(C)Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 29 de setembre de 1998 i no pot ser reprodu´t sense autoritzaciˇ d'aquest diari

    ESQUERRA UNIDA, PLURAL I COHERENT
Rafael Pla López
membre del Consell Polític d'EUPV

        L'article publicat avui 23 de setembre  al LEVANTE-EMV per set dirigents del PASOC conté dues falsedats de fons.
        La primera és que Esquerra Unida "es fundamentalmente la unión de comunistas y socialistas". La realitat és que Esquerra Unida conté com a components organitzats, com a mínim, i per ordre d'implantació organitzativa, al PCPV (comunistes), Esquerra i País (nacionalistes d'esquerra), Col·lectiu d'Independents (independents), PASOC (socialistes), Espai Alternatiu (trotskistes, ecosocialistes...) i IR (republicans), a banda de moltes persones sense adscripció a un partit o corrent específic. Sense menysprear aquest factor, EUPV no es pot reduir a la unitat de sectors procedents de les tradicions obreres de principis de segle, sinó que inclou també a molts sectors vinculats a nous moviments socials, que són essencials a la seua identitat d'una esquerra alternativa i renovada.
        I precisament en defensa d'aquesta pluralitat, el que és avui la majoria d'EUPV sempre s'hem oposat a qualsevol persecució per discrepàncies polítiques. I en particular, és tan fals que haja hagut una persecució política dels socialistes d'Esquerra Unida com que la política d'unitat d'acció de l'esquerra aprovada en la seua Assemblea i practicada per la seua direcció supose cap renúncia programàtica ni entreguisme a cap força externa.
        El que sí és cert és que les temptacions de sumar-se al "pensament únic" dominant hi són sempre presents, i molt especialment en la gestió municipal. I precisament per a combatre-ho EUPV ha de unir la tolerància amb les discrepàncies polítiques amb la intransigència en el rebuig a la corrupció i la traïció al programa. En coherència amb això, EUPV ha hagut de prendre mesures doloroses quan algú dels seus regidors ha actuat en pro de l'especulació urbanística i la destrucció del medi ambient, en particular pel que fa al respecte a les zones humides. Així ho va fer al seu dia en Massamagrell enfront de regidors vinculats a Nova Esquerra, i en Alcalà de Xisvert enfront de regidors vinculats al PCPV, demostrant així que en EUPV ningú tenia butlla per a actuacions antiecològiques.
        Doncs bé, en Calp es va tornar a produir una situació semblant, fregant si més no la corrupció urbanística i contradient de ple el programa ecologista d'EUPV. Però el greu era que el regidor implicat era l'anterior secretari general i actual president del PASOC al País Valencià. Si a això afegim l'existència d'indicis seriosos de pràctiques mafioses del seu actual secretari general, entendrem la dificultat de treballar políticament junt al PASOC al País Valencià, a diferència de la situació en la resta de l'Estat. Amagar aquests fets per a donar a entendre l'existència de persecucions antisocialistes és tan tergiversador com qualificar d'antisocialistes als que defensem l'aplicació de la llei contra els practicants del terrorisme d'Estat.
        Hem de recordar, aixi mateix, que segons els Estatuts vigents en la darrera Assemblea d'EUPV calia l'aval d'un 10% de delegats per a presentar candidatura. El PASOC no arribava per si mateix a aquest percentatge, raó per la qual va tenir que recórrer a avals externs de persones vinculades a Esquerra i País, que quan s'els van retirar el van deixar fora de joc. Certament, l'aplicació estricta del Reglament que es va fer en aquest cas podia haver estat pal·liada per un acord polític. Però ja han estat exposades les raons que no van fer possible l'extensió al PASOC de l'acord polític que va finalment abastar a tots els demés components d'Esquerra Unida.
        He de dir que la insatisfacció pel funcionament de l'Assemblea no va ser exclusiva del PASOC, sinó que va ser compartida per molts membres del PCPV i independents, que veien com la dinàmica desenvolupada donava a Esquerra i País una representació prou superior al seu pes. Però això, i el desig de que puguen reincorporar-se al consens els que han quedat conjunturalment fora d'ell, no és motiu per a velar la satisfacció pel resultat polític de l'Assemblea d'EUPV, que va reafirmar la seua democràcia interna, mantenir el seu pluralisme i reforçar la seua cohesió, posant-la en condicions per  a ser un instrument útil per a la política alternativa d'esquerres que cal al País Valencià.