Diumenge 30 de juliol de 2017 el poble veneçolà està cridat a votar en les eleccions per a l'Assemblea Nacional Constituent. I una oposició que demostra així el seu caràcter antidemocràtic està centrant els seus esforços en impedir aquesta votació.

El dilema entre vots i bales està de nou damunt de la taula: l'oposició antidemocràtica ha optat per allò segon, impulsant accions violentes contra el govern, i fins i tot cridant a un colp d'Estat militar (amb el suport del senyor X de la cal viva) que la lleitat democràtica de les forces armades de Venezuela ha impedit que prospere, convertint-les en un baluart del dret a votar.

També l'1 d'octubre el govern de Catalunya ha convocat un referéndum sobre la seua proposta d'independència, i el govern d'Espanya del PP està centrant els seus esforços en impedir la votació, demostrant així també el seu caràcter antidemocràtic. Singularment, enfront de la passada violència d'ETA era habitual requerir-les que optaren pels vots i no per les bales per a perseguir els seus objectius. I certament, la crida al vot s'està demostrant més pertorbadora que el recurs a les bales.

Altra cosa, clar, és exigir que un referèndum tinga garanties democràtiques, sense les quals una consulta popular no va més enllà de ser una forma de mobilització social. Singularment, quan l'oposició veneçolana va convocar una consulta al marge de la seua Constitució i sense garanties democràtiques (fins i tot res impedia la duplicació de vots), el govern de Venezuela no va fer res per a impedir-la, limitant-se a qualificar-la com una simple mobilització. Amb això, i a diferència del que diuen mitjans de comunicació manipuladors, el govern de Venezuela mostrava el seu caràcter democràtic (preferint els vots a les bales), al contrari de l'oposició veneçolana i del govern d'Espanya del PP.

En aquesta línia, l'1 d'octubre tota persona demòcrata, tota organització democràtica, ha de defensar inequívocament i sense ambigüitats el dret a votar de la ciutadania de Catalunya, encara que es discrepe del procediment utilitzat i de la proposta sotmesa a votació. Una forma de fer-ho amb garanties, i amb possibilitat de propostes alternatives, l'explique en http://www.uv.es/pla/referendum.htm

I naturalment, una organització que (en Espanya o en Catalunya) propugne un trencament democràtic pot reclamar garanties democràtiques per a un referèndum, però no identificar-les amb el seu caràcter "legal" (com va aclarir el secretari general del PCE en el seu Comité Federal del 16 de juliol).

I cal precisar què s'enten per garanties democràtiques d'un referèndum: en absència de consens sobre la seua convocatòria, el seu resultat solament tindrà garanties democràtiques de ser representatiu si té el suport de més de la meitat del cens, com explique en el text enllaçat dalt. I això val per a Catalunya, per a Venezuela... i per a Espanya.

La necessitat d'un trencament democràtic per obrir un procés constituent en Espanya deriva dels obstacles de l'actual Constitució per a la seua reforma, que pot ser bloquejada per una minoria qualificada. Però si es recorrira a un referèndum per tal de superar aquest bloqueig, el seu resultat també tindria solament garanties democràtiques amb el suport de més de la meitat del cens. Sense això, un trencament de l'ordre constitucional precedent no podria anomenar-se "democràtic".

Cal tenir això en compte per entendre l'abast de les forces que caldrà unir per aconseguir un trencament democràtic. Per això, no s'enten una demonització genèrica, més enllà de consideracions programàtiques, de qualsevol acord de govern amb el PSOE qualificant-ho com a "pota d'esquerres del règim": a no ser que s'ajorne ad calendas graecas l'objectiu del trencament democràtic, aquest no serà possible sense el concurs del PSOE. Certament, actualment el PSOE no propugna un trencament democràtic, sinó únicament una reforma constitucional per aconseguir si més no un Estat Federal. Però aleshores el que caldrà serà convèncer al PSOE (a la seua direcció, a la seua militància i sobretot al seu electorat), quan aquesta reforma constitucional siga bloquejada per la dreta monàrquica, de la necessitat de recòrrer al vot popular per superar aquest bloqueig, posant per damunt com a criteri democràtic l'exercici del dret al vot.
 

