Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 13 d'agost de 1997 i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari
MANIFESTACIONS IL·LEGALS?
Rafael Pla López
Àrea de Formació i Debat del PCPV
Des de l'actual Govern ha estat proposat, com a mesures contra la
violència promoguda a l'entorn de la ETA, declarar il·lícites totes les
manifestacions a les quals participen persones emmascarades,
disfressades o pintades. No sé si aquests nous Esquilaches han valorat
les implicacions de la seua proposta: no solament les cercaviles de
Carnestoltes o de Falles, sinó també les processons de Setmana Santa
amb "natzarens" esdevindrien manifestacions il·legals.
Podria tranquil·litzar el que afirmen que solament és una
proposta, sotmesa a la discussió i al consens amb les demés forces
polítiques democràtiques (consens que a hores d'ara és clar que no
podria fer-se al seu voltant). Però és greument intranquil·litzador que
des del Govern es llancen propostes que mostren que la gran dreta
continua pensant en restringir les llibertats en nom de la defensa de
la "seguretat". I és especialment sagnant que pretenguen emparar
propostes com aquesta en les multitudinàries manifestacions populars
per la vida i la llibertat davant de l'assassinat per ETA de Miguel
Angel Blanco.
Sembla que la dreta únicament aprecia el valor de la llibertat
quan sent la repressió en les seues pròpies carns. Van tindre que patir
l'aplicació de la legislació antiterrorista en el cas Palop-
Naseiro per a reconvertir-se en paladins de les llibertats
cíviques... però ja semblen haver-se oblidat.
Caldrà recordar el contingut de l'article 21 de la vigent
Constitució? Recordem-lo, doncs:
"1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a
l'exercici d'aquest dret no caldrà autorització prèvia.
2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de
manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual
només podrà prohibir-les quan hi haja motius fonamentats d'alteració de
l'ordre públic, amb perill per a persones o béns."
Això va trencar amb el que era norma durant el règim franquista:
les manifestacions, en general, eren il·legals, i donaven lloc a
processaments i empresonaments. En democràcia, pel contrari, les
manifestacions no requereixen permís, i solament poden prohibir-se per
raó de perill per a persones o béns: solament en tal cas poden
ser il·legals. Això forma part del consens constitucional, i qualsevol
intent de tornar enrere significa, precisament, trencar el consens
democràtic.
Però la pau i la llibertat eren, precisament, els valors que van
unificar les grans manifestacions populars contra la violència de
juliol passat. I aquests són els valors sobre els que es pot
desenvolupar el consens, no solament de les forces polítiques, sinó de
la gran majoria de la població.
Consens per la pau i contra la violència. Consens sobre mesures
dirigides directament a impedir actes violents, sense excusar en això
restriccions de les llibertats cíviques.
Excuses, a més, poc imaginatives: pot haver molts motius per a
emmascarar-se, i no necessàriament delictuoses; per no parlar de motius
lúdics, potser precisament una prevenció per a no ser reconeguts pels
violents, que, per cert, no són solament simpatitzants de la ETA: estem
farts de llegir notícies d'actes violents baix el símbol de la creu
gammada...
Per altra banda, certament la presència d'emmascarats en una
manifestació facilita les infiltracions. I si no seria Euskadi el
primer país on infiltrats provoquen violència, també serien possibles
infiltracions per a avortar actes violents...
Consens per la pau i contra la violència. Que no pot fer-se al
voltant d'un enduriment de la repressió, sinó de la reorientació de la
repressió contra la violència. Contra tota la violència, contra
totes les agressions feixistes, adopten el revestiment que
adopten (seguretat és que es puga passejar tranquil·lament amb
un llaç blau... o amb insígnies comunistes). I també contra l'abús
policíac, no solament eradicant la tortura, sinó també prohibint l'ús
de la violència policíaca contra manifestacions pacífiques: és un
sarcasme que en ocasions siga precisament aquesta violència la que puga
generar danys a persones o béns...
Consens per la pau i contra la violència. No en va s'anomenen
pacifistes en Euskadi als que s'oposen a la violència terrorista.
Però també ho són, especialment, els que s'oposen a tota forma de
militarisme, com ho fan els insubmissos conseqüents al servei militar.
No en va aquests insubmissos susciten simpatia popular front a
l'antipatia que suscita el terrorisme.
Parlem, doncs, de modificar el Codi Penal per a reorientar el
puniment contra la violència, despunint actuacions pacífiques com la
insubmissió al servei militar. Aquest seria el consens possible i
coherent per la pau i contra la violència.