CARTA OBERTA AL LEVANTE I A ALFRED BOTELLA
Per dos dies consecutius el meu nom ha aparegut al LEVANTE-EMV amb el qualificatiu de "ortodoxe" en notícies relacionades amb la dimissió d'Alfred Botella
com a secretari general del PCPV. En aquesta situació me veig obligat a
fer una sèrie de puntualitzacions per a clarificar els fets que han
conduït a aquesta dimissió i la meua posició en relació als mateixos.
En la notícia publicada avui 15 de gener, el meu nom apareix al final
d'un paràgraf al principi del qual Alfred Botella declara "que las
minorías que perdieron el último congreso no sólo no han querido
integrarse en la permanente ni colaborar sino que se han dedicado a
boicotearme desde el principio". Això pot induir a una impressió
errònia: de fet, en el IX congrés del PCPV en juny de 2002 jo vaig ser elegit
membre de la seua Comissió Política en una candidatura encapçalada per
Alfred Botella i que va obtenir 9 de 21 llocs. I per altra banda, en la
Permanent es van integrar els 2 membres de la candidatura minoritària
encapçalada per Rafael Úbeda. D'aquesta manera, la Permanent va
ser recolzada per una majoria d'11 membres de la Comissió Política.
També cal resenyar que posteriorment Manuel Vicent, que havia encapçalat altra candidatura, es va incorporar a la Permanent fins a que va dimitir per problemes personals.
D'on varen sorgir, doncs, els problemes? Anem per parts:
1) La primera discrepància sèria es va plantejar en novembre de 2002
quan Alfred Botella va decidir unilateralment postular-se com a
candidat per a diputat autonòmic, sense el suport del Partit que
encapçalava i desplaçant a l'anterior diputada per Alacant, Àngela Llinares,
trencant així l'equilibri entre barons i dones en el grup parlamentari
per tal com els 2 primers de cada circumscripció passaven a ser barons.
Jo vaig expressar la meua opinió contrària, d'acord amb el que s'havia
proposat pel Comité Local de València del qual sóc Coordinador, en el
sentit que "la segona persona
proposada pel Partit, a més de l'actual coordinador d'EUPV [aleshores Joan Ribó], hauria de ser una dona" (es pot consultar l'acta en http://www.nodo50.org/pcpv/valencia/02b15com.htm
). Arran d'aquest debat, van dimitir de la Permanent els 2 membres de
la candidatura minoritària que s'havien integrat en ella.
Posteriorment, la VIII Assemblea d'EUPV acordaria modificar els seus
Estatuts per tal d'impedir situacions com aquesta, de manera que els 2
primers de cada circumscripció foren necessàriament de diferent sexe.
2) En la Conferència del PCPV d'octubre de 2003 vaig presentar dos dels
documents que van ser aprovats per quasi unanimitat, definint la
política del PCPV davant de la situació política i de la VIII Assemblea
d'EUPV. La discrepància es va limitar a la proposta per a la
Coordinació General d'EUPV. Jo vaig defensar que el millor per a
impulsar EUPV era donar suport a la independent Gloria Marcos, donada la coincidència política existent (poden consultar-se les conclussions de la Conferència en http://www.nodo50.org/pcpv/Conf2003/ i el manifest encapçalat per Gloria Marcos en http://alteritat.net/claus/
). Aquesta posició va resultar minoritària, aprovant-se majoritàriament
la proposta defensada per Alfred Botella de postular a la membre del
PCPV Presen Urán. Jo vaig acceptar lleialment aquest acord
(entenent que la unitat d'EUPV s'hauria de construir a partir de la
unitat del PCPV i no de la seua divisió) i vaig defensar a partir
d'aquest moment la candidatura de Presen Uran. Tanmateix, en la VIII
Assemblea d'EUPV solament una minoria dels delegats amb carnet del PCPV
van votar la candidatura encapçalada per Presen Urán.
