AMPLIAR LA TREVA         Els representants polítics del poble basc estan en el  seu conjunt en contra del trencament de la treva d'ETA, la qual no representa, de cap manera, al poble basc.
         En aquest sentit, és molt significatiu el suport, tot i que sia crític, d'HB a les concentracions del dia 3 per la vesprada. Aquest suport pot donar nova vida al Pacte de Lizarra-Garazi, que restaria ferit de mort si el trencament efectiu de la treva divideix al poble basc, no entre els que estan a favor i en contra del dret d'autodeterminació, sinó entre els que estan a favor i en contra dels assassinats.
        Tanmateix, i assentat allò anterior, calen propostes per a avançar (en el sentit assenyalat tant per IU-EB com per EH). Caldrà per tant demanar no solament el manteniment de la treva, sinó la seua ampliació.
         En efecte, fins ara la treva ha estat unil·lateral, per part d'ETA. Però amb l'eufemisme de que "L'Estat de Dret no està en treva", el govern del PP ha donat suport a la continuació de la persecució policial contra els independentistes bascos, encara que aquestos hagueren si més no "penjat" les armes.
         Tanmateix, una treva solament es pot consolidar si és bil·lateral. És a dir, si no solament ETA manté la suspensió de les seues accions armades, sinó que a més es suspen la persecució policial contra ETA mentre es desenvolupa el corresponent procés de treva-negociació.
        En aquest procés, s'ha dit reiteradament que ETA no pot negociar qüestions polítiques. I en sentit estricte és així, per tal com ETA no representa políticament a cap sector del poble basc (que sí està representat per HB o EH). Però pretendre que la negociació amb ETA es limite a l'entrega de les armes a canvi de mesures de clemència amb els seus presoners és irreal. Algú pot creure que ETA va a entregar les armes a la Guardia Civil a la porta del quarter d'Intxaurrondo?
         Per això, el desarmament també hauria de ser bil·lateral. És a dir, s'hauria de produir simultàniament el desarmament d'ETA (entregant les armes a una tercera part "neutral") i la retirada d'Euskadi dels cossos armats de l'Estat. I això és de pura lògica: si és l'existència del terrorisme allò que suposadamente justifica la presència en Euskadi de la Guardia Civil, la fi des terrorisme hauria de suposar deixar com a únics cossos armats en Euskadi a la Ertzainza i, si de cas, a la Policia Municipal... I en aquest procés de desarmament bil·lateral, el desmantellament del quarter d'Intxaurrondo podria ser un pas simbòlic prioritari.
         En aquest marc, caldria, clar, fer realitat el principi de Lizarra d'absència de totes les expressions de violència, de manera que es garantira simultàniament la llibertat de manifestació pacífica i la fi de tota forma de violència de carrer.
         Simultàniament, caldria encetar un procés de diàleg i negociació estrictament polític entre el conjunt de les forces polítiques basques (des d'EH i IU-EB al PSOE i el PP d'Euskadi, passant pel PNV, EA i UA, clar) i representants del govern espanyol, procés al qual es podria convidar a representants dels governs de Navarra i de França. Aquest procés hauria de tenir una única premisa: la renúncia a resoldre les diferències per la violència (el qual, en darrera instància, requeriria modificar la Constitució Espanyola si més no en el punt que atribueix a les Forces Armades la defensa de la unitat territorial i no solament enfront d'amenaces externes...).
         Aquest és el camí de la pau i de la vida. El camí contrari és el camí de la mort. Rafael Pla López