 
Domingo 30 de julio de 2017 el pueblo venezolano està llamado a votar en las elecciones para la Asamblea Nacional Constituyente. Y una oposición que demuestra así su carácter antidemocrático está centrando sus esfuerzos en impedir esta votación.

El dilema entre votos y balas está de nuevo encima de la mesa: la oposición antidemocrática ha optado por lo segundo, impulsando acciones violentas contra el gobierno, e incluso llamando a un golpe de Estado militar (con el apoyo del señor X de la cal viva) que la lealtad democrática de las fuerzas armadas de Venezuela ha impedit que prospere, convirtiéndolas en un baluarte del derecho a votar.

También el 1 de octubre el gobierno de Cataluña ha convocada un referéndum sobre su propuesta de independencia, y el gobierno de España del PP está centrando sus esfuerzos en impedir la votación, demostrando así también su carácter antidemocrático. Singularmente, frente a la pasada violencia de ETA era habitual requerirles que optaran por los votos y no por las balas para perseguir sus objetivos. Y ciertamente, la llamada al voto se está demostrando más perturbadora que el recurso a las balas.

Otra cosa, claro, es exigir que un referéndum tenga garantías democráticas, sin las cuales una consulta popular no va más allá de ser una forma de movilización social. Singularmente, cuando la oposición venezolana convocó una consulta al margen de su Constitución y sin garantías democráticas (incluso nada impedía la duplicación de votos), el gobierno de Venezuela no hizo nada para impedirlo, limitándose a calificarla como una simple movilización. Con ello, y a diferencia de lo que dicen medios de comunicación manipuladores, el gobierno de Venezuela mostraba su carácter democrático (prefiriendo los votos a las balas), al contrario de la oposición venezolana y del gobierno de España del PP.

En esta línea, el 1 de octubre toda persona demócrata, toda organización democrática, ha de defender inequívocamente y sin ambigüedades el derecho a votar de la ciudadanía de Cataluña, aunque se discrepe del procedimiento utilizado y de la propuesta sometida a votación. Una forma de hacerlo con garantías, y con posibilidad de propuestas alternativas, la explico en http://www.uv.es/pla/referendum.htm

Y naturalmente, una organización que (en España o en Cataluña) propugne una ruptura democrática puede reclamar garantías democráticas para un referéndum, pero no identificarlas con su carácter "legal" (como aclaró el secretario general del PCE en su Comité Federal del 16 de julio).

Y hay que precisar qué se entiende por garantías democráticas de un referéndum: en ausencia de consenso sobre su convocatoria, su resultado solamente tendrá garantías democráticas de ser representativo si tiene el apoyo de más de la mitad del censo, como explico en texto arriba enlazado arriba. I ello vale para Cataluña, para Venezuela... y para España.

La necesidad de una ruptura democrática para abrir un proceso constituyente en España deriva de los obstáculos de la actual Constitución para su reforma, que puede ser bloqueada por una minoría cualificada. Pero si se recurriera a un referéndum para superar este bloqueo, su resultado también tendría solamente garantías democráticas con el apoyo de más de la mitad del censo. Sin ello, una ruptura del orden constitucional precedente no podría llamarse "democrática".

Hay que tener eso en cuenta para entender la amplitud de las fuerzas que habrá que unir para conseguir una ruptura democrática. Por ello, no se entiende una demonización genérica, más allá de consideraciones programáticas, de cualquier acuerdo de gobierno con el PSOE calificándolo como "pata de izquierda del régimen": a no ser que se aplaze ad calendas graecas el objetivo de la ruptura democrática, ésta no será posible sin el concurso del PSOE. Ciertamente, actualmente el PSOE no propugna una ruptura democrática, sino únicamente un reforma constitucional para conseguir por lo menos un Estado Federal. Pero entonces lo que hará falta será convencer al PSOE (a su dirección, a su militancia y sobretodo a su electorado), cuando esta reforma constitucional sea bloqueada por la derecha monárquica, de la necesidad de recurrir al voto popular para superar este bloqueo, poniendo por encima como criterio democrático el ejercicio del derecho al voto.