3) Davant d'aquesta situació, des del Comité Local de València del PCPV
i des d'altres instàncies vam treballar per a restablir la cohesió del
PCPV i impulsar la unitat d'EUPV, aconseguint avanços importants en
aquesta direcció. En aquesta línia, en la Comissió Política del PCPV
del 24 de novembre de 2004 vam aprovar per quasi unanimitat una llista
de membres del PCPV, encapçalada pel secretari general Alfred Botella,
per a integrar-se en una candidatura unitària d'EUPV per a l'Assemblea
Extraordinària d'IU, al temps que establiem unànimament ( http://www.nodo50.org/pcpv/resoluci/04b24res.htm ) que, en coherència amb el nostre
compromís federal, el PCPV assumiria la posició que
fixara el Comité Federal del PCE en la seua reunió del 4 de
desembre. Aquest Comité Federal es va posicionar per una "dirección colectiva y colegiada. Coherente, federal y política, que
supere los personalismos y las carencias democráticas y participativas" i "a favor de la renovación en la Coordinación General y del equipo de dirección" d'IU ( http://www.pce.es/docpce/pl.php?id=409 ), i en aplicació d'aquest acord es va donar suport a la candidatura encapçalada per Enrique Santiago,
responent a la necessitat de renovació després dels desastrosos
resultats electorals i amb l'objectiu compartit de l'objectiu del
rellançament d'IU com a moviment polític i social plural
i alternatiu d'esquerres. En aquestes circumstàncies, diversos delegats
proposats pel PCPV, i entre ells Alfred Botella i Presen Urán, es van
incorporar a la candidatura encapçalada per Gaspar Llamazares.
Aquest és el context, després d'haver actuat en contra del que havia
acordat la Comissió Política del PCPV, en que Presen Uran i Alfred
Botella han presentat la seua dimissió com a membres de la mateixa,
encara que ningú havia demanat aquesta dimissió. De fet, Alfred Botella
va posar com a condició per a continuar la convocatòria d'un Congrés
Extraordinari en el mes de febrer, sense temps per a un debat en
condicions d'uns documents congressuals que a més coincidiria amb la
campanya pel referèndum sobre el projecte de Tractat Constitucional
Europeu (en el que tot el PCPV i tota EUPV coincidim en la necessitat
de demanar el No pel seu caràcter neoliberal i militarista). Aquesta
proposta va ser rebutjada en la Comissió Política del 27 de desembre de
2004 per 2 vots a favor, 12 vots en contra i 2 abstencions, amb el qual
es va fer efectiva la dimissió del secretari general i com a
conseqüència del conjunt de la Permanent. En la següent reunió, el 10
de gener, es va elegir una nova Permanent de 7 persones, de la que
formen part 2 membres de l'anterior, Josan Cousillas (l'anterior secretari d'organització i finances) i Amadeu Sanchis
(actual coordinador d'EUPV de València), i 5 persones noves que
provenen de totes les candidatures que es van presentar en el IX
Congrés, amb la tasca d'organitzar l'activitat del PCPV fins al
Congrés, i en particular en la campanya pel No al projecte de
Constitució Europea.
En aquestes condicions, podriem preguntar-nos pel significat del qualificatiu d'ortodoxe
referit a la meua persona. Més enllà de que puga
referirse a la "ortodoxia marxista" en el sentit de Lukacs (segons el
qual "l'ortodoxia és el mètode", compatible amb la capacitat de criticar i actualitzar tesis concretes sostingudes per Marx en el segle XIX, com faig en http://www.uv.es/pla/actumani.html ), en els debats referits al si del PCPV la meua posició ha estat:
1) La defensa de la paritat entre barons i dones.
2) La defensa de una independent com a Coordinadora General d'EUPV (en
minoria i assumint la posició majoritària defensada per Alfred Botella
i Presen Urán).
3) La defensa de la renovació en la direcció d'IU
(posició majoritària no assumida per Alfred Botella i
Presen Urán).
Potser per tant que al titllar-me d'ortodoxe vulguen dir que, a
diferència d'aquests companys (en qualsevol cas camarades valuosos que
pense tenen molt a fer en el futur del PCPV), dic sempre el que pense i
accepte democràticament el que la majoria acorda...
--
Rafael Pla López
membre de la Comissió Política del PCPV