllongar, d'acord amb el Conveni de Ginebra, fins a la fi de les hostilitats. De manera que quan des de la dreta extrema es neguen a acceptar el final de la seua condemna, els estan donant, en la pràctica, la consideració de "gudaris" que ells mateixos reivindiquen. Es produeix, d'aquesta manera, una singular coincidència entre ETA i la dreta extrema, que en definitiva es correspon amb el seu compartit menyspreament de l'Estat de Dret.

Això no resulta afectat per la incoherència al si del moviment de suport als presos d'ETA, en la mesura en que reivindique una amnistia que en cap cas seria aplicable a uns soldats presoners, els quals, com a tals, haurien de continuar en presó fins al final de la presumpta guerra, és a dir fins a la rendició d'ETA, més enllà de treves reversibles.

Però del que es tracta precisament és de negar el discurs de la guerra, compartit per ETA i la dreta extrema, la qual, animada per la direcció del PP, està derivant per un perillós camí de confrontació civil on els atacs al Govern s'estenen a resolucions judicials i en definitiva al mateix Estat de Dret. Davant d'això, és urgent la mobilització de la ciutadania contra el guerracivilisme, en defensa de l'Estat de Dret i de la pau.