L’EXPANSIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS
Rafael Pla López
coordinador de la Subàrea d’Universitats i Investigació d’EUPV

	El conflicte entre el Consell de la Generalitat Valenciana i 
la majoria de les Universitats Valencianes ha estat notícia de 
primera plana aquest mes. I en alguns casos s’ha volgut contraposar 
la autonomia de les institucions polítiques valencianes i 
l’autonomia universitària. Però seria bo no quedar-se en la forma i 
anar al contingut. I el contingut essencial del conflicte rau en 
qüestions acadèmiques: la denominació acadèmica del valencià, o la 
manera d’expandir els estudis universitaris.
	Doncs bé: l’autonomia universitària en qüestions acadèmiques 
no és un capritx constitucional, sinó una condició necessària per a 
l’excel·lència acadèmica, és a dir, per a la consecució del servei 
públic universitari de qualitat que necessitem els valencians.
	Cal destacar com quelcom molt positiu l’exigència social 
d’expansió dels estudis universitaris: ahir en Alacant i Castelló, 
després en Alcoi i Gandia, avui en Elx i Cheste, la demanda 
d’estudis universitaris és una reivindicació popularment sentida que 
expressa l’enteniment de com la cultura al seu més alt nivell és un 
factor essencial del desenvolupament social. I correspon, 
naturalment, al conjunt de la societat valenciana la decisió, 
expressada a través dels seus representants institucionals, sobre 
quins estudis universitaris vol implantar i on, planificant la 
distribució territorial de titulacions.
	Tanmateix, el com implantar uns nous estudis universitaris és 
fonamentalment una qüestió acadèmica, sobre la qual l’exercici de 
l’autonomia universitària és fonamental per a garantir-ne la seua 
qualitat.
	Per això, EUPV planteja que “Per tal de cobrir el total de la 
demanda d’estudis universitaris, cal planificar la creació de nous 
Centres Universitaris, integrats en Universitats preexistents, 
atenent a les necessitats socials i a les demandes específiques 
distribuïdes en el conjunt del territori del País Valencià”.
	 Doncs els estudis universitaris no s’improvisen, especialment 
pel que fa a la formació del seu professorat. La creació d’una 
Universitat ex-novo pot interessar políticament a un govern, que 
podrà així anomenar a dit al seu rector provisional i aconseguir un 
equip rectoral políticament afí, arrodonint-lo amb un llarg període 
de transició sense òrgans democràtics de gestió que expressen 
l’autonomia universitària (i aquesta temptació té precedents en 
l’anterior Consell de la Generalitat). Però aquesta no és la via per 
a aconseguir l’excel·lència acadèmica, que requereix que els nous 
estudis es desenvolupen al si d’una Universitat assentada, que 
hauria de garantir el seu nivell acadèmic i la formació del seu 
professorat.
	En aquest sentit, EUPV planteja que “La creació d’una 
Universitat nova haurà d’estar condicionada al cobriment d’uns 
llindars mínims de mitjans materials i humans que possibiliten la 
seua excel lència acadèmica”. Fer-ho d’altra manera és una estafa a 
la població involucrada i un malbaratament de recursos públics, 
especialment greu en una situació d’escassesa. Una Universitat 
exigeix una mínima grandària que possibilite la formació d’equips 
d’investigació sòlids i l’articulació dels estudis dels diferents 
cicles. Per això, una Universitat no pot restringir-se tampoc a 
estudis de 1º cicle, que no podrien entroncar amb el doctorat 
requerit per a la plena capacitat docent i investigadora. Per a la 
universalitat que li és pròpia, cada Universitat “hauria d’agrupar 
disciplines científiques, tècniques i humanístiques”, i per a 
optimitzar la comunicació i els serveis (Biblioteques, etc.) caldria 
evitar l’existència de Centres aïllats.
	En aquest marc, sembla raonable, atenent a criteris de 
demografia, reequilibri territorial i aprofitament d’instal·lacions 
existents, consolidar els Campus Universitaris de Blasco Ibáñez, 
Burjassot, Camí de Vera i Tarongers, Carretera de Borriol, Penyeta 
Roja i Sant Vicent del Raspeig, desenvolupar els de Gandia, Alcoi i 
Orihuela, i crear-ne de nous en Elx i Cheste, deixant per a més endavant, 
quan es donen les condicions acadèmiques adients valorades per la mateixa 
comunitat universitària, l’eventual creació de noves Universitats.