MANIFESTACIONS IL·LEGALS? 
Rafael Pla López 
Àrea de Formació i Debat del PCPV 
 
	Des de l'actual Govern ha estat proposat, com a mesures contra la 
violència promoguda a l'entorn de la ETA, declarar il·lícites totes les 
manifestacions a les quals participen persones emmascarades, 
disfressades o pintades. No sé si aquests nous Esquilaches han valorat 
les implicacions de la seua proposta: no solament les cercaviles de 
Carnestoltes o de Falles, sinó també les processons de Setmana Santa 
amb "natzarens" esdevindrien manifestacions il·legals. 
	Podria tranquil·litzar el que afirmen que solament és una 
proposta, sotmesa a la discussió i al consens amb les demés forces 
polítiques democràtiques (consens que a hores d'ara és clar que no 
podria fer-se al seu voltant). Però és greument intranquil·litzador que 
des del Govern es llancen propostes que mostren que la gran dreta 
continua pensant en restringir les llibertats en nom de la defensa de 
la "seguretat". I és especialment sagnant que pretenguen emparar 
propostes com aquesta en les multitudinàries manifestacions populars 
per la vida i la llibertat davant de l'assassinat per ETA de Miguel 
Angel Blanco. 
	Sembla que la dreta únicament aprecia el valor de la llibertat 
quan sent la repressió en les seues pròpies carns. Van tindre que patir 
l'aplicació de la legislació antiterrorista en el cas Palop-
Naseiro per a reconvertir-se en paladins de les llibertats 
cíviques... però ja semblen haver-se oblidat. 
	Caldrà recordar el contingut de l'article 21 de la vigent 
Constitució? Recordem-lo, doncs: 
"1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a 
l'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia. 
 2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de 
manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual 
només podrà prohibir-les quan hi haja motius fonamentats d'alteració de 
l'ordre públic, amb perill per a persones o béns." 
	Això va trencar amb el que era norma durant el règim franquista: 
les manifestacions, en general, eren il·legals, i donaven lloc a 
processaments i empresonaments. En democràcia, pel contrari, les 
manifestacions no requereixen permís, i solament poden prohibir-se per 
raó de perill per a persones o béns: solament en tal cas poden 
ser il·legals. Això forma part del consens constitucional, i qualsevol 
intent de tornar enrere significa, precisament, trencar el consens 
democràtic. 
	Però la pau i la llibertat eren, precisament, els valors que van 
unificar les grans manifestacions populars contra la violència de 
juliol passat. I aquests són els valors sobre els que es pot 
desenvolupar el consens, no solament de les forces polítiques, sinó de 
la gran majoria de la població. 
	Consens per la pau i contra la violència. Consens sobre mesures 
dirigides directament a impedir actes violents, sense excusar en això 
restriccions de les llibertats cíviques. 
	Excuses, a més, poc imaginatives: pot haver molts motius per a 
emmascarar-se, i no necessàriament delictuoses; per no parlar de motius 
lúdics, potser precisament una prevenció per a no ser reconeguts pels 
violents, que, per cert, no són solament simpatitzants de la ETA: estem 
farts de llegir notícies d'actes violents baix el símbol de la creu 
gammada... 
	Per altra banda, certament la presència d'emmascarats en una 
manifestació facilita les infiltracions. I si no seria Euskadi el 
primer país on infiltrats provoquen violència, també serien possibles 
infiltracions per a avortar actes violents... 
	Consens per la pau i contra la violència. Que no pot fer-se al 
voltant d'un enduriment de la repressió, sinó de la reorientació de la 
repressió contra la violència. Contra tota la violència, contra 
totes les agressions feixistes, adopten el revestiment que 
adopten (seguretat és que es puga passejar tranquil·lament amb 
un llaç blau... o amb insígnies comunistes). I també contra l'abús 
policíac, no solament eradicant la tortura, sinó també prohibint l'ús 
de la violència policíaca contra manifestacions pacífiques: és un 
sarcasme que en ocasions siga precisament aquesta violència la que puga 
generar danys a persones o béns... 
	Consens per la pau i contra la violència. No en va s'anomenen 
pacifistes en Euskadi als que s'oposen a la violència terrorista. 
Però també ho són, especialment, els que s'oposen a tota forma de 
militarisme, com ho fan els insubmissos conseqüents al servei militar. 
No en va aquests insubmissos susciten simpatia popular front a 
l'antipatia que suscita el terrorisme. 
	Parlem, doncs, de modificar el Codi Penal per a reorientar el 
puniment contra la violència, despunint actuacions pacífiques com la 
insubmissió al servei militar. Aquest seria el consens possible i 
coherent per la pau i contra la violència.